diumenge, 24 d’abril de 2011

Triquet i mitjana (III): la mitjana en les barques menors de les Illes Balears

Dedicat a Lluís Estefanell

Les barques tradicionals de pesca de les Illes Balears en els darrers dies de la vela (final del segle XIX i principi del XX)  feien servir una vela mitjana sintètica, pràctica, funcional. Ens situem en aquest període perquè és del que en tenim documentació, a partir de la qual hem recuperat i après l'ús d'aquesta vela en el nostre llaüt, cosa que no vol dir que pogués ser diferent més antigament o a en altres indrets.



Les seves diferències principals amb la vela llatina convencional són: prescindeix de trossa i d’amant (o drissa); l’angle que descriuen el gràtil i el faldar o pujamen no és tancat, sinó recte o obert; va sempre sobre l’arbre; el punt de creu és a un terç de l’antena a contar des del car (extrem inferior de l'antena) i no a dues cinquenes parts; es maniobra amb el davant i escota, prescindeix d’orspop.


Les proporcions

Les màximes habituals
Gràtil: Dos terços de l'eslora
Faldar: la meitat del gràtil
Caient de popa:  el gràtil + 20%

Variacions de mida
Si ho trobem convenient, podem fer una mitjana llatina més reduïda, per a la qual cosa estriarem la mida del gràtil que ens resulti adequada (per exemple, dos quarts de l’eslora) i amb aquesta referència obtindrem la resta de valors.

Pal, batafora i antena


Pal de mitjana:
Millor si va una mica caigut a popa, en tot cas vertical, mai caigut a proa. Això facilita el pas de l’antena d’una banda a l’altra, sempre per popa del pal.

Se situa a una banda, generalment la de babord, encaixat en la paramola de popa o tamboret, amb el peu fixat en un paramitjal situat sobre coberta.

El pal ha de presentar un fresa o un rebaix a la part superior per a penjar-hi (literalment) el pal de mitjana, que ha de tenir una gassa al punt de creu per a tal cosa.



El pal du una manegueta a la part inferior que queda sobre la paramola que ens servirà per caçar-hi el davant.

Quant a l’alçada, atenent que hi pot haver variacions en funció de l’alçada de la paramola d’una barca o d’una altra, el principal és calcular-la tenint present que el punt de creu de l’antena  és a un terç de l’antena a contar del car, que l'antena ha de quedar vertical quan cacem el davant, que el car ha de quedar prou alt per no pegar amb la part més elevada del timó en pasar d'una banda a l'altra i que les rellingues de la vela han de quedar tibades per igual quan cacem l’escota al màxim. Per això, és determinant saber la mida del batafora, que és la següent:

Batafora:
Ha de sortir fora de la barca, a contar des de la fogonadura, la mateixa longitud que té el pujamen.  A diferència que amb el botaló, la part que queda dins la barca i l’extrem de la qual s’encaixa en un pont fix sobre coberta, pot ser molt petita perquè l’esforç que realitza és molt inferior. Per determinar el punt on situar aquest punt ens guiarem per un precepte senzill: el situarem davall de la paramola de popa ho tamboret tan a proa com sigui possible, d’aquesta manera no interfereix en els moviment de persones o quarters per sobre coberta. Si ens trobem amb una embarcació que no dur paramola, dir que fins i tot amb una cinquena part del batafora sobre coberta n’hi ha suficient.


L’extrem exterior del batafora MAI no ha d’alinear-se prenent com referència l’eix de crugia, hem de guiar-nos pel peu del pal de la mitjana. L’important és que la vela pinti bé, no que l’escota quedi en eix de crugia. Ja parlarem en capítols posteriors de com en l'aparell de triquet i mitjana es cerca un posició centrada amb crugia del centre vèlic situant l'antena del triquet a la banda contrària de la mitjana.

El batafora ha de descriure un línia ascendent en projectar-se cap a fora. Com referència, ens basta situar-ne la punta a l’alçada de la regala.

El batafora és lleuger i flexible. Si triem bé la fusta, flexarà en cada moment de la forma adequada i ens ajudarà a donar forma a la vela o decarregar-la segons les condicions.

No és necessari cap titpus de roldana per passar l’escota. Un forat a l’extrem exterior és més que suficient... mai falla ni és trenca.

L’antena
Lleugera, que no carregui l’arboradura. Preferentment d’una sola peça, com a molt reforçada d’una quimelca.

Aparell i maniobra 
L’amant (que no ho és)
L’antena és penja a la part superior del pal de mitjana amb una gassa. No cal res més.  Repetim, el pal ha de presentar un rebaix a la part superior per a tal efecte.

L’escota.
Fermada al puny d'escota, passa per l’extrem del batafora i retorna cap una cabilla. El sistema tradicional és una cabilla que sobresurt NOMÉS per sota la paramola. El cap li fa una volta per la part inferior i llavors s’esmordeix per davall d’ell mateix. Simple i ràpid. Si fem servir una cabilla que surt per sobre coberta serà un element molest i topadís.


El davant
Fermat a la part inferior de l’antena, es regula fent servir la manegueta de la part inferior del pal de mitjana.


En navegació

Adaptem l’orientació de la vela al rumb amb el davant, MAI amb l’escota. L’escota només ens ha de servir per donar més o menys bossa i per això basta caçar o amollar uns escassos 5 o 10 centímetres.



Virar amb la mitjana
Per virar és convenient ajudar el timó amb les veles. Per virar amb la mitjana funciona molt bé fer el següent; abans d’iniciar la maniobra, amollem una mica el davant (aviat explicarem perquè). En iniciar la maniobra, aquarterem la mitjana prement el car cap a sotavent, amb la qual cosa forcem la pena a desplaçar-se a barlovent i la barca virarà. Si la maniobra és fa complicada (per exemple, perquè hi ha molta ona) forçarem la mitjana en aquesta posició fins que la proa caigui cap el nou sotavent, llavors la mitjana ja es mantindrà a la nova banda sense haver-la d’aguantar. En reprendre el camí, ens beneficiarem del que hem comentat abans, d’haver amollat una mica el davant perquè la barca s’obrirà i agafarà embranzida amb l’acció de les veles de proa. En haver agafat velocitat, l’ajustarem novament. Genera molta incertesa fer la virada sense preocupar-se de la mitjana i trobar-se que en ser a fil de vent, per mantenir-la caçada, no ens deixa obrir-nos i ens fa errar la maniobra. 

Útil per aparellar a la mar
Si hissem l'aparell estant a la mar, no al port, la mitjana és la primera vela que s'hissa i la darrera que s'aferra. És la primera que presentem al vent perquè ens mantindrà proa al vent i podrem fer el pertinent amb la resta de veles sense presses. I la darrera en baixar pel mateix però a l'inversa. Deixem la mitjana ben caçada i podem baixar la resta de veles sense patir.
Personalment, que tinc per constum navegar en solitari, em resulta imprescindible per aparellar amb seguretat.

En cas de mala mar
La mitjana hissada i ben temperada ens permet capejar el mal temps amb seguretat.
La combinació de mitjana i un floc és una molt bona fórmula per navegar amb vent molt forts.


Quan naveguem a motor
Només amb la mitjana hissada i navegant a motor aconseguim reduir el brandeig de la barca. Tot i navegar a motor, no ens oblidem d'obrir-la o tancar-la en funció de com incideixi el vent.



Fondejats
La mitjana hissada i ben assocada ens ajudarà a mantenir-nos proa al vent.

Errors més comuns en navegació

Tancar massa els davants en cenyida 
Amb l’escota alineada amb el pal, és millor donar major velocitat a la sortida del vent donant sempre una lleugera caiguda lateral a l’antena. De fet, ens podem trobar que una mitjana amb els davants caçats al màxim sigui un autèntic fre per a una embarcació i que ens frustrem en emprar-la o ens trobem que rendeix poc. Basta donar-li una mica d’aire i veurem que l’embarcació canvia completament.

Voler obrir-la al vent amb l’escota 
La vela es plega, perd el seu perfil. Hem d’obrir el davant i després donar la mica de bossa que ens convingui amb l’escota.



13 comentaris:

  1. Espectacular todo. Enhorabuena por el artículo, David!!

    ResponElimina
  2. Mos veurem es cap de setmana que ve? Tenc moltes ganes de sortir amb es teu llaüt.

    ResponElimina
  3. Great post, very interesting to sail with a Lanteen rig, some of Google translations were amusing!

    ResponElimina
  4. Hi, Bursledon Blogger. My English is not good enough to write about technical issues like this. I hope you could understand the particularities of this sail was so common in traditional fishing boats island. We are now very few that we use and how knowledge is being lost to be used.

    ResponElimina
  5. Ante todo felicitarte por esta serie de articulos,especialmente por aplicar el empirismo, que es fácil de entender por todos y además se ve como lo aplicas en tu propio llaut, reflejando tu modo de navegar, basado en la observación, aplicación y corrección si cabe.
    Quisiera resaltar que es importante lo que citas sobre el botafora en cuanto a la no alineación con el eje de crujía, añadiendo que de este modo evitamos a su vez, que la pala del timón choque con él, ya que está a su costado.
    La compensación de la situación del CV en el eje de crujía con las diferentes velas es una cosa que pocas veces se cita y tu lo solucionas perfectamente con el triquet, pero cuando vamos con el aparejo de mayor y mesana, lo compensaremos con el foque o con la mayor si no llevamos.(Ya explicarás cuando vamos con tres mástiles ;-))
    Es curioso la diferencia del cálculo de las dimensiones de la vela que das, con respecto a las mías, ya que gratil y pujamen son muy parecidas, pero no así con la baluma, aunque enseguida he visto por que, al citar que tu navegas con el punto de cruz situándolo a 2/3 del car, eso significa que lo llevas muy vertical, para facilitar el paso de un lado a otro y estoy de acuerdo contigo.
    (Nota corrige dos cosas del texto: en la 1ª citas que el mástil ha de ir reclinado hacia popa y a continuación dices que nunca lo has de llevar a popa y la segunda es que el palo de mesana dices que se situa a estribor, cuando tu en las fotos lo llevas bien, esto es, a babor)
    Saludos:Vicente García-Delgado "L'Encenaire"

    ResponElimina
  6. Gràcies per compartir coneixements i experiències.

    ResponElimina
  7. Hola, Vicente. Correccions fetes.
    Certament, són fórmules simples i que funcionen. La mitjana tan vertical, a més de facilitar el seu pas d'una banda a l'altra, fa que el centre vèlic no quedi tan endarrerit com si dus una mitjana amb l'antena en diagonal, així contribueixes a que l'aparell de triquet i mitjana no sigui massa ardent.
    El següent capítol el dedicaré al triquet.

    ResponElimina
  8. Molt bon article David, només dir-te que la mitjana ben caçada ens aproa la barca baldament no estiguem fondejats, la qualcosa és una gram avantatge quan pesquem a la ronsa i hi ha una mica de moviment.

    ResponElimina
  9. Una lliço magistral Mestre David, queda pels aprenents i per la història escrita de la vela tradicional
    Gracies i salut.

    ResponElimina
  10. Uep. Joan! Com està el Finet? trobes temps per navegar?

    ResponElimina
  11. Sí, pero en barques grosses, la setmana que vé partim a cercar.ne una a La Rocchelle per adur.la a Palma, després anirem tot el Juny a Menorca i allà segur que amb el Besitos, el Rayo o el Bellísimo podrem fer bones xalades.
    Més endevant tornará a navegar el Finet. Salut i enohabona una altre vegada per les teves aportacions a n'aquest el nostre món.

    ResponElimina
  12. Hola, Jaume.

    En efecte, bona eina la mitjana per pescar a la ronsa. Per cert, com té va a tu amb la mitjana? Què t'ha aportat al Uep des de que la fas servir?

    ResponElimina
  13. La mitjana va genial, él conjunt és un aparell molt versàtil i amb el floc dóna peu a moltes combinacions en funció del que interessa en cada moment, Òbviament en una barca de petites dimensions la disponibilitat de l'espai és un gran avantatge.

    ResponElimina