Aparell de triquet i mitjana (I). Consideracions inicials

Quan començàrem a familiaritzar-nos amb el nostre llaüt detectàrem la presència de diferents registres que ens permeteren entendre l'aparell de vela que muntava en origen, el de triquet (vocable local insular amb el qual ens referim al "trinquet") i mitjana.
A l'embarcació s'hi conservava el paramitjal original sobre el qual havia descansat el triquet. El descobrírem en les primeres exploracions pels racons foscos de proa. Hem d'agrair a la sort que romangués allà, perquè perfectament el podien haver eliminat quan, segons observarem, en una modificació relativament actual havien canviat la posició del pal, incorporaren un paramitjal nou més endarrerit i obriren un tinter nou a coberta per introduir-lo. Però el paramitjal antic quedà allà i això ens va permetre discernir la disposició de l'arboradura original i iniciar un procés de documentació històrica (gràfica i escrita) a la recerca de dades que ens parlessin de com era l'embarcació l'any 1940, quan la construïren.
Els registres corresponents a la vela de mitjana, a popa, s'havien conservat per complet. Teníem al davant elements originals íntegres dels quals, continuant amb la recerca, aviat entenguérem el seu sentit, la seva funcionalitat en relació a la forma d'arborar i governar la mitjana.
A partir d'aquí, treballàrem per restituit el triquet i la mitjana com aparell de vela. Els nostre criteri es pot començar a exposar a partir d'un exemple: si restaurés una goleta però decidís aparellar-la de balandra, deixaria de ser una goleta... és una obvietat, però en el cas dels llaüt s'ha fet habitual restaurar-los i, en cas de recuperar-los per aparellar-hi la vela, sovint se'n varia la fesomia original. A més, l'aparell de triquet i mitjana, que en el seu dia fou majoritari entre la flota de pesca professional de Mallorca i Menorca (no tant de les Pitiüses) ha passat a estar gairebé extingit, ja sigui perquè s'ha eliminat o perquè qui en preserva els elements que li són propis no l'empra. Restituir l'aparell original forma part d'una restauració assumida a partir d'una voluntat de preservació del patrimoni, de restaurar-ne un element i veure'l habitar en el context que li és propi, la mar. Tenim el plaer de viure  l'aventura d'adquirir els coneixements que ens permeten navegar amb aquesta disposició de velam acomodant-nos a la seva lògica, als seus punts forts i als seus punts febles. Volem entendre l'embarcació i demanar-li allò que pot donar segons els preceptes a partir dels quals fou concebuda.
Aquest és el primer capítol d'una sèrie en la qual parlarem del triquet i mitjana com a fórmula d'aparell.. La pretensió és fer una pinzellada històrica sobre els seu origen i utilitat, així mateix com donar la informació necessària perquè qualsevol persona pugui recuperar-lo en la seva embarcació si és el cas. Ja podem avançar que és una opció simple i que només necessita de l'aplicació de determinats criteris per treure'n el rendiment adequat.
Per acabar aquesta entrada, només insistir en que aquells que hem restaurat embarcacions tradicionals sovint ens hem centrat en salvar el buc, però hem considerat l'aparell de vela orginal com un element permutable. Adaptar les barques a les nostres preferències és del tot lícit, però considerem enriquidor que existeixin bastiments sobre els quals la forma de l'aparell es plantegi a partir de criteris històrics.