diumenge, 22 febrer de 2015

Una popa segura

Ens aproximàvem al Cap Salines, dia 8 de setembre de 2015. Semblava que anàvem a sobre rails, amb la vela trinquet ben oberta, igual que la mitjana llatina, que empram amb el disseny tan particular de les petites embarcacions tradicionals de pesca de Mallorca.
El mar semblava que s'omplia, l'ona que baixava pel Llevant de Mallorca es feia respectable, però el llaüt ens demostrava perquè tants pescadors el feren servir els dies de la vela i el rem. I és que navegàvem, sobre una barca amb popa tancada; de dues puntes; double ended, en anglès;... són formes de parlar d'aquelles embarcacions que tenen una sortida d'aigües tan afilada com una proa. El llaüt, com tantes altres embarcacions tradicionals, té aquest disseny.
Actualment, la navegació a vela que prima la velocitat ha evolucionat cap a popes ben diferents, amples i molt planes en el fons per aconseguir planejar, navegar per sobre de la velocitat màxima teòrica del buc.
La popa tancada, però, té les seves virtuts. La sensació de seguretat navegant amb vents portants és fantàstica; quan l'ona es fa grossa i ens entra per la popa, la forma del casc la talla i l'aigua passa sense patiments i sense que notem la tendència a orsar, tan típica d'altres tipus de disseny quan llisquen a favor de la mar picada.
La velocitat teòrica en les embarcacions de desplaçament, que no planegen, s'acostuma a situar en un 70%  de l'eslora contada en metres i llavors passada a nusos; és a dir, si el nostre llaüt té cinc metres, hauria de navegar a uns 3'5 nusos. Aquest càlcul orientatiu, en el nostre cas, no es compleix; assolim els 7 nusos navegant al llarg, potser perquè  les formes planes del centre del buc li permeten reduir la fricció amb l'aigua. En el vídeo, navegàvem entre els 5'5 nusos i els 6'5.
video

dissabte, 21 febrer de 2015

Surar amb coherència

video
Han passat anys abans de tornar a escriure aquí. Una crisi d'identitat ens impedia expressar-nos amb coherència. El llaüt i jo necessitàvem madurar i hem trobat les eines per fer-ho establint un vincle entre patrimoni marítim i sostenibilitat. Allò que ha canviat és que no he estat fidel al precepte patrimonial de conservar el llaüt estrictament com va ser concebut l'any 1940, quan estava dotat de motor, de rems i de vela: he decidit conservar només els sistemes de propulsió sostenibles. El motor l'he eliminat, l'he valorat com un fet breu i adrupte en l'evolució d'un disseny, el del llaüt, documentat des del segle XIII. El motor és un experiència contaminant en un tipus de bastiment concebut molt abans de la dependència del petroli. El patrimoni no és la barca en si mateixa, el patrimoni continua en nosaltres quan adquirim el coneixement de saber navegar atenent a la lògica del llaüt com a concepte. Des de que hem prescindit de motor, el Nova Catalina ha deixat de ser una barca concreta per esdevenir la baula que ens uneix als ancestres, a una cultura marítima d'arrels més profundes. Aquesta nova condició l'hem aplicada de forma plena acompanyant Giacomo de Stefano en el seu projecte Volta a Mallorca http://www.voltamallorca.com/?lang=ca. Hem voltat tots els caps de l'illa i hem sentit l'embarcació com un ésser profundament lògic i franc en la relació amb la mar. Alliberat de la màquina, el llaüt es mou àgil, ja no sent la resistència tortuosa de l'hèlix i del pont, que abans el feia sentir com un peix amb la cua fracturada. La subtilesa de la barca és en el vídeo on podeu veure Giacomo remant en el port de Sóller el mes d'agost passat. La barca navega acariciant la mar, sense ferir-la. El més difícil no és prescindir del motor, haver de remar quan manca el vent, o haver d'arrissar la vela quan la mar brama; el més difícil és ser ferm front la pressió de l'entorn social, que quan decideixes eliminar el motor s'esvera i et diu que la màquina és imprescindible. Es considera necessari un recurs que durant segles no ho va ser, mentre van desapareixent els rems i les veles, eines que depuren l'esperit de qui les empra.

dijous, 11 octubre de 2012

Viatge a Màlaga per conèixer la "barca de jábega" (IV)



Les “chalanas” malaguenyes són germanes de les nostres pasteres. Veure el partit que allà se’ls treu ha estat tot un esrtímul per pensar en com podem fomentar la pràctica del rem a les nostres aigües. 
A Màlaga, la “chalana” és l’embarció d’iniciació al rem o la barca per practicar-lo de forma més senzilla o assequible, en tots els sentits. Són embarcacions més econòmiques que les "barcas que jábega", però també són valorades perquè són més lleugueres i fàcils d’avarar. Tot i que en vérem alguna de fons estrictament pla, el disseny que està més estès en les de nova construcció el té en forma de "v" oberta per millorar-ne les qualitats marineres. Els clubs de rem en tenen de construïdes en tauler marí i de dimensions destacades  - entre els 5 i els 6 metres -, majors que les que en el passat es podien fer servir per a pesques humils, ben iguals que les escometien aquestes funcions en les nostres aigües.
En els clubs de rem malaguenys, la “chalana” ha assumit el paper de barca per a quatre vogadors i un timoner, exerceix la mateixa funció que fa el batel a Euskadi com avantsala de la trainera. 
Em varen agradar molt les "chalanas" malaguenyes. Hauriem de plantejar-nos seriosament implantar de quelcom semblant a les costes insulars.