El "Dinar a sa barca " canvia de dia. No volem interferir amb el Trofeu Primavera que organitza el dia 26 d'abril el Club Nàutic del Molinar i, si vos sembla, passem el dinar a dia 17 de maig. Què vos pareix?
dilluns, 30 de març del 2009
dimecres, 25 de març del 2009
Que tornin les "pasteres"
Pastera, beta, tèquina, xalana… són diferents formes de nomenar les petites embarcacions de fons pla a les Illes Balears i a les Pitiüses. Pastera és el vocable més estès a Mallorca, tot i que a Alcúdia la coneixen com beta. Tèquina és el terme predominant a Menorca, i xalana a les Pitiüses.
Molts noms per poques unitats supervivents... les embarcacions tradicionals de fons pla a l’Arxipèlag estan en seriós perill d’extinció.
Es tracta de dissenys universals, presents a múltiples indrets del món, amb algun tret local característic, però prou semblants totes elles. Les crearen per navegar en zones arrecerades, interiors. Un calat molt reduït les permet accedir a àrees de poc fons i eren eines per a tasques diverses en aquest decorat, com la de pescar gamba amb garbellet en les raconades ports i badies, o de tallar canyís a les albuferes, que també a les Illes existeixen les variants pròpies de les zones humides. Si tornem a la mar, podem recordar que des de sobre les pasteres es pencaven pops amb fitora o sèpies a la correguda.
A Formentera en queden un nombre respectable perquè s’adapten perfectament a la dinàmica dels varadors de l’illa, on les embarcacions menors es treuen i es llencen a la mar de forma constant. Tot i així, la seva supervivència futura està en entredit per la manca de mestres d’aixa a la Pitiüsa menor. A Eivissa són del tot escasses, com a Mallorca, on en queden algunes fent tasques de serveis a clubs nàutics com el de Cala Gamba o el de Cala Nova. Joan Darder, del port d’Alcúdia, en té una per a usos lúdics, un meritori franctirador que molt bé estaria que rebés algun tipus de reconeixement i suport per mantenir una tipologia que estem perdent. A Alcúdia en queden algunes més, però romanen inactives.
De Menorca ens han arribat les fotografies de na Campanera, unitat que fa poc que han restaurant el Amics de la Mar de Menorca, de dimensions reduïdes, nascuda per a “aventures” per l’interior del port de Ciutadella, el seu univers natural. Poca cosa en queda de les tèquines que es dedicaren a marisquejar en el port de Fornells i en el de Maó, molt hermoses, de dues puntes, tipologia que a Mallorca només hem trobat documentada en alguna fotografia antiga del port de Pollença i a l’Albufera, mentre que a la resta d’illa predominen les de popa d’escut.
La pastera era la reina de les embarcacions populars, senzilla de construcció, fins el punt que hi havia particulars que es construïen les seves. Era comú que es bastissin amb les fustes que sobraven en la construcció d’embarcacions majors. Eren sobretot al rem, tot i que en determinats indrets apareixen exemplars amb un pal per a una vela llatina o de martell gràcies a que formaven una quilla en línia de crugia amb una estella de calat suficient per oferir prou resistència a l’abatiment.
En general, totes eren barques petites, la majoria no superaven els 15 pams, amb alguna excepció per alt que podia arribar als 20, però eren les menys habituals.
Demanen a l’Administració competent en la matèria que catalogui i protegeixi les unitats que queden. Convidem a qui vulgui passar-s’ho bé amb aquestes embarcacions tan assequibles a fer-ho saber, a informar si sap d’alguna que sobrevisqui, a posar-nos en contacte entre nosaltres per veure si es possible engendrar una flota de pasteres que es trobin, un altre pic, en algun indret arrecerat per bogar una estona. Nosaltres en tenim una pendent de posar a punt, és a dins un taller, en sec. A banda de pintar-la, manca posar-la al dia quant a documentació. Però, tot plegat, sembla prou assequible per pensar que un dia d'aquests podria tornar a la mar.
Molts noms per poques unitats supervivents... les embarcacions tradicionals de fons pla a l’Arxipèlag estan en seriós perill d’extinció.
Es tracta de dissenys universals, presents a múltiples indrets del món, amb algun tret local característic, però prou semblants totes elles. Les crearen per navegar en zones arrecerades, interiors. Un calat molt reduït les permet accedir a àrees de poc fons i eren eines per a tasques diverses en aquest decorat, com la de pescar gamba amb garbellet en les raconades ports i badies, o de tallar canyís a les albuferes, que també a les Illes existeixen les variants pròpies de les zones humides. Si tornem a la mar, podem recordar que des de sobre les pasteres es pencaven pops amb fitora o sèpies a la correguda.A Formentera en queden un nombre respectable perquè s’adapten perfectament a la dinàmica dels varadors de l’illa, on les embarcacions menors es treuen i es llencen a la mar de forma constant. Tot i així, la seva supervivència futura està en entredit per la manca de mestres d’aixa a la Pitiüsa menor. A Eivissa són del tot escasses, com a Mallorca, on en queden algunes fent tasques de serveis a clubs nàutics com el de Cala Gamba o el de Cala Nova. Joan Darder, del port d’Alcúdia, en té una per a usos lúdics, un meritori franctirador que molt bé estaria que rebés algun tipus de reconeixement i suport per mantenir una tipologia que estem perdent. A Alcúdia en queden algunes més, però romanen inactives.
De Menorca ens han arribat les fotografies de na Campanera, unitat que fa poc que han restaurant el Amics de la Mar de Menorca, de dimensions reduïdes, nascuda per a “aventures” per l’interior del port de Ciutadella, el seu univers natural. Poca cosa en queda de les tèquines que es dedicaren a marisquejar en el port de Fornells i en el de Maó, molt hermoses, de dues puntes, tipologia que a Mallorca només hem trobat documentada en alguna fotografia antiga del port de Pollença i a l’Albufera, mentre que a la resta d’illa predominen les de popa d’escut.La pastera era la reina de les embarcacions populars, senzilla de construcció, fins el punt que hi havia particulars que es construïen les seves. Era comú que es bastissin amb les fustes que sobraven en la construcció d’embarcacions majors. Eren sobretot al rem, tot i que en determinats indrets apareixen exemplars amb un pal per a una vela llatina o de martell gràcies a que formaven una quilla en línia de crugia amb una estella de calat suficient per oferir prou resistència a l’abatiment.
En general, totes eren barques petites, la majoria no superaven els 15 pams, amb alguna excepció per alt que podia arribar als 20, però eren les menys habituals.
Demanen a l’Administració competent en la matèria que catalogui i protegeixi les unitats que queden. Convidem a qui vulgui passar-s’ho bé amb aquestes embarcacions tan assequibles a fer-ho saber, a informar si sap d’alguna que sobrevisqui, a posar-nos en contacte entre nosaltres per veure si es possible engendrar una flota de pasteres que es trobin, un altre pic, en algun indret arrecerat per bogar una estona. Nosaltres en tenim una pendent de posar a punt, és a dins un taller, en sec. A banda de pintar-la, manca posar-la al dia quant a documentació. Però, tot plegat, sembla prou assequible per pensar que un dia d'aquests podria tornar a la mar.
divendres, 20 de març del 2009
Facebook "Amics de la navegació tradicional"
En Jaume Escanellas, armador del bot Uep, ha creat el facebook "AMICS DE LA NAVEGACIÓ TRADICIONAL". Just amb aquesta referència, el podreu trobar a través de la plana del servei. Els aficionats a les embarcacions tradicionals tenim un vehicle àgil per estar en contacte i, per cert, ja hi ha aparegut una informació que pot ser del vostre interès: hi ha una embarcació de 1915, en bastant bon estat, que sembla que és a l'espera de trobar un nou propietari. Per tenir-ne més referències, vos convidem a visitar el facebook.
dissabte, 14 de març del 2009
"Dinar a sa barca", un Dia de l'Àngel mariner
Fa unes setmanes penjàrem el cartell del "Dinar a sa barca" al qual vos convidem a venir a tots els que volgueu (26/04/09, a les 13:00 fondegem a ses Illetes - Badia de Palma). Hem rebut alguns missatges i confirmacions de persones que tenen interès de venir i vos agraïriem als que també ho volgeu fer que ens ho faceu saber a través del bloc. Ens estem plantejant fer un trobada culinària prèvia a Cala Gamba per preparar coques i panades per dur al dinar, així que estaria molt bé saber quants podem arribar a ser.
La idea de compartir menjar té a veure amb el sentit que ens agradaria donar a aquest "Dinar a sa barca", una forma de restituir el que era el Dia de l'Àngel que tenia per constum celebrar la gent de mar. El Dia de l'Àngel és el dia del "Pa amb Caritat" que se celebra el diumenge següent a Pàsqua. En terra queda prou viva la tradició de reunir-se per anar a menjar, en el cas de Palma al Castell de Bellver com a lloc més popular. Allò que s'ha deixat és el Dia de l'Àngel que es feia en aigües de la badia de Ciutat. Ens han explicat persones majors que fins l'any 1936 va ser comú anar a menjar panades - típiques d'aquestes dates a Mallorca- a ses Illetes, a Cas Català o a Porto Pi. La raconada de Porto Pi es coneixia amb un nom quasi oblidat, Cala en Cranc, i tenia un aspecte ben diferent a l'actual, amb un pinar no gaire lluny d'allà on anar a cercar ombra. A bord de les barques, famílies senceres arribaven a la cala i anaven a cercar la protecció dels arbres i a més de posar panades sobre les estovalles també feien paelles. Actualment, Cala en Cranc ha desaparegut sota el ciment.
La idea de compartir menjar té a veure amb el sentit que ens agradaria donar a aquest "Dinar a sa barca", una forma de restituir el que era el Dia de l'Àngel que tenia per constum celebrar la gent de mar. El Dia de l'Àngel és el dia del "Pa amb Caritat" que se celebra el diumenge següent a Pàsqua. En terra queda prou viva la tradició de reunir-se per anar a menjar, en el cas de Palma al Castell de Bellver com a lloc més popular. Allò que s'ha deixat és el Dia de l'Àngel que es feia en aigües de la badia de Ciutat. Ens han explicat persones majors que fins l'any 1936 va ser comú anar a menjar panades - típiques d'aquestes dates a Mallorca- a ses Illetes, a Cas Català o a Porto Pi. La raconada de Porto Pi es coneixia amb un nom quasi oblidat, Cala en Cranc, i tenia un aspecte ben diferent a l'actual, amb un pinar no gaire lluny d'allà on anar a cercar ombra. A bord de les barques, famílies senceres arribaven a la cala i anaven a cercar la protecció dels arbres i a més de posar panades sobre les estovalles també feien paelles. Actualment, Cala en Cranc ha desaparegut sota el ciment.
A causa de la Guerra Civil, el Dia de l'Àngel a la mar es va prohibir, des de l'any 1937 fins el 1950, atenent a que les atoritats volien controlar els moviments de navegació en el litoral. A partir dels cinquanta la tradició es va reprendre i els motors més moderns permeteren organitzar sortides familiars a cales més llunyanes del port de Palma, com Portals Vells o Palma Nova.
El nostre "Dinar a sa barca" el convoquem per al dia 26 d'abril i el Dia de l'Àngel és el dia 19, però hem considerat que era convenient fer-ho així perquè la festivitat coincideix amb la celebració de la regata PalmaVela a la badia de Palma i hi ha barques que poden venir al nostre dinar que tenen intenció de participar-hi. Per poder coincidir tots, ens hem permès la llicència d'ajustar la data. Tot i així, tenim la il·lussió de recuperar aquell costum que, a banda de tenir un significat religiós en origen, ens pot servir per celebrar que ha arribat la primavera i que les nostres barques i nosaltres comencem a gaudir del bon temps.
III Trobada de Vela Llatina d’Alcúdia
L’Associació d’Amics de n’Agustina és l’entitat cívica que gira entorn un llaüt, l’Agustina, símbol i nexe d’unió per a la feina per a la preservació del patrimoni marítim que duen a terme des d’Alcúdia.
Són ells els que han aconseguit consolidar la Trobada de Vela Llatina al Moll d’Alcúdia que se celebra amb l’atractiu afegit de compartir escenari amb la Fira de la Sípia.
L’edició d’enguany, la tercera, es convoca per als dies 3,4 i 5 al Moll i els interessats en participar-hi és important que vos poseu en contacte amb els organitzadors (sipi@telefonica.net) i que aneu consultant el lloc web de l’Ajuntament d’Alcúdia (http://www.alcudia.net/).
La Trobada es caracterítza pel caràcter hospitalari de l'organització i les facilitats que dóna als participants per allotjar-se i menjar de franc. És un encontre no competitiu, on anar a fer un parell de navegades per la badia d'Alcúdia i aprofitar l'avinantesa per retrobar-se amb navegants d'embarcacions tradicionals de Menorca, que estan agafant l'hàbit de creuar el canal per participar en aquest esdeveniment.
Són ells els que han aconseguit consolidar la Trobada de Vela Llatina al Moll d’Alcúdia que se celebra amb l’atractiu afegit de compartir escenari amb la Fira de la Sípia.
L’edició d’enguany, la tercera, es convoca per als dies 3,4 i 5 al Moll i els interessats en participar-hi és important que vos poseu en contacte amb els organitzadors (sipi@telefonica.net) i que aneu consultant el lloc web de l’Ajuntament d’Alcúdia (http://www.alcudia.net/).
La Trobada es caracterítza pel caràcter hospitalari de l'organització i les facilitats que dóna als participants per allotjar-se i menjar de franc. És un encontre no competitiu, on anar a fer un parell de navegades per la badia d'Alcúdia i aprofitar l'avinantesa per retrobar-se amb navegants d'embarcacions tradicionals de Menorca, que estan agafant l'hàbit de creuar el canal per participar en aquest esdeveniment.
dimarts, 3 de març del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)