dilluns, 25 de gener de 2010

Proposta d'actuació sobre l'inventari d'embarcacions tradicionals de les Illes Balears

Perdoneu que hagi estat tant temps a donar senyals de vida després de la primera entrada sobre l'inventari. Gràcies a aquells que vos heu interessat pel tema. Vos faig una proposta d'actuació:

1- Creació d'un equip de feina (ja n'hem sortit uns quants en aquest blog...)
2- Demanar una còpia del primer inventari (en Tomeu Homar ja l'ha demanat, aviat en tindrem una còpia)
3- Començar a fer feina en nom de les embarcacions que hi són recollides i, alhora, anar actualitzant-lo, però sense aturar la resta de passes a seguir.
4- Crear una plataforma d'armadors (En Tomeu Rosselló proposa crear un espai digital que serveixi de punt de trobada. Jo m'hi apunt, i apost per crear-hi un registre digital d'embarcacions. De tot plegat, nosaltres mateixos i les nostres embarcacions en seríem el nucli germinal)
5- Estudiar quines mesures podem i volem demanar com propietaris d'embarcacions tradicionals (establertes legalment o altres que considerem)
6- Aconseguir que l'inventari tingui un sentit, que les nostres embarcacions siguin considerades de forma oficial o catalogades.
7- Visibilitzar la flota i exigir l'aplicació de mesures que ajudin a mantenir i dignificar al patrimoni marítim.

divendres, 8 de gener de 2010

És hora de fer l'inventari d'embarcacions tradicionals de les Illes Balears

Ja és hora de fer un inventari del patrimoni marítim que ens queda a les Illes Balears. L'hisotriador Bernat Oliver va encetar la feina els anys 90, però s'hauria de revisar i completar.
Només podem protegir allò que tenim identificat, les normatives que plantegen la possibilitat de donar ajuts a embarcacions tradicionals parteixen d’una premissa inicial, tenir identificats els elements que són susceptibles de rebre-les.
Les accions que s’han dut a terme per a protegir peces del patrimoni marítim com a Bé d’Interès Cultural a les Illes Balears són lloables, però responen a una estratègia que podríem descriure amb allò de “començar la casa per la teulada”. Per definició, un BIC és el més destacat d’un conjunt de béns catalogats, i nosaltres no tenim béns del patrimoni marítim catalogats, però sí tenim BICs.
Hem de tenir present uns condicionants que em sembla entendre que són aquells que poden haver frenat una política de catalogació extensa d’embarcacions, i és que tota embarcació catalogada per l’Administració competent (Consell Insular) ha de rebre unes atencions per llei que, d’entrada, pesen damunt el propietari. De no complir-les, serà susceptible de ser multat, i amb multes que poden ser “salades”. Entenc que es tingui certa prudència per evitar carregar de deures els propietaris quan els beneficis que en treuen per mantenir un Bé Catalogat encara són reduïts.
Tot i així, continua essent prioritari recuperar l’inventari que en el seu dia ja va fer Bernat Oliver per dissenyar una estratègia de protecció global, tot i que suposi crear fórmules noves.
Fins aquí hem parlat de mesures de protecció que tenen a veure amb l’administració relacionada amb patrimoni cultural, després hi ha les mesures que es poden derivar del paper de Ports de les Illes Balears o de la Direcció General de la Marina Mercant.
Quant a Ports, tenc entès que la llei diu que s’ha de garantir l’amarrament a les embarcacions patrimonials, però perquè així sigui algú les ha d’haver identificat com a tals.
Quan a Marina Mercant, ja sabeu que es ve parlant de la creació d’una llista 0 per a les embarcacions històriques, un projecte del qual del quan es van anunciant possibles accions, però front a la qual ens trobem amb la mateixa condició si acaba per fer-se tangible: hem de saber quines embarcacions es mereixen formar part d’una llista específica.
En resum, la meva proposta passa per: fer l’inventari d’embarcacions patrimonials; crear un marc de suport a les embarcacions inventariades (garantia d’amarrament) tot i que no arribi al nivell d’obligacions i contra-prestacions del Bé Catalogat.
Per part meva, crec just agrair a la societat el suport que se’m pugui donar com armador, manifest una total predisposició a mostrar i difondre els valors de la meva embarcació. Seria feliç, per exemple, en un pantalà que fes el paper de museu marítim en surada, amb la barca en exposició permanent i envoltada de germanes.
Així mateix, ja puc avançar la meva intenció de fer i difondre una feina de documentació històrica del nostre llaüt, tan completa com sigui possible, que vagi més enllà de l’embarcació en si mateixa i expliqui el context social i marítim en el qual fou creada com embarcació de pesca.
Per acabar, si van passant els anys i res de tot això si, simplement, el patrimoni marítim va a la baixa i és condemnat a la invisibilitat, faré la passa a títol personal de demanar la catalogació de la meva embarcació de forma oficial, tot i que això em suposi haver d’assumir determinades responsabilitats. La meva petició potser perfectament refusada per l’Administració, però crec que seria un gest amb significat i convidaria a d’altres armadors a fer el mateix.
Afegir, també, que perquè se’ns prengui seriosament, hem de ser rigorosos quant a la conservació de les nostres embarcacions, ser fidels a la seva naturalesa i mantenir-ne els registres antics tot i que n’hi afegim de nous (per exemple, mantenir la fogonadura d’un pal triquet o d’una mitjana si hi eren, encara que decidim desplaçar el pal d’uns comú a una altra posició).

dimecres, 6 de gener de 2010

Algunes imatges de pel·lícules antigues de Mallorca

Arran dels comentaris sobre la pel·lícula on podem veure pescadors sicilians de primera meitat de segle XX, pareix que se'ns planteja el compromís de trobar documents de la mateixa factura però de procedència mallorquina. Com vaig explicar en un comentari, tenc algunes pel·lícules d'aquest tipus que ens podríem plantejar veure de la manera que trobeu millor. De moment, adjunt un seguit de fotogrames que vaig capturar d'alguna d'aquestes cintes. N'hi ha que són d'un títol prou conegut, El secreto de la Pedriza, d'altres són de pel·lícules de particulars que les enregistraren a primera meitat de segle XX.


El vapor Jaume I és a punt d'amarra al port de Palma. Abans de 1924.


Descarregament de contraband al Torrent de Pareis, segons El Secreto de la Pedriza (1924)


Passejada al rem per la desembocadura del Torrent de Pareis, de El Secreto de la Pedriza (perquè hi hagués tanta aigua, segur que no ho filmaren en estiu)


Barca de mitjana fondejada a prop del port de Palma. Abans de 1924.


Goleta mercant - pailebot - de tres pals entrant al port de Palma (abans de 1924). Document interessant perquè els pailebots de tres pals només seran habituals entorn aquestes dates; abans i després predominaran els de dos arbres, fins que la motirització acabi per mutilar-los l'arboladura. Un supervivent destacat dels pailebots de tres pals és el Santa Eulàlia, del Museu Marítim de Barcelona, que jo sàpiga, l'únic que queda d'aquestes característiques.


El bus del port de Palma. Devers 1935 (data pendent de precissar de forma més acurada). No seria bona idea que documents com aquest servissin per fer una feina de recuperació, d'investigació i de divulgació sobre la pastera del bus de Palma que s'està podrint a les coves de Bellver?


LLaüt de triquet i mitjana a prop de la farola que abans marcava la fi del Passeig de la Riba (anys 30). La farola s'ha conservat, però la canviaren de lloc. Com podeu veure observant el fons, el dic de l'Oest encara no està construït i el far de Porto Pi és l'edificació més detscada d'aquell redol. Qui ho diria, avui que queda quasi ocult entre tot allò que s'ha edificat al seu voltant!


Bot aparellat amb vela guaira en aigües de Palma. (Devers 1935)

dimarts, 5 de gener de 2010

Els Amics de la Mar de Menorca ja tenen blog

Els podeu trobar en aquesta adreça: http://www.amicsdelamar.blogspot.com/
I ja els hem afegit com enllaç a l'esquerra d'aquesta plana.
A la imatge podeu veure el cartell de la propera trobada de barques de vela llatina que han convocat, precisament l'entrada que encapçalava el blog quan l'hem visitat.