Trobada d'Alcúdia: entre amics

La trobada de barques de vela llatina d’Alcúdia és un gust per a qui tengui ganes de combinar marina tradicional amb bons amics. Va ser aquest cap de setmana passat, el del 4 i 5 d’abril.
Hi vàrem poder anar els tres signants d'aquest blog perquè la generositat i recursos de l’organització són excepcionals, l’allotjament és gratuït. És ben cert que la Trobada no és igual per a tota la família perquè na Laia, amb dos anys acabats de fer, no pot embarcar-se de segons quina manera, però al manco es converteix en un cap de setmana coral. La fira de la sípia i la fira nàutica que se celebren alhora en el port d’Alcúdia són el marc d’activitats (cercaviles, gegants...) que ajuden a adaptar part del programa als infants. Na Laia va poder provar un castell inflable per primer pic!
A la mar vérem l’Agustina, el llaüt del port d’Alcúdia que és la raó de ser l’entitat que organitza l’encontre, l’Associació Amics de n’Agustina. De la flota local, hi era també el Papallona, botet tripulat per na Glòria i en Toni Domingo. De Pollença va venir el Tiramilles, d’Amador Magraner, un llaüt petit però imparable, aparellat de major, floc i mitjana tarquina, que a la trobada va navegar una estona amb un genaker(!).
Nosaltres ens apuntàrem amb l’Alzina, exemple preciós del llaüt a vela de principi de segle XX a Mallorca, fi, ràpid, molt ben aparellat després de concloure recentment el seu procés de restauració (que no és la primera). És propietat de l’Associació dels Amics del Museu Marítim però es manté actiu gràcies a dues persones molt concretes, Antoni Josep Munar, membre de l’Associació, i de Biel Rosselló, del Club Nàutic s’Arenal, entitat que cedeix l’amarrador a la barca. Qui escriu, en David, va ajudar a fer la primera escala des de la badia de Palma fins a Portocolom el dissabte anterior a la trobada. Amb Toni Pep Munar navegàrem sense altre problema que una pluja una mica molesta entre el Cap Blanc i el Cap Salines, i des d’aquí va deixar de ploure i la mar va començar a estar una mica remoguda, però res de l’altra món, en cinc hores havíem cobert el trajecte s’Arenal-Portocolom. Seria el divendres següent quan les coses serien manco divertides per en Toni Pep, que va decidir fer tot sol l’etapa Portocolom- Port d’Alcúdia per arribar a temps a la trobada. Es va trobar amb vents de component Nord que li feren patir de valent entre Cala Rajada i Cap Ferrutx, un cop de mar es va endur el botaló que era a les forques, va acabar xop, sense poder amollar el timó ni per beure aigua mentre s’esforçava en agafar les ones com pertoca... un calvari que ens fa demanar a l’Associació d’Amics del Museu Marítim si no hauria d’implicar més persones en les empreses que emprengui una embarcació de tanta vàlua com aquesta i de la qual n’ha assumit la responsabilitat: és important crear una tripulació per l’Alzina si volem que es mantingui viva, no pot recaure la seva activitat sobre l’espatlla d’uns pocs.
Sigui com sigui, l’Alzina va navegar molt bé durant la Trobada, encara que haver perdut el botaló ens deixà sense floc i el vent va ser fluix, sobretot diumenge. S’ha ajustat el trimat de la major i la maniobra cada pic està més afinada.
De Palma també va venir el Brandó, de Jaume Amengual i tota la seva prole. Embarcació de bon rotllo i molta gent. També des de Palma havia vingut la barca de bou Balear, del Consell de Mallorca, la més grossa. D’aquí poc li faran un pal nou, més lleuger i prim, que descarregarà l’arboradura i que estem segurs que l'ajudarà a ser més falaguera. Ens hauria agradat que la representació del sud de l’Illa fos més extensa. En aquest sentit, nosaltres no vàrem poder pujar el Nueva Catalina perquè ens afegíem a la tripulació de l’Alzina, però de la resta flota de vela llatina de Cala Gamba hauríem de reclamar una mica més predisposició a assistir a festes com aquestes, a relacionar-se amb flotes d’altres indrets tot i que la regata no sigui l’objectiu.
Com exemple de voluntat de participar tot i la necessitat de desplaçar-se, podem l’exemple del bot menorquí "Estel", propietat d'Amics de la Mar de Menorca i governat per una tripulació de Ferreries. També de Menorca hi era el llaüt de Diego Huguet, el "Ríete", però patrí i barca s'han mudat a veure a Mallorca. I, per cert, això vol dir que l'Illa té un altre molt bon mestre d'aixa, fill del brillant mestre d'aixa Miquel Huguet, de Ciutadella. Qui vulgui trobar en Diego, que demani per ell al Club Nàutic de sa Ràpita, on fa feina de mariner.
Dels actes socials, encara ens en perdem molts perquè no sempre els podem combinar als horaris de na Laia. De tota manera, vaig poder escapar-me al sopar que feien dissabte vespre a l’esglèsia del port i vaig passar molt de gust. Molt bon menjar, d’aportacions casolanes. Concert de percussió africana i ballada només amb davantal (sí, només amb davantal) d’en Jaume Amengual i d’en Toniet.
D’entre els expositors de la Fira Naùtica, que se celebrava a sobre el moll mateix, destacar la presència del mestre d’aixa de Ca’n Pastilla Joan Mario Rebassa amb el seu projecte de llaüt de fusta laminada en fred. Ha posat al model el nom de “Nebot 30” en homenatge al seu mestre, Pep Nebot. De moment, ha construït el buc i a poc a poc es van percebent els detalls que li donen la personalitat de llaüt.

Tot i les reticències de part del públic, estem parlant d’una forma de construir segura i funcional, a la vegada que el disseny sembla molt treballat, amb unes formes que combinen les qualitats dels llaüts més velers amb característiques pròpies de velers de concepció moderna.