Veles de cotó en una mar de plàstic

Tornarem a hissar les veles de cotó. En l'estiu en que el plàstic a la nostra mar s'ha fet visible com mai, recuperem el material biodegradable i de fibres naturals mentre arraconem el Dacron, material de gran eficiència però plàstic al cap i a la fi. És un gest modest, un granet d'arena, ja ho sabem.
Les veles de cotó, a més, li escauen molt al Nova Catalina.

http://dbalears.cat/balears/2015/07/20/286611/mar-plastics-cabrera.html

http://www.ceab.csic.es/web/?p=15283

http://www.rtve.es/alacarta/videos/informatiu-balear/tornen-mar-tortuga-ferida-pels-plastics/3264021/

http://www.rtve.es/alacarta/videos/informatiu-balear/tornen-mar-tortuga-ferida-pels-plastics/3264021/

La nena que no surt a la foto

M'he separat de la meva parella i he experimentat l'angoixa de qui s'afanya a llençar salvavides a les dues filles que hem tingut en comú.

Les pretensions que manifestava en la penúltima entrada eren les d'un projecte marítim i filosòfic, obert, ambiciós; tallers de navegació tradicional, pensament, passat, present i futur conjugats.
No, els tallers anunciats no s'han fet. S'ha navegat en la vida cercant un racó on refer-se del temporal, centrat en crear un escenari on les nines entenguin que son pare és son pare, i sa mare és sa mare, malgrat la mar picada ha separat derrotes d'una flota que semblava compacta,
Abans del trencament, record molt vivament el dia en que vàrem sortir amb la meva filla gran a fer una navegada matinera i plàcida des de Cala Gamba a s'Illot de na Galera. Brisa de terrals. Ella tenia sis anys.
El pare que vol introduir l'infant en el fet marítim prova d'inspirar confiança, però alhora roman sempre a l'aguait de la seguretat, deixant que l'infant explori la coberta, però sempre dubtant de si una llenegada pot convertir la complicitat marinera entre filla i pare en un episodi lamentable,
De quan fondejàrem, en recordo la meva rialla congelada, assegut a popa, per transmetre seguretat a l'infant que s'aventurava fins la proa. Per dins, provava d'activar connexions mentals màgiques que la cobrissin amb una capa protectora mentre ella reptava entre els escàlems punxeguts i la cossia profunda del llaüt. La meva filla no havia de caure, però la meva filla havia d'aprendre a caminar sola sobre la barca, Les mans del meu pensament provaven de suspendre-la en l'aire per fer-la invulnerable.
Consumada la separació matrimonial, caminava amb les mes dues filles per un dels carrers principals del poble al qual m'he mudat. La gran, la de la volta en barca, em va agafar la mà. 'Ai, mon paret, quina pena em fas', em va dir, amb un somriure a la boca, 'Pena?' vaig dir. 'Sí, ets tan mono!'. De sobte, aquell comentari entre burleta i afectuós em va descol·locar. Aquella imatge del meu patir per l'equilibri de la nina sobre la barca es va sobreposar ràpidament a la de la meva filla, agafada a mi pel carrer, convençut de que, com aleshores, era jo qui la mantenia il·lesa, en aquest cas front les noves circumstàncies familiars, En realitat, però, era l'infant que em mantenia dret a mi, insegur sobre la coberta de la vida, que sempre es balanceja.

Un ou sense esquerdes

L'evolució de les embarcacions tradicionals derivada de la incorporació de motors ha transformat dissenys concebuts per a la navegació a la vela i al rem en diferents aspectes. El més visible és l'eliminació dels elements que feien possible aquelles formes de propulsió, o com a mínim la subordinació d'arboradures i escàlems, que han anat quedant relegats a un paper complementari, auxiliar o, simplement, absent.
Tal transformació, però, també ha modificat aspectes menys visibles i que tenen a veure amb l'estructura de l'embarcació, fet que, si el traslladéssim al vocabulari de l'arquitectura, podria explicar-se de forma anàloga descrivint l'eliminació de bigues, parets o contraforts per obrir espais nous o redistribuir-los en un habitatge. En una barca, com en una casa, que experimenti tal transformació, serà cabdal avaluar com afecta això a la solidesa de l'estructura, a la cohesió d'un conjunt de peces encaixades per formar un cos.

Llaüts aparellats de 'triquet i mitjana' al port de Palma a principi de segle XX. Aquesta és la forma que hem volgut replicar en el Nova Catalina, tant en el seu aparell com, en les qüestions estructurals que ens ocupen. En el que està en primer terme podem apreciar el banc d'arborar, en el que és en segon terme també observam el banc de popa. 

Centrant-nos en el llaüt, aquestes variacions s'han produït al llarg del segle XX principalment en determinats elements que sustenten la coberta i mantenen la fortalesa lateral: ens referim als bancs. Més enllà que aquests fossin funcionals per arborar o vogar, no hi ha dubte que s'afegeixen a la resta d'esquelet de l'embarcació i que eliminar-los suposa perdre un valor en aquest sentit.
El procés, de forma genèrica, no és mal d'explicar. Amb la incorporació del motor, el primer banc en desaparèixer va ser el que se situava en el lloc que ara es destina a la màquina.

On abans hi havia el banc de popa s'hi va fer lloc el motor-

Després, el banc central ha seguit el mateix camí en molts casos (n'hi ha que s'han serrat i n'hi ha que ja no s'han posat), sobretot en la marina d'esbarjo, en benefici de guanyar espai. Tals usos han cercat substituts, com una bona distribució de puntals sota les cossies o algun tipus de reforç que suporti la pressió lateral addicionat a la caixa del motor, però res tan sòlid com les fórmules originals.
La nostra percepció és que aquella estructura primigènia que formava una caixa on totes les cares eren solidàries s'ha afeblit. Atenent a aquesta consideració, i assumint que el nostre llaüt Nova Catalina ha esdevingut una embarcació pura a rem i a vela, hem decidit incorporar-li dos bancs que seccionen la cossia en tres parts i que es disposen de banda a banda passant per davall la coberta.
De cara a dur a terme el projecte Volta a Mallorca http://www.voltamallorca.com/?lang=ca havíem incorporat uns bancs postissos que en el seu dia compliren la seva funció, però que eren massa febles per exercir el paper de vertadera biga mestra que suporta els esforços laterals de l'embarcació.

Els bancs anteriors: postissos i habilitats després d'eliminar el motor, emprats per poder vogar en la Volta a Mallorca. Són simples posts disposades sobre uns suports addicionats a la cossia. Són pràctics en tant que es poden treure i guanyar espai.

A més, necessitem garanties per mantenir la solidesa d'un buc arborat amb l'aparell de 'triquet i mitjana', que exerceix torsions notables derivades de l'esforç de veles situades en els punts longitudinalment extrems del llaüt.

Els bancs actuals, acabats de posar: recorren tota ma mànega de l'embarcació per sota la coberta i van encastats a la serreta.

Atenent a la terminologia de la il·lustració del llaüt que apareix al Diccionari Alcover-Moll, hem disposat el que allà s'identifica com a banc d'arborar i el banc de popa, mentre que el paper de banc de proa l'assumeix la coberta mateixa.

Il·lustració que apareix al Diccionari Alcover-Moll addicionat a l'entrada corresponent a 'llaüt' o 'llagut'. La representació dels bancs transmet de forma clara el seu paper fonamental per tancar la part superior de l'estructura del buc.

La feina l'ha feta el mestre d'aixa Sebastià Vidal. La sensació que ens transmet el resultat és molt bona. El llaüt sembla més poderós ara, més lògic i solidari en totes les parts que el conformen, un ou sense esquerdes.

Aviat començarem els tallers/conversa de navegació tradicional

Fer obres a una barca és com fer obres a casa, mai saps quan acabaran. Per aquest motiu, els tallers de navegació tradicional que hem de començar a oferir el llaüt Nova Catalina i jo mateix no es duran a terme fins d'aquí una o dues setmanes, quan en principi fa dos mesos que haurien d'haver començat.

Taller de navegació tradicional? És una manera de dir-ho. La proposta és navegar per parlar, pensar, reflexionar, sobre el sentit d'elements heretats, com la barca mateixa, valorar perquè pot ser lògic un llaüt de l'any 1940 el 2015. Per què encara és viu? Per què hi ha persones que el sentim com un element absolutament vigent? Quin rol juga una peça que dura en la societat del comprar-llençar-comprar? El patrimoni és la barca o són els valors que hi són associats o que projectem en ella?
Com es pot veure, aquest serà un taller un tant especial. No té cap cost econòmic per a qui hi participi, però sí que té un cost d'implicació en la preservació física de la barca i en l'activitat intel·lectual de respondre a les preguntes que acabam de transcriure. El primer aspecte passa per ajudar, sempre que es desitgi, en les tasques de manteniment del Nova Catalina, alhora que es convida a formar un borsí de tripulants per a dur a terme les navegades amb que considerem possible somniar. El segon, passa per anar elaborant un material escrit i audiovisual que permeti recollir la reflexió sobre la barca en un llibre, en una exposició, en un producte digital.
Hi haurà persones que seran cridades a participar en el taller de forma personalitzada, per invitació directa, perquè les coneixem i pensam que tenen un perfil adequat per aportar material de valor en el sentit que hem exposat, Altres persones interessades en navegar amb nosaltres, poden contactar amb jo a través de mardemars@gmail.com.
Aquest serà un procés lent en benefici d'una navegació personalitzada. A la barca només hi navegaran dues persones i jo mateix, per a la qual cosa no es pot assumir un nombre important de participants en un breu termini de temps.
En principi, cada parella de participants, serà convidada a realitzar quatre sessions que inclouen els continguts bàsics per tenir una noció bàsica de l'embarcació amb la qual es navega i sobre els seus sistemes de propulsió, la vela llatina i el rem. Tot això, emmarcat en un concepció de la navegació tradicional entesa com a una font de coneixement per a una relació sostenible amb l'entorn i que entenem com un recurs que es pot fusionar de forma natural amb la innovació.
Com deia, aquest serà un camí fet sense preses. No sé la capacitat de resposta que tindré si es genera demanda. De moment, hi ha una dotzena de persones interessades en participar i amb elles avaluaré els punts forts i febles de l'experiència per anar-la millorant.