En entrades anteriors explicava les ganes que tenia de crear una flota de patins a vela a Malloca. La llavor està sembrada i comença a créixer. He conegut n'Óscar, que en va comprar un a Canet de Mar, el va dur al seu poble, Vilanova, i fa un any i mig el va dur a s'Illot (Manacor), perquè ha vengut a viure a l'illa. Des de llavors estava cercant persones que compartissin l'interès pel patí i encara no havia trobat a ningú, fins que la xarxa ens ha permès establir contacte.
Aviat concertàrem una trobada per navegar amb el seu patí, el Sol, que veieu a les fotos. L'experiència ha servit per constatar un seguit de temes interessants: un patí es pot llençar a la mar i treure'l per un varador de ciment sense que sigui imprescindible tenir una platja a l'abast (importantíssim en un Illa on encara no hi ha clubs de platja), i vaig comprovar que és un gust navegar a dos, cosa que obre les possibilitats familiars i lúdiques d'aquesta embarcació que el més habitual és que es governi en solitari.
El patí de n'Óscar, a més, és una peça de col·leccionista. És d'una sèrie antiga i limitada que es caracteritza per tenir 145 de mànega. Aquesta va ser la mida màxima de tots els patins fins que el 1973 es va permetre competir a patins de 165 de mànega, la mida oficial actualment. A més, el Sol du pal de fusta sense creuetes, un altre registre antic.
L'experiència de trobar-nos ens va motivar. Ens hem marcat com a fita organitzar una trobada de patins a Mallorca per a la primavera que ve. Sabem que no estem sols, de moment tenim altres quatre patins localitzats i esperam que puguin ser a la mar per a l'ocasió. Vos anirem informant de com vagi evolucionant el tema, possiblement crearem un blog específic per fer-ho. De moment, qualsevol persona que que visqui a Mallorca i que vulgui apuntar-se al projecte pot contactar amb jo a través de mardemars@gmail.com.
Hey!
ResponEliminaQué tal fue por el Pto Pollensa?
Diego.
Hola, Diego
ResponEliminaPer Pollença va anar molt bé. Ja he vist es patins d'en Xisco i m'han convençut. Ja t'aniré contant coses, però esper que aviat puguin tornar a tocar la mar tots dos. Moltes gràcies per es teu interès i suport.
Hola patinaires: vos faig a saber qu'el campió d'Espanya de patí d'enguany es en Peco Mulet, mallorquí i soci del RCNP.
ResponEliminaSalut i bones navegades, jo seguiré amb el botet que pel patí pens que jà tenc una edat delicada.
Joan Bonet
Salut nautes ! sóc de terra endins ,visc al mig del bosc en una casa del 1050 de nom Crous (d´arrel grega crosos = penyes )que estava deshabitada i desfeta de més de 35 anys amb arbres per dins, al peu del Collsacabra i a la vista de St Pere sa Costa i del Far,prop de St Pau de Saguries. Alguns majors encara salen i els topònims es conserven.Curiosa la referència marinera terra endins,doncs prop de casa hi ha la Badia i el Port.Aixó vol dir qualque cosa de les arrels.Tinc família a totes quatre illes,doncs de fa un parell de segles anam i tornam de generació en generació.Ara ací, ara allí.He fet feina a Mallorca durant cinc any i com que m´enyor,torno sovint.Ara he tornat de Formentera ( en ple tràngol ) on he comprat un petit veleret de plàstic de més de trenta anys,l´he tastat i va molt bé. No és lo seu,ja ho sé,però quasi me l´han regalat...A casa he retaurat un patí de Vilanova i un gussi de vint pams amb vela mística.Voltat de roures alzines,verns,bedolls,arços blancs,acàcies,faigs,boixos,brucs, arboços i pollancres.Cada pic que faig llenya veig medissos,quadernes,rodes,entenes i corbatons.No ho puc evitar i penso malaguanyats,servirien per refer qualque bot o llagut...Vos vull agraïr tot lésforç i energia en publicar una revista,Mar de Mars, que encara rellegeixo tot i tenir-ne pocs exemplars. Si encara en queden a la redacció feu-m´ho saber i pagaria ben a gust per tenir-les.Suposo que no he sigut l´únic en quedar-me orfe.Pot ser la p... pela que la enfonsés ? Ara m´en he assabentat que el Museu Marítim de BCN en treu una amb tres números a l´any. S´ha de veure.Repeteixo,gràcies per el bon vent que m´heu donat i estaré a l´aguait ara que sé on trobar-vos. Salut i anys! Jan del Crous
ResponEliminaCollsacabra,tardor 1010
Hola, Jan. Estic molt content de veure que encara hi ha qui s'enrecorda de Mademars i, sobretot, que li va servir d'alguna cosa. I, en efecte, la final de la revista va ser culpa de la pela.
ResponEliminaJa hi veus, nosaltres continuem amb les mateixes dèries, però dutes a la vida quotidiana, trampejant amb la resta de compromissos per veure com les encaixem.
Pel que espliques, viues a un lloc molt maco i has fet feines de restauració molt interessants. Ja saps que si ens n'envies una foto la penjarem al blog.
Encantats d'haver establert contacte amb tu.
Pero que mala es la envidia...
ResponElimina