divendres, 17 de desembre de 2010

Aparell de triquet i mitjana (I). Consideracions inicials

Quan començàrem a familiaritzar-nos amb el nostre llaüt detectàrem la presència de diferents registres que ens permeteren entendre l'aparell de vela que muntava en origen, el de triquet (vocable local insular amb el qual ens referim al "trinquet") i mitjana.
A l'embarcació s'hi conservava el paramitjal original sobre el qual havia descansat el triquet. El descobrírem en les primeres exploracions pels racons foscos de proa. Hem d'agrair a la sort que romangués allà, perquè perfectament el podien haver eliminat quan, segons observarem, en una modificació relativament actual havien canviat la posició del pal, incorporaren un paramitjal nou més endarrerit i obriren un tinter nou a coberta per introduir-lo. Però el paramitjal antic quedà allà i això ens va permetre discernir la disposició de l'arboradura original i iniciar un procés de documentació històrica (gràfica i escrita) a la recerca de dades que ens parlessin de com era l'embarcació l'any 1940, quan la construïren.
Els registres corresponents a la vela de mitjana, a popa, s'havien conservat per complet. Teníem al davant elements originals íntegres dels quals, continuant amb la recerca, aviat entenguérem el seu sentit, la seva funcionalitat en relació a la forma d'arborar i governar la mitjana.
A partir d'aquí, treballàrem per restituit el triquet i la mitjana com aparell de vela. Els nostre criteri es pot començar a exposar a partir d'un exemple: si restaurés una goleta però decidís aparellar-la de balandra, deixaria de ser una goleta... és una obvietat, però en el cas dels llaüt s'ha fet habitual restaurar-los i, en cas de recuperar-los per aparellar-hi la vela, sovint se'n varia la fesomia original. A més, l'aparell de triquet i mitjana, que en el seu dia fou majoritari entre la flota de pesca professional de Mallorca i Menorca (no tant de les Pitiüses) ha passat a estar gairebé extingit, ja sigui perquè s'ha eliminat o perquè qui en preserva els elements que li són propis no l'empra. Restituir l'aparell original forma part d'una restauració assumida a partir d'una voluntat de preservació del patrimoni, de restaurar-ne un element i veure'l habitar en el context que li és propi, la mar. Tenim el plaer de viure  l'aventura d'adquirir els coneixements que ens permeten navegar amb aquesta disposició de velam acomodant-nos a la seva lògica, als seus punts forts i als seus punts febles. Volem entendre l'embarcació i demanar-li allò que pot donar segons els preceptes a partir dels quals fou concebuda.
Aquest és el primer capítol d'una sèrie en la qual parlarem del triquet i mitjana com a fórmula d'aparell.. La pretensió és fer una pinzellada històrica sobre els seu origen i utilitat, així mateix com donar la informació necessària perquè qualsevol persona pugui recuperar-lo en la seva embarcació si és el cas. Ja podem avançar que és una opció simple i que només necessita de l'aplicació de determinats criteris per treure'n el rendiment adequat.
Per acabar aquesta entrada, només insistir en que aquells que hem restaurat embarcacions tradicionals sovint ens hem centrat en salvar el buc, però hem considerat l'aparell de vela orginal com un element permutable. Adaptar les barques a les nostres preferències és del tot lícit, però considerem enriquidor que existeixin bastiments sobre els quals la forma de l'aparell es plantegi a partir de criteris històrics.

dimarts, 7 de setembre de 2010

Ja naveguem en patí a vela per Mallorca

En entrades anteriors explicava les ganes que tenia de crear una flota de patins a vela a Malloca. La llavor està sembrada i comença a créixer. He conegut n'Óscar, que en va comprar un a Canet de Mar, el va dur al seu poble, Vilanova, i fa un any i mig el va dur a s'Illot (Manacor), perquè ha vengut a viure a l'illa. Des de llavors estava cercant persones que compartissin l'interès pel patí i encara no havia trobat a ningú, fins que la xarxa ens ha permès establir contacte.
Aviat concertàrem una trobada per navegar amb el seu patí, el Sol, que veieu a les fotos. L'experiència ha servit per constatar un seguit de temes interessants: un patí es pot llençar a la mar i treure'l per un varador de ciment sense que sigui imprescindible tenir una platja a l'abast (importantíssim en un Illa on encara no hi ha clubs de platja), i vaig comprovar que és un gust navegar a dos, cosa que obre les possibilitats familiars i lúdiques d'aquesta embarcació que el més habitual és que es governi en solitari.
El patí de n'Óscar, a més, és una peça de col·leccionista. És d'una sèrie antiga i limitada que es caracteritza per tenir 145 de mànega. Aquesta va ser la mida màxima de tots els patins fins que el 1973 es va permetre competir a patins de 165 de mànega, la mida oficial actualment. A més, el Sol du pal de fusta sense creuetes, un altre registre antic.
L'experiència de trobar-nos ens va motivar. Ens hem marcat com a fita organitzar una trobada de patins a Mallorca per a la primavera que ve. Sabem que no estem sols, de moment tenim altres quatre patins localitzats i esperam que puguin ser a la mar per a l'ocasió. Vos anirem informant de com vagi evolucionant el tema, possiblement crearem un blog específic per fer-ho. De moment, qualsevol persona que que visqui a Mallorca i que vulgui apuntar-se al projecte pot contactar amb jo a través de mardemars@gmail.com.

dilluns, 30 d’agost de 2010

Pesquer a la venda

Un amic del port de Sóller ens ha informat que el pesquer que podeu veure a les fotos és a la venda.És diu Tehu, és de fusta i té una eslora de 12 metres.
Si qualcú està interessant en el Tehu que ens ho faci sa ber a través de mardemars@gmail.com i vos donarem les senyes per tenir més informació.

dijous, 26 d’agost de 2010

Un lougre a la badia de Pollença

No és habitual veure un lougre a les nostres aigües. Es tracta d'una embarcació tradicional de la costa atlàntica de França.
En Diego Riera, del port de Pollença, se'l va topar fondejat a prop del far de Punta Avançada i ens ha fet arribar aquestes fotos. Gràcies, Diego.
Si qualcú més es topa amb embarcacions interessants i ens vol enviar les fotos, li estarem molt agraïts.

dissabte, 14 d’agost de 2010

El San Antonio de Padua, de Xavier Mulet

14-08-2010, trobada casual al bar de Cala Gamba amb Xavier Mulet, Antoni Josep Munar i Antoni Mir (pare i fill). Surten a navegar amb el llaüt d'en Xavier, el San Antonio de Padua. Idò jo també sortiré. 
És dissabte de matí, es manté el vent de terra que va bufar amb força des de dijous nit i durant el divendres, però ja va a la baixa. Vent de terra vol dir poca ona i ratxes, és divertit.
El San Antonio de Padua és una joia. Fou construït el 1911, té 29 pams d'eslora per 2'13 metres de mànega, i és dels pocs llaüts amb un disseny pur per a la vela que queden. En Xavier va encarregar la restauració a Jaume Cifre (Portocolom) i Cala Gamba és la seva base habitual. Compartim filosofia i ideologia quant a patrimoni marítim i aquesta "altra forma de navegar".
A les imatges veieu el San Antonio amb la llatina petita que empra per passejar i  els dies de molt vent.
video
video

dimarts, 10 d’agost de 2010

Terrals. Dimarts 10-08-2010

Navegada: Sortida en popa des de Cala Gamba direcció al mig de la badia. Llarg per posar proa al cap Enderrocat, després través per aproximar-me a cala Mosques, sense arribar-hi. Tornada a Cala Gamba fent bordades llargues.  
Horari: 07:30 - 10:30
Vent: Terral dèbil però constant, amb pujades d'intensitat mar endins. Suau, però sense caure mai en l'encalmada.
Queviures: Termo de cafè i dues nactarines.
video

video

Comentaris: Molt agradable. Solet, però del que no pica. El Nueva Catalina darrerament navega més bé que mai. Li he trobat el puntet al velam i la darrera pulida i pintada de l'obra viva ha fet el seu efecte (tot i que la línia de flotació està molt mal perfilada... però això és estètica)
video

divendres, 23 de juliol de 2010

Foto del curs de patí a vela

El Mistral de Julio Villar (com han canviat les voltes al món!)




Més que discret. Així s'arrecera en un pantalà del Club Marítim de Barcelona el Mistral, de Julio Villar. Són els escassos set metres de veler amb els quals va fer la volta el món entre el 1968 i el 1972, amb sortida de Barcelona i arribada a Lequitio. A la seva popa, 38.000 milles marines. D'aquell viatge en va sortir un dels llibres  de referència per a la gent de mar, Ei, petrell!, un diari de navegació poètic en el qual Julio Villar ens feu arribar les essències de la seva circumval·lació al planeta.
Em genera gran respecte Villar i aquest veler tan humil, de línies cada dia una mica més passades de moda, i saber que junts feren un viatge tan llarg. Per a mi, és el recordatori de que és molt bell fer molt amb molt poc, especialment en un món on sembla que si no compres moltes coses no pots fer res.

dimecres, 21 de juliol de 2010

És molt fàcil fer-se amic d'un patí a vela

Així és, és molt fàcil fer-se a amic d'un patí a vela. Hi he pujat i de seguida s'ha iniciat aquella coneixença d'una embarcació que et demana molt però, alhora, de tot d'una ja et du lluny i aviat. Et transporta per damunt les ones amb una gracilitat sorprenent, amb una fricció sobre l'aigua minúscula. Amb tot, és una barca noble. No se si és perquè estem acostumats al caràcter fort de la vela llatina, però a mi el patí a vela m'està semblant una embarcació que t'ajuda a navegar, que et demana moviments continuats del pes, de la vela i del pal per governar-lo, però sempre t'ofereix la seva agilitat per fer que continuis navegant unes ones més enllà, tallant tot el que es trobi a la seva proa.
Des del primer dia vaig poder navegar sol. 20 minuts per cenyir des de la Barceloneta fins l'alçada de la bocana del port de Barcelona i 10 per tornar al llarg! Tot això essent un inexpert. He superat la prova de les virades i les trasbutxades, unes maniobres que reclamen tècniques especials -però també molt lògiques- en una embarcació sense timó: s'ha d'aquarterar la vela en el cas de la virar per avant i convertir les cames en timó en les cas de virar en rodó.
En navegació, és un plaer navegar amb només l'escota a la mài jugant continuament amb el pes del cos i el caçat de la vela. És un poema d'essencialitat i eficiència.
També m'ha agradat molt el concepte de club de platja, com el del Club Natació Barcelona. No es gestionen amarraments, les embarcacions es llencen a la mar per la platja, on els patins s'hi senten còmodes. El canal de desembarcament és ampli i està molt ben senyalitzat. Tots sembla molt fàcil.
De moment no puc adjuntar fotos perquè estic massa ocupat aprenent a navegar. A veure si aquests dies puc fer-ne alguna per penjar-la al blog.
La pregunta ara és: cóm ho faré per continuar navegant en patí després del curs? Ja en parlarem.

divendres, 16 de juliol de 2010

"La mar quotidiana" ha sortit d'impremta


"La mar quotidiana. Cartes d'un pescador" ha sortit d'impremta. Aquesta és la portada d'un dels primers exemplars. Supos que aviat el podreu trobar a les llibreries i esper que l'edició aporti alguna cosa.
Per part meva, tenc aquella sensació de buit de qui acaba un projecte i, alhora, ja he trobat algunes errates que m'hauria agradat haver vist i corregit abans... per tant, me n'adon que no l'he acabat i que ara toca revisar l'edició perquè si en podem fer una altra surti perfecte.
Tot i així, esper que vos agradi.

dimarts, 29 de juny de 2010

A la fi he acabat el llibre!

Després d’anys de fer-hi voltes, he acabat el llibre “La mar quotidiana. Cartes d’un pescador”. Miquel Font editor està fent els darrers retocs abans de dur-lo a impremta.

La història es nodreix d’un fet real, la relació epistolar entre un pescador del barri de Santa Catalina de Palma, Bartomeu Vera Mas, i qui escriu. Això passava quan el segle XX donava pas al segle XXI, una dada que cobra simbolisme quan el pescador transmet el llegat als fills d’una nova era.

El llibre parla de la mar a partir d’una visió social i cultural. No hi ha grans gestes ni galons, és una mar és propera i el diàleg amb la terra ferma és permanent. És el paradigma de la Mediterrània, i alhora, el viatge a un univers reduït i concret, però ric per qui el sap mirar.

El pescador escrivia a sobre quartilles i el periodista les atresorava per complir un pacte: fer-ne un llibre. Però el pacte s’ha complit tard perquè en Tomeu va morir el 2005. Tot i així, ha perseverat en traslladar el missatge en un text on m’agradaria transmetre que se senten dues veus amigues, encara que filles de moments històrics diferents.

Tot plegat, també, ens ha dut a reflexionar sobre la mar que estem vivint i de l’espai que li queda a la cultura marítima amb la qual ens sentim identificats.

He de donar les gràcies a la família de Bartomeu Vera pel seu suport i a Antoni Josep Munar per l’amor pel missatge i per les millors paraules alhora de transcriure’l. Va fer una feina impagable d’assessorament lingüístic.

Segurament farem les primeres presentacions del llibre a partir de mitjan agost i al barri de Santa Catalina en setembre.

diumenge, 30 de maig de 2010

Dur el patí a vela a Mallorca

El patí a vela és una embarcació preciosa. A aquells que no la coneixeu, vos convidaria a fer-ho a través d'enllaços com: http://www.adipav.org/ , http://perso.gratisweb.com/paticatala/index.htm , http://ca.wikipedia.org/wiki/Pat%C3%AD_de_vela.
 M'agradaria ajudar a crear una flota de patins a Mallorca i estic cercant gent que li faci ganes el projecte.
 Aquest estiu faré un curs a Barcelona per aprendre a navegar en aquest pura sang, una catamarà sense timó que es governa jugant amb el pes del cos. Després, a veure com ho puc fer per dur un patí cap aquí.
Qualsevol persona que estigui interessada en la idea, pot contactar-me a través de mardemars@gmail.com.

dijous, 29 d’abril de 2010

Un moll acollidor

El bot Papallona (dreta) i el llaüt Agustina (esquerra) abriguen un dels bots vinguts de Menorca.

Ja soc pare de dues filles i això imposa bordades domèstiques i redueix les marines. Tot i així, les darreres setmanes he recollit algunes imatges que volia compartir, i comentar, amb vosaltres.
Mirar cap a la trobada alcudienca i no cap el Palmavela és tota una declaració d’intencions. Ho dic perquè varen coincidir en el calendari, a mitjan abril. És la dicotomia entre l’encontre popular - integrat en la festa del moll, on gegants, caparrots, paradetes i jocs alegraven el passeig – amb la regata em el RCN de Palma com a seu menys integrada en el pols de la ciutat – o la ciutat menys integrada amb allò que hi passa -, amb els seus codis socials, camietes o polos amb els logotips pertinents. L’ambient és diferent.



El decorat socio-mariner estableix fronteres. I és que a Alcúdia hi va haver, un cop més, una presència bella i notable de la flota menorquina, que fa el viatge en vaixell de línia amb els bots i llaüts sobre un remolc per retrobar-se amb els amics del nord de Mallorca. La flota menorquina és el paradigma de la marina tradicional no competitiva, amiga de xalar sense nervis. Mentre, de Palma només hi hagué un sol participant, el llaüt San Antonio de Padua, de Xavier Mulet. L’any que ve, nosaltres també hi serem amb embarcació inclosa.



El llaüt San Antonio de Padua, únic representant de Palma, al costat del bot Estel, també de Menorca.

Enguany, tot i les limitacions logístiques a causa de la situació familiar – na Carla feia sis dies que havia nascut – només hi poguérem fer una visita en la qual la nostra barca hi era absent. Com sempre, un gust. Integrar les barques tradicionals en una festa més àmplia - fira nàutica, mostra de la sípia - és un encert. Enlloc de diluir-les, les vesteix i omple de recursos el programa dels inscrits. Les atencions de l’organització, sempre exquisides, amb uns oferiments d’allotjament per a les tripulacions excepcionals. Incidiria en les grans possibilitats que ofereix per participar-hi amb tota la família gràcies al ventall ampli d’oferta d’activitats al carrer.
Nosaltres, com deia, només poguérem fer una volteta, però de la passejada vos en deix algunes estampes: la beta "des Peraires", una pastera tradicional de Sebastià Bennassar, continuador d'aquesta nissaga de mestres d'aixa, que la tenia exposada al costat d’un dels seus llaüts de fibra d’eslora notable, amb cabina alta. La pastera no s’arronsava al costat d’un company tan voluminós, ben al contrari, lluïa presumida, un exemple de com una tipologia de construcció elemental pot ser elegant i atractiva si ha germinat de les mans de professionals amb talent.

La beta des Peraires.

Com sempre, fer un clam per la preservació de les pasteres, les barques del poble, que en aquesta illa es troben en perill d’extinció. En aquest sentit, vos recomanaria amb vivor que visiteu “SOS Patrimoni Marítim Menorca”, enllaç: http://amics.weebly.com/barques-de-menorca.html.Hi trobareu un article sobre les tèquines amb fotos delicioses (tèquina, un altre dels noms per a les pasteres, betes, xalanes... barquetes de fons pla, en definitiva).

dijous, 8 d’abril de 2010

Del varador a les gavines

Data de la sortida: Dilluns, 5 d'abril de 2010.
Meteorologia: Sol primaveral. Mar en calma que anirà agafant color amb l'increment del vent de component sud, sempre dins els límits del bon temps.
Programa: Sortida de mig dematí. No ens hem aixecat gaire prest. Navegada a motor des de Cala Gamba fins davant la Seu de Palma. Berenada fondejats. Tornada a la vela. És allò que qualifiquem una travessia urbana, perquè des d'allà on tirem l'àncora veiem i sentim perfectament el moviment de la ciutat i podem contar els campanars de les esglèsies del barri antic.
Queviures: Senalla proveïda de tres entrepans (dos de sobrassada de porc negre i un de pernil dolç), galletes fortes, fruita i un termo amb te.
Observacions:
- A la fi tornem a navegar amb certa regularitat després de tres mesos d'hivern durs, al varador, realitzant tasques de manteniment que s'han fet més lentes del que pertocaria a causa de la manca d'habilitat de qui escriu.
- A na Mercè li falten dies per tenir la nostra segona filla. Hem de ser prudents. Navega comfortable sobre un seient que hem ubicat sobre els paiols.
- Na Laia, que acaba de fer els tres anys, és el primer dia que navegarà a vela. Pensàvem que li impresionaria, però gairebé n'hi n'ha fet cas. Mentre jo era el timó i el llaüt escorava una mica, ella em deia "papa, ara contes tu", i jugava a amagar-se davall prendes de roba que tenim per davall coberta.
- Han estat les gavines, en canvi, la sensació del dia per a ella. Quan estàvem fondejats, primer n'ha vingut una i l'hem convidada a una galleta forta. Ja sabeu com són les gavines, aviat han estat mitja dotzena. Per a na Laia ha estat una festa veure com menjaven allò que ella els donava. Fins i tot a sacrificat una part del seu pa amb sobrassada.

divendres, 12 de març de 2010

Nou blog per fer feina per l'inventari d'embarcacions tradicionals

Hem creat un blog perquè sigui el nou punt d'encontre digital per aquells que fem feina per a la revisió de l'inventari d'embarcacions tradicionals. El podeu visitar a patrimonimaritimbalear.blogspot.com.

D'aquesta manera, proposem que sigui el centre de comunicacions enlloc d'aquest llauts.blogspot.com, que té un caràcter més personal.

El blog nou de moment és molt simple, però a poc a poc l'anirem enriquint.

Vos agrairia que comuniquessiu aquesta informació a tots aquells que penseu que en puguin estar interessats.

Tot d'una que poguem, penjarem també un web, el suport que ens sembla més adequat per anar recollint les dades que obtinguem de la revisió de l'inventari.

dilluns, 1 de març de 2010

Novetats quant a l’inventari d’embarcacions tradicionals: començar a fer fitxes, els inventaris anteriors i un blog que aviat funcionarà

En aquesta entrada pretenc posar de relleu el darrer comentari que ha fet en Toni Pep Munar, que ens proposa quedar un dia del cap de setmana que ve per començar a establir criteris per fer les fitxes de l’inventari d’embarcacions tradicionals i, afegeix, d’altres objecte del patrimoni marítim. Què vos pareix? Hem de quedar? Quan vos aniria bé?
En Toni proposa quedar en el seu taller perquè allà hi ha peces que es poden documentar com exemple.
Així mateix, una notícia important. En Biel Rosselló me va enviar una còpia de la petició per escrit que s’ha presentat al Consell de Mallorca per aconseguir una còpia dels anteriors inventaris d’embarcacions tradicionals. Com ja hem argumentat, seria una eina per començar a fer feina i per demanar drets per a les embarcacions que hi són incloses.
A més, vos faig saber que aquesta setmana convocarem els del “Equip de comunicació i esdeveniments” per crear un blog que ens serveixi per comunicar-nos. Sembla que el més adequat per penjar l’inventari serà un web, però aquest blog serà el punt inicial per a la coordinació. Em sembla més adequat fer servir un espai nou i específic no aquest, - “llaüts -, que va néixer amb la intenció de contar les “batalletes” del nostre llaüt, el Nueva Catalina.

diumenge, 14 de febrer de 2010

Comencem a fer l'inventari d'embarcacions tradicionals

Hem començat a posar els fonaments per actualitzar l’inventari d’embarcacions tradicionals de les Illes Balears i, sobretot, li volem donar un sentit.

Ens hem reunit, diumenge, 14 de febrer, a partir de les onze del matí, al bar Las Palmeras del Molinar: Gabriel Rosselló, vicepresident de l’Associació de Vela Llatina de Mallorca i armador del bot Nicator; Jordi Nadal , en nom de l’Associació de Mestres d’Aixa i tripulant habitual de la barca de bou Balear; Antoni Josep Munar, mestre d’aixa, armador del llaüt Grumete, un dels participants en l’elaboració de l’anterior inventari d’embarcacions tradicionals de Mallorca i secretari de l’Associació d’Amics del Museu Marítim de Mallorca; Bartomeu Rosselló Boeres, armador del llaüt Volga; Joan Bonet, armador del bot Finet; Xavier Mulet, armador del llaüt San Antonio de Padua i ex-president de l’Associació de Vela Llatina de Mallorca, i David Oliver, armador de llaüt Nueva Catalina i promotor d’aquesta reunió.

Allò que s’ha acordat es pot esquematitzar de la manera següent:

Finalitat:
- Garantir la preservació del patrimoni marítim en surada de les Illes Balears

Objectius generals:
- Fer un inventari d’embarcacions tradicionals a partir de criteris rigorosos i que actualitzi els anteriors.
- Donar un sentit aquest document fent que sigui l’eix entorn el qual es vertebrin mesures per a la protecció del patrimoni marítim en surada de les Illes Balears
- Coordinar totes les parts implicades en la conservació i projecció social d’aquest patrimoni.

Objectius específics:
- Crear tres equips de feina que es s’organitzaran a partir de l’esquema següent:

Equip d’elaboració de l’inventari
- Establirà uns criteris d’inventariat acurats i avalats per professionals que atorguin a la documentació la condició de document amb prou arguments per exigir la protecció oficial d’aquest patrimoni.
- Obtindrà una còpia dels inventaris anteriors, els digitalitzarà i en difondrà les dades, que són públiques i romanen dipositades a l’àrea de Patrimoni dels Consell de Mallorca.
- Contrastarà les dades dels inventaris anteriors amb les notificacions de baixes que s’han recollit a Capitania Marítim per tenir una primera referència de les embarcacions desaparegudes;
- Així mateix, farà una primera actualització dels inventari anteriors a partir de les notificacions de canvi de nom que s’hagin fet oficials per aclarir problemes d’identificació dels bastiments.
- Iniciarà l’elaboració de fitxes amb les embarcacions més a l’abast i després coordinarà el treball de camp per a la catalogació in situ dels bastiments tradicionals de tot l’arxipèlag.
- Documentarà gràficament les unitats i recollirà dades per elaborar un registre de plànols en suport digital de tantes embarcacions com sigui possible.
- Tota la documentació recollida servirà per crear l’inventari on-line d’embarcacions tradicionals de les Illes Balears.

Equip relacions institucionals i legalitat:
- La seva primera feina serà concertar una reunió amb les autoritats competents per reclamar que els bastiments recollits en els anteriors inventaris d’embarcacions tradicionals de Mallorca es beneficiïn dels drets que legalment els pertoquin com, per exemple, tenir garantit un amarratge. Considerem que, tot i que els inventaris no estiguin revisats, totes les unitats que ja hi són presents han de rebre una consideració especial.
- Faran les passes necessàries per dotar de caràcter oficial les dades recollides a l’actualització de l’inventari.
- Seran els encarregats de demandar a Capitania Marítima les dades necessàries per iniciar la recollida de dades.
- Intervindran si en cas de la convocatòria d’algun esdeveniment (trobada d’embarcacions, exposició...) es necessita d’algun permís oficial.
- Les successives cites amb responsables polítics respondrà a les necessitats que es derivin de les tasques dels altres equips.
- Aprofundirà en la recollirà de documentació legal relacionada amb possibles mesures de protecció i la preparà per difondre-la a l’opinió pública. Es convertiran, si escau, en els assessors dels propietaris d’embarcacions tradicionals que demanin informació al respecte.
- De la mateixa manera, farà un recull de mesures de protecció que s’apliquin en altres indrets i que puguin inspirar demandes a fer en el nostre entorn.


Equip de comunicació, coordinació, esdeveniments i projectes:
- Centralitzarà les dades que generin tots els equips i els donarà forma per difondre-les a través del web, que serà el mitjà de comunicació bàsic del projecte, tot i que pot combinar-se amb altres.
- Quan es consideri adequat per tots, promourà la difusió del projecte a través dels mitjans de comunicació.
- Durà a terme campanyes informatives i de sensibilització a indrets estratègics.
- Establirà ponts de comunicació amb els particulars que tinguin al seu càrrec embarcacions tradicionals i que es puguin beneficiar del projecte.
- Farà les passes necessàries per crear una federació d’associacions relacionades amb el patrimoni marítim que doni força social.
- S’encarregarà de mantenir la comunicació entre totes les parts implicades.
- Projectarà i organitzarà tots aquells esdeveniments que puguin ser útils per fomentar les relacions entre la flota d’embarcacions tradicionals, alhora que per fer visible socialment el patrimoni marítim i difondre la cultura que li és afí. En aquest sentit, iniciarà la feina amb propostes a celebrar-se amb motiu de la Trobada de Barques Tradicionals d’Alcúdia i de la Diada de Mallorca, així com amb propostes de fomentar la recuperació i mobilització de les tipologies més amenaçades de desaparèixer (embarcacions al rem).

dissabte, 13 de febrer de 2010

Reunió Inventari d'Embarcacions: canvi de lloc de la reunió?

Finalment, la majoria de persones que vendran a la reunió de demà seran de Palma. Què vos pareix si quedam a les 11:00 al bar Las Palmeras del Molinar?
Tan aviat com llegiu això mireu de contestar a través del blog i d'avisar a les persones que tingueu a l'abast que hagin de venir, no sigui cosa que deixem qualcú penjat...

diumenge, 7 de febrer de 2010

Reunió per començar a fer feina amb l'Inventari d'Embarcacions Tradicionals

Com ho teniu per reunir-mos el cap de setmana que ve? A mi m'aniria millor diumenge, però m'adaptaré al que convengui.
Perquè vengui gent de per tot crec que estaria bé fer la reunió en un punt que vagi igual de bé (o de malament) a tothom.
La meva és: diumenge dia 14, a les 11:00, per berener a l'Hostal d'Algaida.
Esper la vostra resposta i suggeriments sobre quins haurien de ser els temes del dia.

dilluns, 25 de gener de 2010

Proposta d'actuació sobre l'inventari d'embarcacions tradicionals de les Illes Balears

Perdoneu que hagi estat tant temps a donar senyals de vida després de la primera entrada sobre l'inventari. Gràcies a aquells que vos heu interessat pel tema. Vos faig una proposta d'actuació:

1- Creació d'un equip de feina (ja n'hem sortit uns quants en aquest blog...)
2- Demanar una còpia del primer inventari (en Tomeu Homar ja l'ha demanat, aviat en tindrem una còpia)
3- Començar a fer feina en nom de les embarcacions que hi són recollides i, alhora, anar actualitzant-lo, però sense aturar la resta de passes a seguir.
4- Crear una plataforma d'armadors (En Tomeu Rosselló proposa crear un espai digital que serveixi de punt de trobada. Jo m'hi apunt, i apost per crear-hi un registre digital d'embarcacions. De tot plegat, nosaltres mateixos i les nostres embarcacions en seríem el nucli germinal)
5- Estudiar quines mesures podem i volem demanar com propietaris d'embarcacions tradicionals (establertes legalment o altres que considerem)
6- Aconseguir que l'inventari tingui un sentit, que les nostres embarcacions siguin considerades de forma oficial o catalogades.
7- Visibilitzar la flota i exigir l'aplicació de mesures que ajudin a mantenir i dignificar al patrimoni marítim.

divendres, 8 de gener de 2010

És hora de fer l'inventari d'embarcacions tradicionals de les Illes Balears

Ja és hora de fer un inventari del patrimoni marítim que ens queda a les Illes Balears. L'hisotriador Bernat Oliver va encetar la feina els anys 90, però s'hauria de revisar i completar.
Només podem protegir allò que tenim identificat, les normatives que plantegen la possibilitat de donar ajuts a embarcacions tradicionals parteixen d’una premissa inicial, tenir identificats els elements que són susceptibles de rebre-les.
Les accions que s’han dut a terme per a protegir peces del patrimoni marítim com a Bé d’Interès Cultural a les Illes Balears són lloables, però responen a una estratègia que podríem descriure amb allò de “començar la casa per la teulada”. Per definició, un BIC és el més destacat d’un conjunt de béns catalogats, i nosaltres no tenim béns del patrimoni marítim catalogats, però sí tenim BICs.
Hem de tenir present uns condicionants que em sembla entendre que són aquells que poden haver frenat una política de catalogació extensa d’embarcacions, i és que tota embarcació catalogada per l’Administració competent (Consell Insular) ha de rebre unes atencions per llei que, d’entrada, pesen damunt el propietari. De no complir-les, serà susceptible de ser multat, i amb multes que poden ser “salades”. Entenc que es tingui certa prudència per evitar carregar de deures els propietaris quan els beneficis que en treuen per mantenir un Bé Catalogat encara són reduïts.
Tot i així, continua essent prioritari recuperar l’inventari que en el seu dia ja va fer Bernat Oliver per dissenyar una estratègia de protecció global, tot i que suposi crear fórmules noves.
Fins aquí hem parlat de mesures de protecció que tenen a veure amb l’administració relacionada amb patrimoni cultural, després hi ha les mesures que es poden derivar del paper de Ports de les Illes Balears o de la Direcció General de la Marina Mercant.
Quant a Ports, tenc entès que la llei diu que s’ha de garantir l’amarrament a les embarcacions patrimonials, però perquè així sigui algú les ha d’haver identificat com a tals.
Quan a Marina Mercant, ja sabeu que es ve parlant de la creació d’una llista 0 per a les embarcacions històriques, un projecte del qual del quan es van anunciant possibles accions, però front a la qual ens trobem amb la mateixa condició si acaba per fer-se tangible: hem de saber quines embarcacions es mereixen formar part d’una llista específica.
En resum, la meva proposta passa per: fer l’inventari d’embarcacions patrimonials; crear un marc de suport a les embarcacions inventariades (garantia d’amarrament) tot i que no arribi al nivell d’obligacions i contra-prestacions del Bé Catalogat.
Per part meva, crec just agrair a la societat el suport que se’m pugui donar com armador, manifest una total predisposició a mostrar i difondre els valors de la meva embarcació. Seria feliç, per exemple, en un pantalà que fes el paper de museu marítim en surada, amb la barca en exposició permanent i envoltada de germanes.
Així mateix, ja puc avançar la meva intenció de fer i difondre una feina de documentació històrica del nostre llaüt, tan completa com sigui possible, que vagi més enllà de l’embarcació en si mateixa i expliqui el context social i marítim en el qual fou creada com embarcació de pesca.
Per acabar, si van passant els anys i res de tot això si, simplement, el patrimoni marítim va a la baixa i és condemnat a la invisibilitat, faré la passa a títol personal de demanar la catalogació de la meva embarcació de forma oficial, tot i que això em suposi haver d’assumir determinades responsabilitats. La meva petició potser perfectament refusada per l’Administració, però crec que seria un gest amb significat i convidaria a d’altres armadors a fer el mateix.
Afegir, també, que perquè se’ns prengui seriosament, hem de ser rigorosos quant a la conservació de les nostres embarcacions, ser fidels a la seva naturalesa i mantenir-ne els registres antics tot i que n’hi afegim de nous (per exemple, mantenir la fogonadura d’un pal triquet o d’una mitjana si hi eren, encara que decidim desplaçar el pal d’uns comú a una altra posició).

dimecres, 6 de gener de 2010

Algunes imatges de pel·lícules antigues de Mallorca

Arran dels comentaris sobre la pel·lícula on podem veure pescadors sicilians de primera meitat de segle XX, pareix que se'ns planteja el compromís de trobar documents de la mateixa factura però de procedència mallorquina. Com vaig explicar en un comentari, tenc algunes pel·lícules d'aquest tipus que ens podríem plantejar veure de la manera que trobeu millor. De moment, adjunt un seguit de fotogrames que vaig capturar d'alguna d'aquestes cintes. N'hi ha que són d'un títol prou conegut, El secreto de la Pedriza, d'altres són de pel·lícules de particulars que les enregistraren a primera meitat de segle XX.


El vapor Jaume I és a punt d'amarra al port de Palma. Abans de 1924.


Descarregament de contraband al Torrent de Pareis, segons El Secreto de la Pedriza (1924)


Passejada al rem per la desembocadura del Torrent de Pareis, de El Secreto de la Pedriza (perquè hi hagués tanta aigua, segur que no ho filmaren en estiu)


Barca de mitjana fondejada a prop del port de Palma. Abans de 1924.


Goleta mercant - pailebot - de tres pals entrant al port de Palma (abans de 1924). Document interessant perquè els pailebots de tres pals només seran habituals entorn aquestes dates; abans i després predominaran els de dos arbres, fins que la motirització acabi per mutilar-los l'arboladura. Un supervivent destacat dels pailebots de tres pals és el Santa Eulàlia, del Museu Marítim de Barcelona, que jo sàpiga, l'únic que queda d'aquestes característiques.


El bus del port de Palma. Devers 1935 (data pendent de precissar de forma més acurada). No seria bona idea que documents com aquest servissin per fer una feina de recuperació, d'investigació i de divulgació sobre la pastera del bus de Palma que s'està podrint a les coves de Bellver?


LLaüt de triquet i mitjana a prop de la farola que abans marcava la fi del Passeig de la Riba (anys 30). La farola s'ha conservat, però la canviaren de lloc. Com podeu veure observant el fons, el dic de l'Oest encara no està construït i el far de Porto Pi és l'edificació més detscada d'aquell redol. Qui ho diria, avui que queda quasi ocult entre tot allò que s'ha edificat al seu voltant!


Bot aparellat amb vela guaira en aigües de Palma. (Devers 1935)

dimarts, 5 de gener de 2010

Els Amics de la Mar de Menorca ja tenen blog

Els podeu trobar en aquesta adreça: http://www.amicsdelamar.blogspot.com/
I ja els hem afegit com enllaç a l'esquerra d'aquesta plana.
A la imatge podeu veure el cartell de la propera trobada de barques de vela llatina que han convocat, precisament l'entrada que encapçalava el blog quan l'hem visitat.