Que tornin les "pasteres"

Pastera, beta, tèquina, xalana… són diferents formes de nomenar les petites embarcacions de fons pla a les Illes Balears i a les Pitiüses. Pastera és el vocable més estès a Mallorca, tot i que a Alcúdia la coneixen com beta. Tèquina és el terme predominant a Menorca, i xalana a les Pitiüses.
Molts noms per poques unitats supervivents... les embarcacions tradicionals de fons pla a l’Arxipèlag estan en seriós perill d’extinció.
Es tracta de dissenys universals, presents a múltiples indrets del món, amb algun tret local característic, però prou semblants totes elles. Les crearen per navegar en zones arrecerades, interiors. Un calat molt reduït les permet accedir a àrees de poc fons i eren eines per a tasques diverses en aquest decorat, com la de pescar gamba amb garbellet en les raconades ports i badies, o de tallar canyís a les albuferes, que també a les Illes existeixen les variants pròpies de les zones humides. Si tornem a la mar, podem recordar que des de sobre les pasteres es pencaven pops amb fitora o sèpies a la correguda.
A Formentera en queden un nombre respectable perquè s’adapten perfectament a la dinàmica dels varadors de l’illa, on les embarcacions menors es treuen i es llencen a la mar de forma constant. Tot i així, la seva supervivència futura està en entredit per la manca de mestres d’aixa a la Pitiüsa menor. A Eivissa són del tot escasses, com a Mallorca, on en queden algunes fent tasques de serveis a clubs nàutics com el de Cala Gamba o el de Cala Nova. Joan Darder, del port d’Alcúdia, en té una per a usos lúdics, un meritori franctirador que molt bé estaria que rebés algun tipus de reconeixement i suport per mantenir una tipologia que estem perdent. A Alcúdia en queden algunes més, però romanen inactives.
De Menorca ens han arribat les fotografies de na Campanera, unitat que fa poc que han restaurant el Amics de la Mar de Menorca, de dimensions reduïdes, nascuda per a “aventures” per l’interior del port de Ciutadella, el seu univers natural. Poca cosa en queda de les tèquines que es dedicaren a marisquejar en el port de Fornells i en el de Maó, molt hermoses, de dues puntes, tipologia que a Mallorca només hem trobat documentada en alguna fotografia antiga del port de Pollença i a l’Albufera, mentre que a la resta d’illa predominen les de popa d’escut.
La pastera era la reina de les embarcacions populars, senzilla de construcció, fins el punt que hi havia particulars que es construïen les seves. Era comú que es bastissin amb les fustes que sobraven en la construcció d’embarcacions majors. Eren sobretot al rem, tot i que en determinats indrets apareixen exemplars amb un pal per a una vela llatina o de martell gràcies a que formaven una quilla en línia de crugia amb una estella de calat suficient per oferir prou resistència a l’abatiment.
En general, totes eren barques petites, la majoria no superaven els 15 pams, amb alguna excepció per alt que podia arribar als 20, però eren les menys habituals.
Demanen a l’Administració competent en la matèria que catalogui i protegeixi les unitats que queden. Convidem a qui vulgui passar-s’ho bé amb aquestes embarcacions tan assequibles a fer-ho saber, a informar si sap d’alguna que sobrevisqui, a posar-nos en contacte entre nosaltres per veure si es possible engendrar una flota de pasteres que es trobin, un altre pic, en algun indret arrecerat per bogar una estona. Nosaltres en tenim una pendent de posar a punt, és a dins un taller, en sec. A banda de pintar-la, manca posar-la al dia quant a documentació. Però, tot plegat, sembla prou assequible per pensar que un dia d'aquests podria tornar a la mar.