Després d’anys de fer-hi voltes, he acabat el llibre “La mar quotidiana. Cartes d’un pescador”. Miquel Font editor està fent els darrers retocs abans de dur-lo a impremta.
La història es nodreix d’un fet real, la relació epistolar entre un pescador del barri de Santa Catalina de Palma, Bartomeu Vera Mas, i qui escriu. Això passava quan el segle XX donava pas al segle XXI, una dada que cobra simbolisme quan el pescador transmet el llegat als fills d’una nova era.
El llibre parla de la mar a partir d’una visió social i cultural. No hi ha grans gestes ni galons, és una mar és propera i el diàleg amb la terra ferma és permanent. És el paradigma de la Mediterrània, i alhora, el viatge a un univers reduït i concret, però ric per qui el sap mirar.
El pescador escrivia a sobre quartilles i el periodista les atresorava per complir un pacte: fer-ne un llibre. Però el pacte s’ha complit tard perquè en Tomeu va morir el 2005. Tot i així, ha perseverat en traslladar el missatge en un text on m’agradaria transmetre que se senten dues veus amigues, encara que filles de moments històrics diferents.
Tot plegat, també, ens ha dut a reflexionar sobre la mar que estem vivint i de l’espai que li queda a la cultura marítima amb la qual ens sentim identificats.
He de donar les gràcies a la família de Bartomeu Vera pel seu suport i a Antoni Josep Munar per l’amor pel missatge i per les millors paraules alhora de transcriure’l. Va fer una feina impagable d’assessorament lingüístic.
Segurament farem les primeres presentacions del llibre a partir de mitjan agost i al barri de Santa Catalina en setembre.
