dimarts, 31 de març de 2015

Un ou sense esquerdes


L'evolució de les embarcacions tradicionals derivada de la incorporació de motors ha transformat dissenys concebuts per a la navegació a la vela i al rem en diferents aspectes. El més visible és l'eliminació dels elements que feien possible aquelles formes de propulsió, o com a mínim la subordinació d'arboradures i escàlems, que han anat quedant relegats a un paper complementari, auxiliar o, simplement, absent.
Tal transformació, però, també ha modificat aspectes menys visibles i que tenen a veure amb l'estructura de l'embarcació, fet que, si el traslladéssim al vocabulari de l'arquitectura, podria explicar-se de forma anàloga descrivint l'eliminació de bigues, parets o contraforts per obrir espais nous o redistribuir-los en un habitatge. En una barca, com en una casa, que experimenti tal transformació, serà cabdal avaluar com afecta això a la solidesa de l'estructura, a la cohesió d'un conjunt de peces encaixades per formar un cos.
Llaüts aparellats de 'triquet i mitjana' al port de Palma a principi de segle XX. Aquesta és la forma que hem volgut replicar en el Nova Catalina, tant en el seu aparell com, en les qüestions estructurals que ens ocupen. En el que està en primer terme podem apreciar el banc d'arborar, en el que és en segon terme també observam el banc de popa. 

Centrant-nos en el llaüt, aquestes variacions s'han produït al llarg del segle XX principalment en determinats elements que sustenten la coberta i mantenen la fortalesa lateral: ens referim als bancs. Més enllà que aquests fossin funcionals per arborar o vogar, no hi ha dubte que s'afegeixen a la resta d'esquelet de l'embarcació i que eliminar-los suposa perdre un valor en aquest sentit.
El procés, de forma genèrica, no és mal d'explicar. Amb la incorporació del motor, el primer banc en desaparèixer va ser el que se situava en el lloc que ara es destina a la màquina.
On abans hi havia el banc de popa s'hi va fer lloc el motor-

Després, el banc central ha seguit el mateix camí en molts casos (n'hi ha que s'han serrat i n'hi ha que ja no s'han posat), sobretot en la marina d'esbarjo, en benefici de guanyar espai. Tals usos han cercat substituts, com una bona distribució de puntals sota les cossies o algun tipus de reforç que suporti la pressió lateral addicionat a la caixa del motor, però res tan sòlid com les fórmules originals.
La nostra percepció és que aquella estructura primigènia que formava una caixa on totes les cares eren solidàries s'ha afeblit. Atenent a aquesta consideració, i assumint que el nostre llaüt Nova Catalina ha esdevingut una embarcació pura a rem i a vela, hem decidit incorporar-li dos bancs que seccionen la cossia en tres parts i que es disposen de banda a banda passant per davall la coberta.
De cara a dur a terme el projecte Volta a Mallorca http://www.voltamallorca.com/?lang=ca havíem incorporat uns bancs postissos que en el seu dia compliren la seva funció, però que eren massa febles per exercir el paper de vertadera biga mestra que suporta els esforços laterals de l'embarcació.

Els bancs anteriors: postissos i habilitats després d'eliminar el motor, emprats per poder vogar en la Volta a Mallorca. Són simples posts disposades sobre uns suports addicionats a la cossia. Són pràctics en tant que es poden treure i guanyar espai.
A més, necessitem garanties per mantenir la solidesa d'un buc arborat amb l'aparell de 'triquet i mitjana', que exerceix torsions notables derivades de l'esforç de veles situades en els punts longitudinalment extrems del llaüt.

Els bancs actuals, acabats de posar: recorren tota ma mànega de l'embarcació per sota la coberta i van encastats a la serreta.
Atenent a la terminologia de la il·lustració del llaüt que apareix al Diccionari Alcover-Moll, hem disposat el que allà s'identifica com a banc d'arborar i el banc de popa, mentre que el paper de banc de proa l'assumeix la coberta mateixa.
Il·lustració que apareix al Diccionari Alcover-Moll addicionat a l'entrada corresponent a 'llaüt' o 'llagut'. La representació dels bancs transmet de forma clara el seu paper fonamental per tancar la part superior de l'estructura del buc.

La feina l'ha feta el mestre d'aixa Sebastià Vidal. La sensació que ens transmet el resultat és molt bona. El llaüt sembla més poderós ara, més lògic i solidari en totes les parts que el conformen, un ou sense esquerdes.

dimecres, 4 de març de 2015

Aviat començarem els tallers/conversa de navegació tradicional

Fer obres a una barca és com fer obres a casa, mai saps quan acabaran. Per aquest motiu, els tallers de navegació tradicional que hem de començar a oferir el llaüt Nova Catalina i jo mateix no es duran a terme fins d'aquí una o dues setmanes, quan en principi fa dos mesos que haurien d'haver començat.

video

Taller de navegació tradicional? És una manera de dir-ho. La proposta és navegar per parlar, pensar, reflexionar, sobre el sentit d'elements heretats, com la barca mateixa, valorar perquè pot ser lògic un llaüt de l'any 1940 el 2015. Per què encara és viu? Per què hi ha persones que el sentim com un element absolutament vigent? Quin rol juga una peça que dura en la societat del comprar-llençar-comprar? El patrimoni és la barca o són els valors que hi són associats o que projectem en ella?
Com es pot veure, aquest serà un taller un tant especial. No té cap cost econòmic per a qui hi participi, però sí que té un cost d'implicació en la preservació física de la barca i en l'activitat intel·lectual de respondre a les preguntes que acabam de transcriure. El primer aspecte passa per ajudar, sempre que es desitgi, en les tasques de manteniment del Nova Catalina, alhora que es convida a formar un borsí de tripulants per a dur a terme les navegades amb que considerem possible somniar. El segon, passa per anar elaborant un material escrit i audiovisual que permeti recollir la reflexió sobre la barca en un llibre, en una exposició, en un producte digital.
Hi haurà persones que seran cridades a participar en el taller de forma personalitzada, per invitació directa, perquè les coneixem i pensam que tenen un perfil adequat per aportar material de valor en el sentit que hem exposat, Altres persones interessades en navegar amb nosaltres, poden contactar amb jo a través de mardemars@gmail.com.
Aquest serà un procés lent en benefici d'una navegació personalitzada. A la barca només hi navegaran dues persones i jo mateix, per a la qual cosa no es pot assumir un nombre important de participants en un breu termini de temps.
En principi, cada parella de participants, serà convidada a realitzar quatre sessions que inclouen els continguts bàsics per tenir una noció bàsica de l'embarcació amb la qual es navega i sobre els seus sistemes de propulsió, la vela llatina i el rem. Tot això, emmarcat en un concepció de la navegació tradicional entesa com a una font de coneixement per a una relació sostenible amb l'entorn i que entenem com un recurs que es pot fusionar de forma natural amb la innovació.
Com deia, aquest serà un camí fet sense preses. No sé la capacitat de resposta que tindré si es genera demanda. De moment, hi ha una dotzena de persones interessades en participar i amb elles avaluaré els punts forts i febles de l'experiència per anar-la millorant.

diumenge, 22 de febrer de 2015

Una popa segura

Ens aproximàvem al Cap Salines, dia 8 de setembre de 2015. Semblava que anàvem a sobre rails, amb la vela trinquet ben oberta, igual que la mitjana llatina, que empram amb el disseny tan particular de les petites embarcacions tradicionals de pesca de Mallorca.
El mar semblava que s'omplia, l'ona que baixava pel Llevant de Mallorca es feia respectable, però el llaüt ens demostrava perquè tants pescadors el feren servir els dies de la vela i el rem. I és que navegàvem, sobre una barca amb popa tancada; de dues puntes; double ended, en anglès;... són formes de parlar d'aquelles embarcacions que tenen una sortida d'aigües tan afilada com una proa. El llaüt, com tantes altres embarcacions tradicionals, té aquest disseny.
Actualment, la navegació a vela que prima la velocitat ha evolucionat cap a popes ben diferents, amples i molt planes en el fons per aconseguir planejar, navegar per sobre de la velocitat màxima teòrica del buc.
La popa tancada, però, té les seves virtuts. La sensació de seguretat navegant amb vents portants és fantàstica; quan l'ona es fa grossa i ens entra per la popa, la forma del casc la talla i l'aigua passa sense patiments i sense que notem la tendència a orsar, tan típica d'altres tipus de disseny quan llisquen a favor de la mar picada.
La velocitat teòrica en les embarcacions de desplaçament, que no planegen, s'acostuma a situar en un 70%  de l'eslora contada en metres i llavors passada a nusos; és a dir, si el nostre llaüt té cinc metres, hauria de navegar a uns 3'5 nusos. Aquest càlcul orientatiu, en el nostre cas, no es compleix; assolim els 7 nusos navegant al llarg, potser perquè  les formes planes del centre del buc li permeten reduir la fricció amb l'aigua. En el vídeo, navegàvem entre els 5'5 nusos i els 6'5.
video

dissabte, 21 de febrer de 2015

Surar amb coherència

video
Han passat anys abans de tornar a escriure aquí. Una crisi d'identitat ens impedia expressar-nos amb coherència. El llaüt i jo necessitàvem madurar i hem trobat les eines per fer-ho establint un vincle entre patrimoni marítim i sostenibilitat. Allò que ha canviat és que no he estat fidel al precepte patrimonial de conservar el llaüt estrictament com va ser concebut l'any 1940, quan estava dotat de motor, de rems i de vela: he decidit conservar només els sistemes de propulsió sostenibles. El motor l'he eliminat, l'he valorat com un fet breu i adrupte en l'evolució d'un disseny, el del llaüt, documentat des del segle XIII. El motor és un experiència contaminant en un tipus de bastiment concebut molt abans de la dependència del petroli. El patrimoni no és la barca en si mateixa, el patrimoni continua en nosaltres quan adquirim el coneixement de saber navegar atenent a la lògica del llaüt com a concepte. Des de que hem prescindit de motor, el Nova Catalina ha deixat de ser una barca concreta per esdevenir la baula que ens uneix als ancestres, a una cultura marítima d'arrels més profundes. Aquesta nova condició l'hem aplicada de forma plena acompanyant Giacomo de Stefano en el seu projecte Volta a Mallorca http://www.voltamallorca.com/?lang=ca. Hem voltat tots els caps de l'illa i hem sentit l'embarcació com un ésser profundament lògic i franc en la relació amb la mar. Alliberat de la màquina, el llaüt es mou àgil, ja no sent la resistència tortuosa de l'hèlix i del pont, que abans el feia sentir com un peix amb la cua fracturada. La subtilesa de la barca és en el vídeo on podeu veure Giacomo remant en el port de Sóller el mes d'agost passat. La barca navega acariciant la mar, sense ferir-la. El més difícil no és prescindir del motor, haver de remar quan manca el vent, o haver d'arrissar la vela quan la mar brama; el més difícil és ser ferm front la pressió de l'entorn social, que quan decideixes eliminar el motor s'esvera i et diu que la màquina és imprescindible. Es considera necessari un recurs que durant segles no ho va ser, mentre van desapareixent els rems i les veles, eines que depuren l'esperit de qui les empra.