Reproduim l'article que es va publicar el dia 12 d'abril al Diario de Mallorca. Mesos enrere ja s'havia publicat una informació semblant en altres mitjans de comunicació i, periòdicament, la pèrdua del nostre patrimoni marítim és un tema recurrent perquè els diaris omplin planes en dies de festa. Podrem publicar alguna dia informacions en un sentit diferent? Tenim alguna responsabilitat al respecte? Hi ha algú que hauria de fer més en aquesta qüestió i no ho fa?
Mos agradaria molt saber que en penseu del que diu l'article. Per part nostra, el que tenim clar és que ens ho passam molt bé mantenint el nostre llaüt, però és cert que també ho fem amb un sentiment de responsabilitat patrimonial. No ens molestaria en absolut que embarcacions com la nostra fossin conegudes per la societat de forma una mica més profunda i no només com el motiu per fer una postal. Partim de la base que per estimar una cosa l'has de conèixer i estem convençuts que en molt poc temps hem perdut moltes dades que poden ser la clau per estimar el nostre llegat marítim.
En definitiva, l'article que vos proposem comentar és aquest:
El llaüt, a punto de ser un recuerdo
Los constructores de la emblemática embarcación ven muy complicado resistir los embates de la crisis económica
ROSA FERRIOL. PALMA. El llaüt pronto será un recuerdo. El signo del pesimismo pesa entre los constructores de esta emblemática embarcación que ven muy complicado resistir las embestidas del derrumbe económico. "Perdemos el llaüt, tanto si es de madera como de fibra", sentencia Joan Antoni Terrassa, uno de los gerentes de la empresa Llaüts Mallorca.Con el embate de la crisis económica, las firmas ligadas al llaüt se han visto obligadas a reducir sus plantillas. La presidenta de la asociación de empresas náuticas de Balears, Margarita Dahlberg, asegura que en las islas hay más de media docena de compañías y sus pronósticos apuntan que sólo una o dos superará el bache.Los mestres d´aixa sufrieron una auténtica crisis en los años 80 con la irrupción de la construcción de llaüts de fibra. Ahora, tanto unos como otros están al borde de la extinción. "Las reparaciones son lo único que dan trabajo. Retrasan nuestra muerte", resume Miquel Montserrat, otro de los gerentes de Llaüts Mallorca. Está mal decirlo pero un temporal de viento como el ocurrido a finales de enero que destrozó un dique del Port d´Andratx y numerosas embarcaciones de otros puertos es un alivio para los fabricantes de barcos. "El mal tiempo es favorable para nosotros", admite el mestre d´aixa Joan Cifre.Los constructores aseguran que tras el pasado verano empezaron a notar los efectos del derrumbe económico. No se esperaban que la crisis fuera tan "intensa" y ni mucho menos que llegara "de golpe". Llaüts Mallorca se encuentra en pleno Expediente de Regulación de Empleo. Desde agosto hasta ahora se han visto obligados a recortar más de un 50% de su plantilla. Unas 22 personas trabajaban el pasado verano en esta firma del polígono de Marratxí, actualmente sólo quedan ocho empleados. "Esta empresa tiene 40 años y se encuentra al límite de la supervivencia. De momento, estamos sin signos de recuperación", explica uno de sus gerentes.En el ejercicio de 2008, Llaüts Mallorca construyó una media de 14 embarcaciones. Desde agosto hasta marzo sólo llevan fabricados tres llaüts de ocho metros. "Durante la época de bonanza teníamos barcos hasta la puerta de la nave industrial, ahora cada vez que sacamos uno pensamos si será el último", señala Miquel Montserrat. "Ahora veremos cuánto tiempo aguantaremos", sentencia resignado al ver el poco movimiento de trabajo en la nave del polígono de Marratxí.Faltan amarresAdemás de la crisis económicas, hay otros factores que ponen estas emblemáticas embarcaciones al borde de la extinción. La falta de amarres, apunta Terrassa, es uno de ellos. "No hay, y muchas veces la venta de un barco va condicionada con el amarre", detalla. Los constructores náuticos no piden puertos nuevos pero creen que el Govern podrían aumentar los pantalanes flotantes. El secretario de la asociación de mestres d´aixa, Pep Florit, recuerda que, por ejemplo, en Italia se destina un porcentaje de los amarres a embarcaciones tradicionales. "Aquí conseguir un amarre es cuestión de suerte o de dinero", resalta.La rebaja de los impuestos es otra reclamación de los fabricantes de barcos que supondría cierto alivio. "España es el único país de Europa que paga un 12 por ciento para la matriculación de la embarcación y este impuesto encarece el barco", relata Joan Antoni Terrassa. Por ello, Dahlberg emplaza a la Administración a suprimir dicho impuesto.La situación de los constructores de llaüts de fibra es muy delicada pero reconocen que los mestres d´aixa están mucho peor. En Balears quedan unos seis o siete fabricantes tradicionales. "No puedes vivir de la construcción de como mucho cuatro embarcaciones anuales", admite Florit.Hace diez años Joan Cifre cogió las riendas de la empresa Drassanes Joan Cifre en Portocolom. Su padre, también mestre d´aixa, puso en marcha la firma hace ya unos treinta años. Ahora parece que llega el fin de la generación. Cifre calcula que la nueva construcción ha caído un 80% en los últimos seis años. "Fabricamos una o como mucho dos embarcaciones nuevas anualmente. Terminamos un llaüt y debemos esperar un tiempo a que llegue un nuevo encargo. Antes no hacía falta", explica.En la firma de Portocolom trabajaban tres personas. En septiembre recortaron personal y ahora sólo son dos. Como todos los fabricantes de llaüts se salvan de las reparaciones. "Ahora estamos desbordados de trabajo porque en Portocolom hay muchas embarcaciones de madera y con el temporal algunas resultaron dañadas", cuenta Cifre mientras repara una embarcación muy dañada.Con este panorama, las miradas de los constructores de llaüts se dirigen a la pasividad de la Administración. "El Govern nos tiene olvidados. Los llaüts acabarán como los siurells, vendrán de China", sentencian los gerentes de la firma de Marratxí. Miquel Montserrat cree que, además de la bajada de impuestos, las instituciones deberían potenciar la promoción externa.En la misma línea se postula la asociación de mestres d´aixa. La entidad tiene varias peticiones para el Govern. Pep Florit comenta que un hotel de Cala Murada utiliza el llaüt como complemento a su oferta turística. Este establecimiento ha optado por organizar excursiones marítimas para sus clientes a bordo de una embarcación tradicional. Por ello, reclama a la conselleria de Turismo que incremente la promoción de la emblemática embarcación de madera entre los hoteleros explotando este tipo de excursiones."Es otra manera de ver la isla", comenta el mestre d´aixa. Florit opina que es un punto a explotar. "Los mestres d´aixa estamos entre la desaparición y la conservación de la cultura", señala. La asociación insta a Medio Ambiente a firmar un convenio para la cesión de amarres, además de organizar actividades relacionadas con los barcos tradicionales. La entidad pide al departamento de Comercio que impulse la promoción del llaüt y que emprenda planes de formación de mestres d´aixa. Proteger a las empresas mallorquinas poniendo ciertas restricciones a las extranjeras es otra de sus peticiones.Otro de los temas que trae cola a los fabricantes es la feria náutica. La presidenta de la asociación de empresas náuticas de Balears, Margarita Dahlberg, criticó al Govern por subir un 30 por ciento las tarifas de la muestra. Es verdad, dice Dahlberg, que el Ejecutivo otorga una subvención del 50% por asistir a la feria pero "la subida no está justificada". "Es absurdo que en tiempos de crisis económica se produzca un incremento de las tasas", sentencia. Por todo ello, los mestres d´aixa y los constructores de llaüts de fibra reivindican sensibilidad a las instituciones. "Los jóvenes no pueden disfrutar del náutica. Un barco sólo lo puede tener un viejo o un rico", sentencia Joan Antoni Terrassa.En Mallorca hay 1.200 embarcaciones de madera y sólo quedan seis o siete mestres d´aixa titulados.
dimarts, 14 d’abril del 2009
dilluns, 6 d’abril del 2009
Trobada d'Alcúdia: entre amics
La trobada de barques de vela llatina d’Alcúdia és un gust per a qui tengui ganes de combinar marina tradicional amb bons amics. Va ser aquest cap de setmana passat, el del 4 i 5 d’abril.
Hi vàrem poder anar els tres signants d'aquest blog perquè la generositat i recursos de l’organització són excepcionals, l’allotjament és gratuït. És ben cert que la Trobada no és igual per a tota la família perquè na Laia, amb dos anys acabats de fer, no pot embarcar-se de segons quina manera, però al manco es converteix en un cap de setmana coral. La fira de la sípia i la fira nàutica que se celebren alhora en el port d’Alcúdia són el marc d’activitats (cercaviles, gegants...) que ajuden a adaptar part del programa als infants. Na Laia va poder provar un castell inflable per primer pic!
A la mar vérem l’Agustina, el llaüt del port d’Alcúdia que és la raó de ser l’entitat que organitza l’encontre, l’Associació Amics de n’Agustina. De la flota local, hi era també el Papallona, botet tripulat per na Glòria i en Toni Domingo. De Pollença va venir el Tiramilles, d’Amador Magraner, un llaüt petit però imparable, aparellat de major, floc i mitjana tarquina, que a la trobada va navegar una estona amb un genaker(!).
Nosaltres ens apuntàrem amb l’Alzina, exemple preciós del llaüt a vela de principi de segle XX a Mallorca, fi, ràpid, molt ben aparellat després de concloure recentment el seu procés de restauració (que no és la primera). És propietat de l’Associació dels Amics del Museu Marítim però es manté actiu gràcies a dues persones molt concretes, Antoni Josep Munar, membre de l’Associació, i de Biel Rosselló, del Club Nàutic s’Arenal, entitat que cedeix l’amarrador a la barca. Qui escriu, en David, va ajudar a fer la primera escala des de la badia de Palma fins a Portocolom el dissabte anterior a la trobada. Amb Toni Pep Munar navegàrem sense altre problema que una pluja una mica molesta entre el Cap Blanc i el Cap Salines, i des d’aquí va deixar de ploure i la mar va començar a estar una mica remoguda, però res de l’altra món, en cinc hores havíem cobert el trajecte s’Arenal-Portocolom. Seria el divendres següent quan les coses serien manco divertides per en Toni Pep, que va decidir fer tot sol l’etapa Portocolom- Port d’Alcúdia per arribar a temps a la trobada. Es va trobar amb vents de component Nord que li feren patir de valent entre Cala Rajada i Cap Ferrutx, un cop de mar es va endur el botaló que era a les forques, va acabar xop, sense poder amollar el timó ni per beure aigua mentre s’esforçava en agafar les ones com pertoca... un calvari que ens fa demanar a l’Associació d’Amics del Museu Marítim si no hauria d’implicar més persones en les empreses que emprengui una embarcació de tanta vàlua com aquesta i de la qual n’ha assumit la responsabilitat: és important crear una tripulació per l’Alzina si volem que es mantingui viva, no pot recaure la seva activitat sobre l’espatlla d’uns pocs.
Sigui com sigui, l’Alzina va navegar molt bé durant la Trobada, encara que haver perdut el botaló ens deixà sense floc i el vent va ser fluix, sobretot diumenge. S’ha ajustat el trimat de la major i la maniobra cada pic està més afinada.
De Palma també va venir el Brandó, de Jaume Amengual i tota la seva prole. Embarcació de bon rotllo i molta gent. També des de Palma havia vingut la barca de bou Balear, del Consell de Mallorca, la més grossa. D’aquí poc li faran un pal nou, més lleuger i prim, que descarregarà l’arboradura i que estem segurs que l'ajudarà a ser més falaguera. Ens hauria agradat que la representació del sud de l’Illa fos més extensa. En aquest sentit, nosaltres no vàrem poder pujar el Nueva Catalina perquè ens afegíem a la tripulació de l’Alzina, però de la resta flota de vela llatina de Cala Gamba hauríem de reclamar una mica més predisposició a assistir a festes com aquestes, a relacionar-se amb flotes d’altres indrets tot i que la regata no sigui l’objectiu.
Com exemple de voluntat de participar tot i la necessitat de desplaçar-se, podem l’exemple del bot menorquí "Estel", propietat d'Amics de la Mar de Menorca i governat per una tripulació de Ferreries. També de Menorca hi era el llaüt de Diego Huguet, el "Ríete", però patrí i barca s'han mudat a veure a Mallorca. I, per cert, això vol dir que l'Illa té un altre molt bon mestre d'aixa, fill del brillant mestre d'aixa Miquel Huguet, de Ciutadella. Qui vulgui trobar en Diego, que demani per ell al Club Nàutic de sa Ràpita, on fa feina de mariner.
Dels actes socials, encara ens en perdem molts perquè no sempre els podem combinar als horaris de na Laia. De tota manera, vaig poder escapar-me al sopar que feien dissabte vespre a l’esglèsia del port i vaig passar molt de gust. Molt bon menjar, d’aportacions casolanes. Concert de percussió africana i ballada només amb davantal (sí, només amb davantal) d’en Jaume Amengual i d’en Toniet.
D’entre els expositors de la Fira Naùtica, que se celebrava a sobre el moll mateix, destacar la presència del mestre d’aixa de Ca’n Pastilla Joan Mario Rebassa amb el seu projecte de llaüt de fusta laminada en fred. Ha posat al model el nom de “Nebot 30” en homenatge al seu mestre, Pep Nebot. De moment, ha construït el buc i a poc a poc es van percebent els detalls que li donen la personalitat de llaüt.
Hi vàrem poder anar els tres signants d'aquest blog perquè la generositat i recursos de l’organització són excepcionals, l’allotjament és gratuït. És ben cert que la Trobada no és igual per a tota la família perquè na Laia, amb dos anys acabats de fer, no pot embarcar-se de segons quina manera, però al manco es converteix en un cap de setmana coral. La fira de la sípia i la fira nàutica que se celebren alhora en el port d’Alcúdia són el marc d’activitats (cercaviles, gegants...) que ajuden a adaptar part del programa als infants. Na Laia va poder provar un castell inflable per primer pic!
A la mar vérem l’Agustina, el llaüt del port d’Alcúdia que és la raó de ser l’entitat que organitza l’encontre, l’Associació Amics de n’Agustina. De la flota local, hi era també el Papallona, botet tripulat per na Glòria i en Toni Domingo. De Pollença va venir el Tiramilles, d’Amador Magraner, un llaüt petit però imparable, aparellat de major, floc i mitjana tarquina, que a la trobada va navegar una estona amb un genaker(!).
Nosaltres ens apuntàrem amb l’Alzina, exemple preciós del llaüt a vela de principi de segle XX a Mallorca, fi, ràpid, molt ben aparellat després de concloure recentment el seu procés de restauració (que no és la primera). És propietat de l’Associació dels Amics del Museu Marítim però es manté actiu gràcies a dues persones molt concretes, Antoni Josep Munar, membre de l’Associació, i de Biel Rosselló, del Club Nàutic s’Arenal, entitat que cedeix l’amarrador a la barca. Qui escriu, en David, va ajudar a fer la primera escala des de la badia de Palma fins a Portocolom el dissabte anterior a la trobada. Amb Toni Pep Munar navegàrem sense altre problema que una pluja una mica molesta entre el Cap Blanc i el Cap Salines, i des d’aquí va deixar de ploure i la mar va començar a estar una mica remoguda, però res de l’altra món, en cinc hores havíem cobert el trajecte s’Arenal-Portocolom. Seria el divendres següent quan les coses serien manco divertides per en Toni Pep, que va decidir fer tot sol l’etapa Portocolom- Port d’Alcúdia per arribar a temps a la trobada. Es va trobar amb vents de component Nord que li feren patir de valent entre Cala Rajada i Cap Ferrutx, un cop de mar es va endur el botaló que era a les forques, va acabar xop, sense poder amollar el timó ni per beure aigua mentre s’esforçava en agafar les ones com pertoca... un calvari que ens fa demanar a l’Associació d’Amics del Museu Marítim si no hauria d’implicar més persones en les empreses que emprengui una embarcació de tanta vàlua com aquesta i de la qual n’ha assumit la responsabilitat: és important crear una tripulació per l’Alzina si volem que es mantingui viva, no pot recaure la seva activitat sobre l’espatlla d’uns pocs.
Sigui com sigui, l’Alzina va navegar molt bé durant la Trobada, encara que haver perdut el botaló ens deixà sense floc i el vent va ser fluix, sobretot diumenge. S’ha ajustat el trimat de la major i la maniobra cada pic està més afinada.
De Palma també va venir el Brandó, de Jaume Amengual i tota la seva prole. Embarcació de bon rotllo i molta gent. També des de Palma havia vingut la barca de bou Balear, del Consell de Mallorca, la més grossa. D’aquí poc li faran un pal nou, més lleuger i prim, que descarregarà l’arboradura i que estem segurs que l'ajudarà a ser més falaguera. Ens hauria agradat que la representació del sud de l’Illa fos més extensa. En aquest sentit, nosaltres no vàrem poder pujar el Nueva Catalina perquè ens afegíem a la tripulació de l’Alzina, però de la resta flota de vela llatina de Cala Gamba hauríem de reclamar una mica més predisposició a assistir a festes com aquestes, a relacionar-se amb flotes d’altres indrets tot i que la regata no sigui l’objectiu.Com exemple de voluntat de participar tot i la necessitat de desplaçar-se, podem l’exemple del bot menorquí "Estel", propietat d'Amics de la Mar de Menorca i governat per una tripulació de Ferreries. També de Menorca hi era el llaüt de Diego Huguet, el "Ríete", però patrí i barca s'han mudat a veure a Mallorca. I, per cert, això vol dir que l'Illa té un altre molt bon mestre d'aixa, fill del brillant mestre d'aixa Miquel Huguet, de Ciutadella. Qui vulgui trobar en Diego, que demani per ell al Club Nàutic de sa Ràpita, on fa feina de mariner.
Dels actes socials, encara ens en perdem molts perquè no sempre els podem combinar als horaris de na Laia. De tota manera, vaig poder escapar-me al sopar que feien dissabte vespre a l’esglèsia del port i vaig passar molt de gust. Molt bon menjar, d’aportacions casolanes. Concert de percussió africana i ballada només amb davantal (sí, només amb davantal) d’en Jaume Amengual i d’en Toniet.
D’entre els expositors de la Fira Naùtica, que se celebrava a sobre el moll mateix, destacar la presència del mestre d’aixa de Ca’n Pastilla Joan Mario Rebassa amb el seu projecte de llaüt de fusta laminada en fred. Ha posat al model el nom de “Nebot 30” en homenatge al seu mestre, Pep Nebot. De moment, ha construït el buc i a poc a poc es van percebent els detalls que li donen la personalitat de llaüt.
Tot i les reticències de part del públic, estem parlant d’una forma de construir segura i funcional, a la vegada que el disseny sembla molt treballat, amb unes formes que combinen les qualitats dels llaüts més velers amb característiques pròpies de velers de concepció moderna.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)