"La mar quotidiana. Cartes d'un pescador" ha sortit d'impremta. Aquesta és la portada d'un dels primers exemplars. Supos que aviat el podreu trobar a les llibreries i esper que l'edició aporti alguna cosa.
Per part meva, tenc aquella sensació de buit de qui acaba un projecte i, alhora, ja he trobat algunes errates que m'hauria agradat haver vist i corregit abans... per tant, me n'adon que no l'he acabat i que ara toca revisar l'edició perquè si en podem fer una altra surti perfecte.
Tot i així, esper que vos agradi.
Enhorabona David !......l'esper amb ansietat !!!!
ResponEliminaEnhorabona David. M'ho comperé tot d'una que surti.
ResponEliminaOjalá se agote pronto y saques la edición corregida y ampliada.
ResponEliminaFelicitaciones esperando a hacernos con una copia.
Un abrazo
Gringo
Ja en tenc ganes de llegir-lo.
ResponEliminaBiel Rosselló.
Enhorabona David, ja fris de tenir-lo a ses mans!!
ResponEliminaTomeu
Hola a tots i gràcies pels ànims. Ja en parlarem del llibre i de la possibilitat que entre tots en puguem fer més. N'hi ha qualcuns de vosaltres que teniu moltes històries per contar, no és cert Joan Gelabert?
ResponEliminaLa distribució de La Mar quotidiana ha començat. Potser el comenceu a veure ja per les llibreries.
De tota manera, dir-vos que soc a Barcelona fent el curs de patí català. Ahir vaig navegar-hi per primera vegada i crec que ja m'he començat a enganxar. És una embarcació molt especial. Aviat vos en contaré més coses.
Punyetero David! Aquí no vols fer regates a Vela llatina i vas i t'apuntes a aprendre a manejar un "formula 1" de la mar. T'hauras de aferrar amb les dents per damunt la coberta i moure't com una monea. Jo ja estic massa vel per aquests artilugis. Quan el diguis ja farem un bordos en contra d'ell amb la Paquita.
ResponEliminaEn conec un altre que està fent espai al comodí per encabir un altre llibre per aquest estiu. Enhorabona!
ResponEliminaEnhorabona pel llibre, David. L'haurem de llegir...
ResponEliminaGràcies... gràcies per haver recollit amb tanta noblesa les notes del meu padrí i haver-les transformades amb aquest llibre. És emocionant i emotiu alhora. Esper agradi a la gent. Era la bondad en persona, amant del "nostre" barri i un expert coneixedor de la mar.
ResponEliminaAsun Vera.
Hola, Asun. Què content que estic del teu missatge! Va ser molt alliçonador conèixer el teu padrí. Esper no haver-vos decebut amb la feina feta. Per qualsevol cosa, ja sabeu on soc.
ResponEliminaDavid, avui he acabat de llegir La Mar quotidiana. La veritat és que a més d'esser una lectura molt propera i interessant, és molt directe per l'estructura epistolar. No me n'he pogut estar d'acabar-lo en dos dies. La part de conclusions és la que tal volta m’ha provocat més empatia, no obstant considera que tot el conjunt és un document de gran valor.
ResponEliminaHi ha molts d’aspectes que m’agradaria comentar, però crec que ho haurem de deixar per quan ens veiem.
Crec que el que et contaré ara t’agradarà: com en el teu llibre fas menció a unes quantes persones (Bartomeu Vera, Patró Cabrisses,...) on el relat de les seves vivències a la mar son com a enciclopèdies per a la generació actual; curiosament he rebut la telefonada d’un altre conegut nostre i gran font oral de coneixements de la mar, En Toni Topa. M’ha trucat aquest matí que dins del marc de les festes patronals de Sóller, Sant Bartomeu, exposava totes les seves maquetes d’embarcacions i em convidava a assistir-hi. Avui horabaixa hi he anat a veure l’exposició. He fet unes quantes fotografies, ja les te passaré. Per cert ho recomano a tothom, molt interessant, quina feinada! No me n’he pogut estar de portar-li el teu llibre que acabava de llegir. Crec que en Toni Topa és un altre exponent d’aquella època i podrà compartir el relat d’una forma molt propera.
Espero que l’esforç literari que has fet, ofereixi els fruits ben aviat. Salut i bon vent!
He passat un guster de llegir el llibre , m'has fet sentir una mica vell ja que quan descrius Sta Catalina m'han vengut records de la meva infantesa ja que amb ma mare hi vaig traginar molt i et parlo dels meus records de quan tenia 4, 5 ...fins a l'adolescència (els anys 60). Les peixateres amb els carros "peix que bota !! " deien,...... el Carrer Gran, el mercat a on el peix "estrella" era la mussola i el peix realment botava damunt la pedra, els personatges en Toni Biri i na Beleta, mon pare m'ho contava....na Bel Rotllet vaig a ser a temps de conèixer-la.
ResponEliminaPer cert ja que t'escric t'aclariré un dubte: els molls si mengen cadavers: El meu sogre treballava a l'hotel Terramar a Sitges i tornant a ca seva vorera de mar va veure una cosa que surava, era durant la II Guerra Mundial...quan s'hi atracà va resultar ser un oficial alemany amb l'uniforme de submarins...medalles etc...tenia algunes amputacions i ferides i els molls l'enrevoltaven i s'el menjaven (no ha tornat a menjar mai molls)..obviament ho va notificar a les autoritats i les despulles d'aquest oficial les enterraren al cementiri de Sitges.
Amics, gràcies per haver rebut el llibre amb tanta benevolència. Estic content que faci sentir coses. Per a mi ha estat una feina que ha donat sentit al meu entorn marítim des d'un punt de vista social i cultural. M'agradaria poder fer més feines en el mateix sentit, però ara estic certament condicionat per la situació familiar.
ResponEliminaQuant a lo dels molls que es mengen els morts, gràcies Jaume per la informació. I que han de fer aquests peixets? Nosaltres mos els mengem a ells.