Ja és hora de fer un inventari del patrimoni marítim que ens queda a les Illes Balears. L'hisotriador Bernat Oliver va encetar la feina els anys 90, però s'hauria de revisar i completar.
Només podem protegir allò que tenim identificat, les normatives que plantegen la possibilitat de donar ajuts a embarcacions tradicionals parteixen d’una premissa inicial, tenir identificats els elements que són susceptibles de rebre-les.
Les accions que s’han dut a terme per a protegir peces del patrimoni marítim com a Bé d’Interès Cultural a les Illes Balears són lloables, però responen a una estratègia que podríem descriure amb allò de “començar la casa per la teulada”. Per definició, un BIC és el més destacat d’un conjunt de béns catalogats, i nosaltres no tenim béns del patrimoni marítim catalogats, però sí tenim BICs.
Només podem protegir allò que tenim identificat, les normatives que plantegen la possibilitat de donar ajuts a embarcacions tradicionals parteixen d’una premissa inicial, tenir identificats els elements que són susceptibles de rebre-les.
Les accions que s’han dut a terme per a protegir peces del patrimoni marítim com a Bé d’Interès Cultural a les Illes Balears són lloables, però responen a una estratègia que podríem descriure amb allò de “començar la casa per la teulada”. Per definició, un BIC és el més destacat d’un conjunt de béns catalogats, i nosaltres no tenim béns del patrimoni marítim catalogats, però sí tenim BICs.
Hem de tenir present uns condicionants que em sembla entendre que són aquells que poden haver frenat una política de catalogació extensa d’embarcacions, i és que tota embarcació catalogada per l’Administració competent (Consell Insular) ha de rebre unes atencions per llei que, d’entrada, pesen damunt el propietari. De no complir-les, serà susceptible de ser multat, i amb multes que poden ser “salades”. Entenc que es tingui certa prudència per evitar carregar de deures els propietaris quan els beneficis que en treuen per mantenir un Bé Catalogat encara són reduïts.
Tot i així, continua essent prioritari recuperar l’inventari que en el seu dia ja va fer Bernat Oliver per dissenyar una estratègia de protecció global, tot i que suposi crear fórmules noves.
Fins aquí hem parlat de mesures de protecció que tenen a veure amb l’administració relacionada amb patrimoni cultural, després hi ha les mesures que es poden derivar del paper de Ports de les Illes Balears o de la Direcció General de la Marina Mercant.
Quant a Ports, tenc entès que la llei diu que s’ha de garantir l’amarrament a les embarcacions patrimonials, però perquè així sigui algú les ha d’haver identificat com a tals.
Quan a Marina Mercant, ja sabeu que es ve parlant de la creació d’una llista 0 per a les embarcacions històriques, un projecte del qual del quan es van anunciant possibles accions, però front a la qual ens trobem amb la mateixa condició si acaba per fer-se tangible: hem de saber quines embarcacions es mereixen formar part d’una llista específica.
En resum, la meva proposta passa per: fer l’inventari d’embarcacions patrimonials; crear un marc de suport a les embarcacions inventariades (garantia d’amarrament) tot i que no arribi al nivell d’obligacions i contra-prestacions del Bé Catalogat.
Per part meva, crec just agrair a la societat el suport que se’m pugui donar com armador, manifest una total predisposició a mostrar i difondre els valors de la meva embarcació. Seria feliç, per exemple, en un pantalà que fes el paper de museu marítim en surada, amb la barca en exposició permanent i envoltada de germanes.
Així mateix, ja puc avançar la meva intenció de fer i difondre una feina de documentació històrica del nostre llaüt, tan completa com sigui possible, que vagi més enllà de l’embarcació en si mateixa i expliqui el context social i marítim en el qual fou creada com embarcació de pesca.
Per acabar, si van passant els anys i res de tot això si, simplement, el patrimoni marítim va a la baixa i és condemnat a la invisibilitat, faré la passa a títol personal de demanar la catalogació de la meva embarcació de forma oficial, tot i que això em suposi haver d’assumir determinades responsabilitats. La meva petició potser perfectament refusada per l’Administració, però crec que seria un gest amb significat i convidaria a d’altres armadors a fer el mateix.
Afegir, també, que perquè se’ns prengui seriosament, hem de ser rigorosos quant a la conservació de les nostres embarcacions, ser fidels a la seva naturalesa i mantenir-ne els registres antics tot i que n’hi afegim de nous (per exemple, mantenir la fogonadura d’un pal triquet o d’una mitjana si hi eren, encara que decidim desplaçar el pal d’uns comú a una altra posició).
Tot i així, continua essent prioritari recuperar l’inventari que en el seu dia ja va fer Bernat Oliver per dissenyar una estratègia de protecció global, tot i que suposi crear fórmules noves.
Fins aquí hem parlat de mesures de protecció que tenen a veure amb l’administració relacionada amb patrimoni cultural, després hi ha les mesures que es poden derivar del paper de Ports de les Illes Balears o de la Direcció General de la Marina Mercant.
Quant a Ports, tenc entès que la llei diu que s’ha de garantir l’amarrament a les embarcacions patrimonials, però perquè així sigui algú les ha d’haver identificat com a tals.
Quan a Marina Mercant, ja sabeu que es ve parlant de la creació d’una llista 0 per a les embarcacions històriques, un projecte del qual del quan es van anunciant possibles accions, però front a la qual ens trobem amb la mateixa condició si acaba per fer-se tangible: hem de saber quines embarcacions es mereixen formar part d’una llista específica.
En resum, la meva proposta passa per: fer l’inventari d’embarcacions patrimonials; crear un marc de suport a les embarcacions inventariades (garantia d’amarrament) tot i que no arribi al nivell d’obligacions i contra-prestacions del Bé Catalogat.
Per part meva, crec just agrair a la societat el suport que se’m pugui donar com armador, manifest una total predisposició a mostrar i difondre els valors de la meva embarcació. Seria feliç, per exemple, en un pantalà que fes el paper de museu marítim en surada, amb la barca en exposició permanent i envoltada de germanes.
Així mateix, ja puc avançar la meva intenció de fer i difondre una feina de documentació històrica del nostre llaüt, tan completa com sigui possible, que vagi més enllà de l’embarcació en si mateixa i expliqui el context social i marítim en el qual fou creada com embarcació de pesca.
Per acabar, si van passant els anys i res de tot això si, simplement, el patrimoni marítim va a la baixa i és condemnat a la invisibilitat, faré la passa a títol personal de demanar la catalogació de la meva embarcació de forma oficial, tot i que això em suposi haver d’assumir determinades responsabilitats. La meva petició potser perfectament refusada per l’Administració, però crec que seria un gest amb significat i convidaria a d’altres armadors a fer el mateix.
Afegir, també, que perquè se’ns prengui seriosament, hem de ser rigorosos quant a la conservació de les nostres embarcacions, ser fidels a la seva naturalesa i mantenir-ne els registres antics tot i que n’hi afegim de nous (per exemple, mantenir la fogonadura d’un pal triquet o d’una mitjana si hi eren, encara que decidim desplaçar el pal d’uns comú a una altra posició).
Hola David, sense demanar-te permis, he publicat el teu enllaç al espai Facebook de l'associació de vela llatina de Mallorca. Espero que no et sapiga greu, Internet té aquestes coses, però tot a estat per una bona causa, augmentar el suport de la teva petició.
ResponEliminaSalutacions
Bartomeu Rosselló
Portos de Galicia, pel 2010, descompta el 90% de les tases a les embarcacions tradicionals. El texte oficial, publicat el 30 de desembre en el "Diario Oficial de Galicia", dins la «Lei de Orzamentos de Galicia para 2010», i que modifica la Llei 6/2003 sobre tases, diu:
ResponEliminae) Nas concesións ou autorizacións de dominio público portuario outorgadas a entidades náuticas ou culturais sen ánimo de lucro para actividades de ensinanza da náutica deportiva ou de conservación ou recuperación de embarcacións tradicionais terá unha bonificación do 90% no que se refire exclusivamente a estas actividades, sempre que non sexan obxecto de explotación económica.
Això demostra que, si una administració està interessada de bon de veres amb la conservació del patrimoni, es possible trobar i aplicar sol·lucions efectives i no estar anys i anys estudiant el sexe dels angels. Per tant crec que iniciatives com la que planteges són del tot assequibles i assumibles per la nostra administració, si es que vol protegir de bon de veres el nostre patrimoni marítim, el qual, com molt bé exposes, s'ens està esvaint davant els nasos.
Biel.
Al menos en Valencia contamos con una Ley del Patrimonio de lo mejor pero... por mucha "ley", si no existen los reglamenteos todo queda en nada.
ResponEliminaPienso que es más que importante la catalogación. Es el punto de partida de quizá muchos trabajos académicos o no, sobre las embarcaciones, bienes culturales y patrimonio marítimo. Dejar constancia de lo que existió y existe ya que una vez perdido es dificilmente recuperable, como esas embarcaciones a las que se les parte por la mitad...
No es ninguna tontería pensar en difundir dicho patrimonio y ponerlo en valor. Y quizá lo más importante, que tengan un sentido práctico.
Algo es "salvable" cuando tiene un objetivo práctico. Si un palacio deja de ser útil, se vendrá a bajo pero, si le damos un uso lo más coherente con su función original, seguro que perdura por mucho tiempo.
Yo estoy en un foro de motocicletas clásicas, poco valen pero nuestras abuelas ahí están porque nos llevan y nos traen, y estéticamente son bellas. Son el resultado de una época muy concreta y por otro lado son accesibles económicamente, aun mantienen sus funciones.
Una barca es cara de mantener no existen ayudas y se da poca publicidad, o información mejor dicho sobre el tema, es para una minoría. Desde luego no para pescar pero la vela clásica, su romanticismo y belleza son valores poco explodos.
Suerte.
Respecte a la teva darrera entrada del Blog, David Oliver, sobre la necessitat de realitzar un inventari de totes les tipologies d’embarcacions tradicionals, resulta esser cabdal per a la preservació del patrimoni marítim encara existent a les Illes Balears. No es pot protegir el que es desconeix, per tant és imprescindible començar a iniciar el inventari. Això hauria d’esser responsabilitat de l’administració pública, però a manca d’actuació d’aquesta, les entitats privades poden pegar una bona empenta.
ResponEliminaAquesta és una crida a tothom que compti amb un bastiment tradicional. Cal que comencem a confeccionar un llistat d’embarcacions, bé comunicant-ho al espai de Facebook o a la web de l’associació de Vela Llatina de Mallorca. Penseu que tenir identificades aquelles embarcacions tradicionals, ajudarà inevitablement a poder, per exemple, tramitar ajuts per a la conservació, amarrament, etc. a més de la importància historiogràfica que això suposa.
Cal començar a fer feina en aquest sentit. Es prega la màxima difusió i implicació de tothom.
Enllaços:
http://www.facebook.com/business/dashboard/#/pages/Associacio-de-Vela-Llatina-de-Mallorca/232980883899
www.associaciovelallatinamallorca.cat
Bones David, respecte a l'inventari si es necesita ajuda per fer-ho hem prest com a voluntari.El inventari que va fer en Bernat no es suficient? o s'ha d'actualitzar?. O més be es tractaria de que els propietaris fosin els que incribisin la seva embarcació al inventari? de manera que els interesats en aquesta proposta siguin els que donin la informació i dades de l'embarcació per tal de fer un cataleg?. La manera de fer-se? Es podria fer una campanya pels diferents ports per recollir la informació i subscriurer-se a l'inventari, amb diferents col-laboradors locals. o anar a les llistes de la direcció general de la marina mercant, no se , aixo si crec que es una tasca necesaria i util per a futures iniciatives relacionades amb el patrimoni. adeu i fins un altre. Jordi Nadal
ResponEliminaLo de l'inventari és imprescindible. En Bernat i en Toni Pep van fer una feinada però em tem que aquell inventari del 96 actualitzat el 2001 ja no ens serveix. Crec que hi ha algunes tipologies (pasteres i bots destapats, per exemple) que ja es troben en un més que crític estat de supervivència. Al Port des Canonge, per exemple, ja només queda una barca de fusta de la dotzena que hi havia el 96. Jo per la meva part, em puc encarregar del meu redol, d'Estellencs fins a sa Marina (Port de Valldemossa).
ResponEliminaTomeu
Té raó en Tomeu Homar quan denuncia que d'ençà dels darrers inventaris que efecuàrem el nombre d'unitats destruïdes no ha parat, circumstància que per ella mateixa justifica la catalogació suggerida pel nostre amic David Oliver. És més, m'afegeixo a la seva proposta i també sol·licitaré al Consell de Mallorca la catalogació del meu llagut Grumete. Han de presumir quan poden i a la meva barqueta l'hauran de catalogar de totes totes perquè disposo d'un aval força important, ... la dissenyà i la construí mon pare.
ResponEliminaBenvolgut David: com jà parlarem fà uns dies, les dues principals idees del teu comentari, hem pareixen de primordial importància. La catalogació del Patrimoni, i la garantía de l'amarrament del bastiments patrimonials i si pot esser a nivell de pantalà com a exposició en surada i a l'abast del ciutadà.
ResponEliminaPots comptar amb jó, com jà et vaig dir, per si ho considerau necessari segmentar fisicament l'illa i emprant, tal vegada el treball d'en Bernat i en Toni Pep com a guió actualitzar-lo, com comenta en Tomeu, jo també estic a disposició per fer la part de llevant desde Cala Ratjada fins al Port de Manacor.
Aixó mos durà un temps, pero supós que manco qu'el que veurem passar esperant que les Administracions competents desideixen mullarse.
Una abraçada
Joan Bonet