tag:blogger.com,1999:blog-4741140644749564343.post4328696119628738611..comments2023-11-05T09:06:50.888+01:00Comments on llaüts: Llaüts en extincióDavidhttp://www.blogger.com/profile/09805207097294151796noreply@blogger.comBlogger8125tag:blogger.com,1999:blog-4741140644749564343.post-10169978415186741932011-07-10T23:55:31.103+02:002011-07-10T23:55:31.103+02:00Hola a tots.
He estat lletgint aquests comentaris ...Hola a tots.<br />He estat lletgint aquests comentaris ja que hi estava buscant com reparar un llaüt i m'ha ixit aquest foro.Ha sigut molt distragut lletgir-ho. Tal volta siga un poc massa jove ja que tinc 19 anys, però trobe que tinc prou experiència per a parlar del tema. Mon pare va morir ofegat amb el llaüt de ma huelo quan jo apenes tenia 2 anys. Jo tinc i conserve aquest llaüt ja que el varem trobar, i jo estic molt satisfet d'anar tots els caps de setmana en ell.<br />Sols vullc intentar dir que no és qüestió de política ni de manifestar-se perque hi ha que reconeixer que el mon evoluciona segons les necessitats de la societat. No cregueu que abans tots tenien un llaüt, abans també resultava car tindre'n un, el que passa es que el necesitaven per a trau-se el jornal. <br />Soles dirvos que es tot un plaer anar amb un llaüt.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4741140644749564343.post-56521740371495411352011-02-21T18:54:12.629+01:002011-02-21T18:54:12.629+01:00David i família:
Jo acostumo a anar formant la mev...David i família:<br />Jo acostumo a anar formant la meva opinió a base d'escoltar als altres i veure la realitat. Modestament i sensa ànim de voler pontificar el meu"diagnòstic de la situació és el següent:<br /><br />Els polítics tan a nivell nacional com autonòmic són una vergonya, per tant tenim dues solucions: o els donam canya amb una manifestació i pancartes explicant a la gent la seva manca de sensibilitat, cultura i compromís amb la societat i el seu patrimoni, o els ignoram i ens ho montam pel nostre compte, això si, prou de fotos amb nosaltres als lliuraments de premis a la Diada.......<br /><br />Posats en el primer supòsit , totalment d'acord que el problema principal és econòmic, i a risc de que em considereu reiteratiu mantenc que, si els amarraments, a nosaltres ens sortissin de franc, tot el problema s'acabaria, el mestres d'aixa tendrien feina fins i tot de construcció de barca nova.<br /><br />Posats en el segón supòsit ja és ben hora que els amants del patrimoni que a les paelles són molts, s'en cuidin d'una barca. La paella els agrada a tots emperò fregar cordons i pintar ja és un altra cosa. Molta gent considera que gastarse 30000 euros en un cotxasso és una necessitat i els agrada fardar.......en canvi els regalen una barca..........<br />Una abraçada <br />JaumeLA MARhttps://www.blogger.com/profile/05411231575102674493noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4741140644749564343.post-30704561646375147282009-05-05T07:50:00.000+02:002009-05-05T07:50:00.000+02:00Hola!
Laia, Mercè i David me alegro de no haber s...Hola!<br /><br />Laia, Mercè i David me alegro de no haber soliviantado los ánimos y sobre todo me alegro de que haya puntos en común.<br /><br />Joan y Martí, es muy cierto que falta cultura marítima -incluso general- el otro día puse el grito en el cielo cuando una compañera de trabajo descubrió que la antena de los lauts NO es para el toldo si no que es donde va la vela, estaba convencida de que siempre iban a motor. Desgraciadamente tenía su parte de razón, con 27 años y veraneando en la Colònia de Sant Jordi no había visto nunca un llaut a vela.<br /><br />No se si en clase de historia cuando hablan de la conquista de Jaume I habría que contar que barcos había o si en clase de deportes en vez de ir a un polideportivo habría que bajar a un club náutico a dar vueltas en un galeón. Algo hay que hacer para acercar a la gente a la navegación.<br /><br />Creo que debemos ser nosotros las personas y no la administración la que tire del carro pero en estas islas siempre hemos sido muy individualistas y salir juntos a hacer algo es complicado.<br /><br />Diego Riera.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4741140644749564343.post-66444655225411087072009-05-01T00:34:00.000+02:002009-05-01T00:34:00.000+02:00Hola Laia, Mercè i David:
No coneixia aquest bl...Hola Laia, Mercè i David:<br /><br /> No coneixia aquest bloc, però ara mi passaré més sovint.<br /> Estic d'acord en que les embarcacions de fusta s'acaben i que els propietaris d'aquestes som com a dinosaures a punt de la extinció. Que ens resistim a caure, malgrat tots sabem que això passarà i procuram que això passi el més tard possible.<br /> Ningú fa tot el que podria i tothom fa el que pot i sap. Per a "ningú" i "tothom" entenem des de la administració fins els aficionats que inclòs no tenen ni embarcació.<br /> Com tu dius ens falta una cultura popular marítima que en el seu dia hi va ser, però que ara per les circumstàncies que siguin ha desaparegut. Crec que tornar-la a recuperà es una feina massa gran però no impossible. També crec que les coses no es fan en un dia, sinó poc a poc, gra a gra. El problema més gros que hi trob, es posar-nos, a tots els que ens agrada aquest mon de les embarcacions tradicionals, d'acord i estira tots cap a un mateix costat. Ara mateix crec que hi ha gent que estira des carro, però cadascú per un costat i tot sol. Posar-nos d'acord es el difícil, i tu ho saps molt bé. Una mica de seny per a part de tots i aquesta empresa podria acabar un poc millor del que està anant ara.<br /> Per la nostra part, per ara, seguirem fent el poc que feim ara, que és sortir a navegar a les regates de vela llatina i ajudar en tot el que pugem. I ens resistim a morir tan fàcilment com altres diuen.<br /><br /> Paquita B, Martí Andreu i Joan GelabertJoanhttps://www.blogger.com/profile/18269822024698760109noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4741140644749564343.post-57776436181961495622009-04-27T22:14:00.000+02:002009-04-27T22:14:00.000+02:00Hola, Diego! Encantat de llegir-te per aquí. La ve...Hola, Diego! Encantat de llegir-te per aquí. La veritat és que estic més d'acord amb tu del que puguis pensar. És ben cert que una mirada al panorama situa el llaüt en l'apartat de reliquies. Mentre, però, visc el nostre llaüt com una realitat tangible i quotidiana: és una petita embarcació tradicional, però també és un day-sailer. <br />Mantenir una barca tradicional només és possible si hi poses una mica d'artesania de part teva i si tens el suport d'algun mestre d'aixa que subsisteix, precisament, per la perserverància d'alguns com nosaltres. <br />I estic molt content que hagis apuntat el concepte day-sailer en el teu comentari perquè determina un segment que respon als momens més reals i a la vegada de més plaer de la meva relació amb el mar, igual com em va passar amb aquell Topper de vela lleugera amb el qual feia la "gran gesta" de superar el Cap Enderrocat. Crec que la magnitut de l'aventura i del plaer depèn de com t'adaptes a la mesura de la teva embarcació, de com vius allò que et pot donar.<br />Tot i assumir la nostra petitesa, voldria afegir que tens tota la raó quan dius allò de que a la Fira Nàutica no hi som representats més que amb algun sucedani, però tampoc hi és representat res del que es fa que Brest o Douarnenez, a la Bretanya francesa, que han convertit les seves concetracions d'embarcacions tradicionals en esdeveniments que són un referents internacional per la quantitat d'embarcacions tradicionals que concentren, per ser un motiu per conservar-les i un producte cultural i ecònomic de primer ordre. Això és possible, igual que és possible i una realitat multitudinària la Voga Longa de Venècia.<br />Pens que a nosaltres, com societat, ens falta saber passar-ho bé amb el nostre patrimoni marítim. No és més que això, passar-ho bé amb embarcacions amables i no privar ningú de coneixer-les si li ve de gust. En realitat, ens sap greu ser espècies en extinció per diverses raons que tenen veure amb nosaltres mateixos, però també ens sap una de greu per aquells que pensen que és impossible que es pugui fer allò que nosaltres feim i que ens dóna tantes satisfaccions.<br />Potser som els darrers dels Moicanos, però passem molt de gust.<br />És cert que ens agradaria molt que per aquí es fessin més coses que regates de vela llatina, que es fessin grans concentracions d'embarcacions tradicionals, festes de la cultura marítima en tot ordre. Això, en certa manera, només depèn de que a molts ens faci ganes.Davidhttps://www.blogger.com/profile/09805207097294151796noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4741140644749564343.post-37321665805556945142009-04-27T19:24:00.000+02:002009-04-27T19:24:00.000+02:00Hola a todos!
Gracias al estupendo blog de Joan S...Hola a todos!<br /><br />Gracias al estupendo blog de Joan Sol he dado con el vuestro, está fenomenal!!<br /><br />Llevo un par de días queriendo aportar algo a este post pero siempre pienso que será demasiado incendiario. Yo creo que el llaut ya está extinto, especialmente si pensamos en el como vela latina. <br /><br />Quisiera explicar que he navegado siempre -de pequeño en el velero de mi abuelo, windsurf, hobbie cat- que durante la carrera en verano trabajaba de patrón en el Puerto de Pollença y que finalmente compré un bot y lo aparejé con una vela latina. La familia crece y tuvimos la suerte de encontrar un capeador de 4.8 metros a muy buen precio, mi intención es montarle una latina para este verano.<br /><br />Creo que el llaut a vela está extinto porque en un sitio como Eu Moll habré visto como mucho tres o cuatro llauts a vela. Creo que el llaut de madera está extinto porque mandar hacerse uno debe ser carísimo, algo implanteable y comprar uno de segunda mano es una lotería, por un lado basta mirar los precios en algunas páginas web y por otro siempre hay alguien que te dice que el tio Miquel regaló el suyo. Creo que los llauts de fibra -la supuesta solución- no tienen nada que hacer, no con las zodiacs de hoy en día, con motores de 125 caballos o animaladas del estilo si no con la gente -sí, gente somos todos y es feo generalizar- a los que no les gusta navegar, les gusta bañarse en una cala. El símil automovilístico es que a esa gente no les gusta conducir, como mucho les gusta aparcar.<br /><br />Siento ser tan pesimista pero este fin de semana estuve en la Fira Nàutica y confirmé estas ideas: había un llaut a vela -un invento valenciano muy bien planteado, con motor fueraborda escamoteable y un pequeño solarium- y uno cabinado que aún conservaba palo y antena, eso era el muestrario porque los siguientes llauts eran ya modificaciones tipo menorquín yatch. Pero no sólo eso, no había veleros pequeños y creo que como representante de la vela ligera había un Laser. Nunca entenderé por qué la gente no se compra veleros del tipio de day sailers para pasar el día, de 6, 7 u 8 metros que además permitirían guardarlos en garajes y no harían falta grandes puertos ni na de ná.<br /><br />Os dejo, he soltado un rollo pesado y he acabado desvariando, en fin...<br /><br />Espero poder mandaros alguna foto del llaut cuando monte la vela.<br />Diego RieraAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4741140644749564343.post-45549866826024277272009-04-23T14:53:00.000+02:002009-04-23T14:53:00.000+02:00Hola Joan.
Estic molt d’acord amb les teves consi...Hola Joan. <br />Estic molt d’acord amb les teves consideracions. La mar ha tornat un espai barrat per murs econòmics, i em sembla que no només ho tenen assumit aquells que en treuen un benefici i especulen amb el fet, si no que també la ciutadania ha acceptat amb facilitat – tal volta per impotència – la situació.<br />I, en efecte, la imatge de les Illes Balears amb un llaüt com carta de presentació – tan habitual a les postals – possiblement amaga la vertadera situació. Molts balears estan renunciat al llaüt i els canvien per llanxes. <br />És una mica trist recordar que quan a final dels anys seixanta es començaren a construir models de llaüt en fibra de vidre a les Illes Balears, els arguments comercials que s’esgrimien en el seu favor passaven per contraposar-los als “problemàtics” llaüts de fusta, tot i la fama dels mestres d’aixa insular, tot i la seva qualitat i nombre... tota l’herència i la bona feina va quedar supeditada als arguments comercials dels constructors en materials sintètics. El llaüt feia competència al llaüt. <br />Quan varen proliferar les llanxes com embarcació d’èxit el llaüt, principalment el de fibra, va haver de fer equilibris de disseny per presentar-se com allò que han qualificat com “llanxa amb caràcter”, és a dir, un llaüt d’eslora generosa, sobre-cabinat i de motors (normalment dos) molt potents. Es venen com llaüt, però possiblement han encetat una fractura profunda amb aquell llaüt popular del qual procedien, en principi, atenent a la demanda del client. Qui defensava aquell llaüt mesclat amb iot argumentava que preservava les característiques bàsiques del llaüt original perquè la seva particular forma del casc com embarcació de desplaçament de dues puntes li atorgava unes qualitats de seguretat en navegació prou destacades, embarcacions no tan ràpides però marineres. Fins que un dia els llaüts “Menorquín” deicidiren canviar el seu nom per “Menorquin Yatch”, incidim en el terme “Yatch”, i és que ja no són llaüts. És un gest noble per part de l’empresa haver variat el terme perquè allò que havia canviat era pròpiament el disseny del buc: la proa continuava tenint reminiscències del llaüt, però de mitja eslora cap a popa el fons ha tornat pla, per convertir l’embarcació en un disseny de “semi-desplaçament”, és a dir, amb possibilitat de planejar, com moltes llanxes, i poder superar allò que s’anomena “velocitat de casc”, que sol respondre a tants nusos com metres entren en el 80% de l’eslora del bastiment..<br />Dit tot això, on quedava el llaüt original? Qui el prefereix a una altra embarcació? És difícil de saber-ho plenament, però d’entrada crec que qui el prefereix ha de ser perquè el coneix. A qui ens agrada el llaüt, allò que ens passa és que sintonitzem amb les “característiques” – que no limitacions - del llaüt. Si hagués de dissenyar l’eslogan del llaüt que nosaltres tenim parlaria d’una embarcació noble, amable, natural, assequible, que pot navegar al rem, que és velera de veritat i també a motor de veritat si parlem d’un navegar que ha de convèncer a aquells que tenen seny... la competència dirà que no tinc un ampli solàrium i que vaig més lent, jo els diré que gasten massa, que fan massa renou i que s’han oblidat de recursos de seguretat i de plaer com són la vela el rem, i els diré que estan construïts amb un material que ningú sap encara com tractar de forma sostenible quan és un residu i que és difícil fer que torni a ser plenament nou quan es degrada, mentre que una barca de fusta sempre pot tornar a ser nova si es restaura.<br />Així com estan les coses, està clar que les nostres preferències no són les majoritàries.Davidhttps://www.blogger.com/profile/09805207097294151796noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4741140644749564343.post-46006028151129986112009-04-22T00:23:00.000+02:002009-04-22T00:23:00.000+02:00Hola, David.
D'entrada, l'article m'ha sorprès. P...Hola, David.<br /><br />D'entrada, l'article m'ha sorprès. Pensava que a Mallorca i a les Illes en general, el sector de la fusta estava molt més consolidat que aquí, a la península, i que, per tant, permetria viure'n amb una cert tranquil•litat. M’han sorprès, doncs, aquestes veus d’alarma dels mestres d’aixa que apunten cap a la desaparició del seu ofici i dels mateixos llaüts. Ja et dic, pensava que, en ser una embarcació tan popular aquí, la seva supervivència estaria més que garantida. Ara bé, aquesta situació és fruit de la crisi, és a dir, és cojuntural, o ja és irreversible? No ho sé.<br /><br />A banda de la crisi, crec que entre les causes d’aquesta situació hi ha un fet evident: la nàutica a Espanya és una activitat de rics. Mentre a països com Holanda, França Anglaterra i els països escandinaus, navegar i tenir una embarcació és una activitat popular a l’abast de molta gent, aquí no; aquí es considera un luxe i tots els costos es disparen. Començant pels amarradors. El preu dels amarradors és absolutament desorbitat. I no sé com qualificar el fet que l’Administració permeti privatitzar un boci de costa, és a dir, un espai públic, per construir unes marines que, en la majoria dels casos, són pàrkings d’embarcacions que naveguen, com a molt, un mes a l’any. <br /><br />A Espanya, el tracte de l’Administració a la nàutica és vergonyós. No només pel que fa als impostos –on s’ha vist un 12% com a impost de matriculació?- , sinó en tota la qüestió dels reglaments, normatives, titulacions, inspeccions, etc., que regulen tenir una embarcació i sortir a navegar. L’Administració marítima és arbitrària, anacrònica i obsoleta, i només fa que posar pals a les rodes i treure a la gent les ganes de tenir un vaixell. I de la sensibilitat d’aquesta mateixa Administració cap a les embarcacions tradicionals i de fusta, no val la pena ni que en parlem perquè no acabaríem.<br /><br />Què es pot fer per frenar la tendència a la desaparició d’aquest sector i d’aquestes embarcacions? És difícil, però no impossible. D’entrada, crec que, com a societat, ens falta molta cultura marítima. Si la tinguéssim, com en altres països marítims, valoraríem el nostre patrimoni marítim i les embarcacions tradicionals; i hi hauria molta gent que en tindria i hi navegaria. I al voltant de tot això hi hauria un mercat i un sector industrial sòlid i consolidat, com hi ha en aquests països, amb un munt de petites i mitjanes empreses que s’hi dediquen. Per tant, suposo que és fonamental la difusió, la divulgació, la pedagogia al voltant de tot això, a les escoles, al carrer, on sigui. I després cal exigir –tant professionals, com associacions i entitats- a l’Administració que doni suport a tot això, protegint econòmicament el sector, facilitant espais per a aquestes embarcacions... i les diverses accions que cita l’article i que ja es proposen des del mateix sector. Efectivament, com dius molt bé, per estimar una cosa s’ha de conèixer; per tant, un primer pas important, i aquí les associacions tenen un paper fonamental, és la divulgació de tot aquest patrimoni amb el suport de l’Administració.<br /><br />David, em temo que m’he enrotllat com una persiana! El tema és complex i se’n poden dir moltes més coses. Cedeixo, doncs, la paraula. I gràcies!Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/10073461321020005077noreply@blogger.com