diumenge, 15 de novembre de 2009

Sortida a vogar

Lloc: Badia de Palma, Mallorca. Aigües del litoral del Carnatge
Data: 14-09-2009
Hora: De 07:00 a 09:00
Activitat: passejada al rem. Cala Gamba-Illot de la Galera-Cala Gamba. Hem exercitat tant la voga a la cia com la voga. M'agrada mantenir la tècnica en tots dos estils.
Incidències:
1- Hi havia una bossa de boira molt densa localitzada a l'extrem est de la baida causada per la diferència tèrmica entre la mar i l'aire. A mesura que el sol ha anat sortint, s'ha esvaït. En cap moment ha afectat la zona per la qual navegàvem el llaüt i jo.
2- Com ha passat en les cinc vegades anteriors en les quals he sortit a remar, una embarcació se m'ha apropat per demanar-me si tenia algun problema "perquè he vist que remaves". Agarair l'interès a totes les persones que en apisodis anteriors han fet el mateix. Però, també, una pregunta per a la reflexió: què ha passat en aquesta Illa que quan remes se suposa que és que tens un problema?

Nivell de satisfacció de l'activitat: Notable alt. Això és la glòria. Entre la volteta en bici per arribar al port i la volta al rem, el diumenge ha començat de forma més que satisfactòria. M'he relaxat, he divagat i he fet moure el greix dels "mixelins". Qüestions que no em permeten posar la màxima nota a l'activitat: només tinc els rems de popa, bastant petits, i un dia o l'altra he de tallar els centrals, que em pemetrien anar una mica més aviat; hauria fet falta una mica de berenar i un termo de cafè, que avui he sortit sense queviures.

Un consell: Ho provin.

5 comentaris:

  1. Hola David,

    nos tenías muy abandonados, enhorabuena por volver a escribir.

    Te escribo por que me ha surgido una duda, puedes remar tú solo?
    Quiero decir, el verano pasado falló el motor de mi llaut -4,8 metros- y fuimos dos personas las que remamos, cada uno a un lado de la cubierta sentados sobre las "tapas".
    Me dio la impresión que la única forma de empuñar los dos remos hubiera sido de pie, es así?

    Ilumíname, oh, David!

    Diego Riera.

    ResponElimina
  2. Us proposo el següent tracte. Si el meu pare i jo fem un nou parell de rems pel Nueva Catalina, adaptats a les exigències del seu patró major i als cànons tradicionals, hi podré sortir a vogar qualque dia?.

    ResponElimina
  3. Contestaré per parts:
    Hola Diego: d'aquí a final de setmana publicaré una entrada on quedaran conestades totes les teves preguntes. D'entrada, però, dir-te que crec segur que el teu problema és que els rems són massa curts. En un llaüt de les teves mides hauria de poder remar una persona tota sola.
    Quant al segon comentari al post: si hi ha rems, sortiràs quan vulguis. I encara que n o n'hi haui, també, tot i que si sortim dos... seria molt millor tenir llesta una parella nova de rems, no?

    ResponElimina
  4. David, espero con ilusión el final de semana.

    También te digo, a ti y al anónimo mestre d'aixa, que si queréis un galeote, yo me apunto.

    Diego Riera.

    ResponElimina
  5. Hola David i seguidors d'aquest formidable blog. Ara mateix us escric des del port de Ciutadella a l'espera d'embarcar amb el vaixell cap a Alcúdia, ho dic perquè constato amb tristor que de cada vegada hi ha més plàstic i menys bastiments de fusta.

    En referencia a les sortides a rem, em reafirmo... completament recomenables. Sols us vull il·lustrar amb una anècdota de dissabte passat. Vaig sortir amb el llaüt Volga per fer una plàcida navegada fins a l'illot de Sa Galera, però em vaig quedar sense gens ni mica de vent, retornant a rem a port. El curiós del cas, és que resulta ja tan inusual, que a mig camí me comparegué una zodiac d'un estranger, demanant si necessitava ajuda per remolcar-me. Amb un amable gest vaig dir-li que no calia, llavors ell va gesticular donant a entendre... a, tu el que vols fer son braons! Ambdos ens despedirem rient.
    Companys això de sortir a remar no te perquè esser un fet estrany. Salut i a gaudir-ne!

    Bartomeu Rosselló

    ResponElimina