divendres, 23 de juliol de 2010

El Mistral de Julio Villar (com han canviat les voltes al món!)




Més que discret. Així s'arrecera en un pantalà del Club Marítim de Barcelona el Mistral, de Julio Villar. Són els escassos set metres de veler amb els quals va fer la volta el món entre el 1968 i el 1972, amb sortida de Barcelona i arribada a Lequitio. A la seva popa, 38.000 milles marines. D'aquell viatge en va sortir un dels llibres  de referència per a la gent de mar, Ei, petrell!, un diari de navegació poètic en el qual Julio Villar ens feu arribar les essències de la seva circumval·lació al planeta.
Em genera gran respecte Villar i aquest veler tan humil, de línies cada dia una mica més passades de moda, i saber que junts feren un viatge tan llarg. Per a mi, és el recordatori de que és molt bell fer molt amb molt poc, especialment en un món on sembla que si no compres moltes coses no pots fer res.

3 comentaris:

  1. Estimat David, companys: vaig llegir !Eh, petrel¡ fa molts anys. Per a mi en Julio Villar fou un pioner, tant com el capità en Joshua Slocum amb el seu "Spray of Boston" al segle XIX.
    Fa poc en Joan Sol ens va oferir l'aventura atlàntica dels germans bessons francesos. Totes aquestes gestes fetes amb pocs mijans mereixen el més gran dels respectes i són els de la meua admiració.
    Passejant pels molls, normalment en la zona pública, podem veure velers de rodamons. Els coneixerem per què són vaixells on s'hi viu, duen maniobres i caps de respecte per coberta, marraixes d'aigua trincades pels candelers, el bot auxiliar, bicicletes, el molinet de la dinamo...
    Sempre estaré més pendent d'aquestos velers que de qualsevol "fórmula 1" de qualsevol copa de l'américa.

    Amadeu.

    ResponElimina
  2. Hola, Amadeu. La veritat és que pensava que no era mitoman, però quan vaig passar per devora el Mistral vaig tenir un sentiment de reverència. Quasi hem vaig sentir culpable de que fos així perquè vaig pensar que Julio Villar, precisament, no és amic de que li facin reverències.
    Quan al que comentes, és ben cert que les embarcacions habitades generen un gran respecte. A Mallorca n'hi havia moltes al passeig Marítim de Palma fins que les varen fer fora a força de presió econòmica i de crear marines.
    T'enriuràs, però la meva aspiració és convertir el nostre llaüt en un caseta que faci les seves travessies pel petit univers que li és assumible. És el projecte que comença ara: després d'haver fet la restauració, toca invertir en habitabilitat. No farem la vola al món, però una navegada i romandre una nit fondejats en una cala es pot convertir en la nostra gesta.

    ResponElimina
  3. ese barco tendría que estar en un museo

    ResponElimina