dijous, 1 de març de 2012

La pesca de l'anguila a l'albufera de Mallorca


7 comentaris:

  1. Sempre m'ha fascinat molt aquest tipus de pesca. Ho trob fantàstic, a més és l'única modalitat de pesca fluvial que es practica a Mallorca si no vaig errat. Una altra característica que m'atreu d'aquesta modalitat de pesca és que no necessita cap ormeig modern per fer una bona pescada sinó simplement el coneixement fruit de l'experiència. Crec que avui en dia l'esperit de la modernitat ha arribat inclús dins la psicologia del pescador. Un pescador, el d'avui en dia, que no entén del fracàs de tornar amb les mans buides i el que vol es pescar el màxim nombre possible de peixos amb la menor quantitat de temps possible, com si del fracàs (tornar amb les mans buides) no se'n pogués extreure res positiu de cara a la propera pescada. Com si haguéssim oblidat que la millor tècnica és aquella que té la paciència i l'heurística com a millors aliades.
    M'encantaria poder aprendre'n, sabria qualcú que me'n pogués ensenyar?
    Gràcies i enhorabona pel Blog !
    Aleix.

    ResponElimina
  2. Bon dia, Aleix. No t'agradaria poder perxar entre canyissos amb una pastera de dues puntes? La navegació per l'Albufera ha de tenir la seva màgia. Però, em sembla, la nostra relació amb el medi llacustre és del tot escassa. Potser la preservació del medi així ho exigeix, però és una pena que la cultura generada d'aquesta relació persona/albufera quedi tan difusa en el present. Quant a pescar anguiles, el millor contacte per trobar els mestres és en Toni Torrens. Te'n donaran les senyes a la seva farmàcia del carrer dels Oms de Palma. Personalment, si no he anat a pescar anguiles ha estat per culpa meva. De vegades ho havia mig emparaulat i, el que passa, un dia per una cosa o un dia per l'altra i no ho acabes fent.

    ResponElimina
  3. Bon dia ! idò això que comentes de perxar (verb que acab d'aprendre, gràcies) pels canals de s'Albufera ha de ser una sensació única, tenint en compte la particularitat de l'embarcació (si no vaig errat el disseny d'aquest tipus de pastera és exclusiu d'aquest medi) i també la singularitat del paratge. Personalment sóc aficionat a la navegació en Caiac i entre els mesos d'Abril i Maig (quan duu més cabal) solc fer una excursioneta pel torrent de Na Borges, fins que la vegetació me barra el pas. Si bé no és el mateix és prou espectacular, no diries mai que fossis a Mallorca.
    Tornant a les anguiles deix aquí una sèrie d'enllaços sobre el que he trobat sobre el tema:

    http://bloc.bielperello.com/post/65854

    http://www.tv3.cat/videos/3510150/Laventura-de-les-anguiles

    http://www.tv3.cat/videos/224349561/Angules-un-tresor-que-sesgota

    http://www.youtube.com/watch?v=nhU2iuhhKMQ&feature=plcp&context=C3431f0cUDOEgsToPDskLRIeXsb5WKt_wG1MoEacvM

    http://www.youtube.com/watch?v=7HzTFTnm7H4&feature=plcp&context=C357029eUDOEgsToPDskJrS-VEVlxhcdh6CQE7feYo

    *Aquests dos darrers enllaços són del canal de Youtube d'Orestes Pérez, un senyor que tot i no ser nascut a Mallorca ha fet una feinada brutal per donar a conèixer part del patrimoni etnològic de Mallorca.

    I per acabar un darrer enllaç sobre una regió on hi ha gran tradició d'anguiles, tan gastronòmica com pesquera, sa ria d'Aveiro, a mig camí entre Oporto i Lisboa. Els portuguesos l'anomenen la Venècia portuguesa. Per cert, que tenen una barca típica, els Moliçeiros, amb una decoració ben curiosa, se tracta d'imatges humorístiques que tenen com a leimotiv motius picants. Vendrien a ser com les nostres glosses però il·lustrades.

    http://www.youtube.com/watch?v=JcLHX_ONCU8

    Me pareix que me fet una mica pesat, imagin que arribats aquest punt es lector té tot el dret del món a pensar: -quin friki !

    Idò aniré a veure aquest senyor a veure si me pot posar en contacte amb algú que no li molesti que l'acompanyi a pescar anguiles i gràcies de nou pel Blog !

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies pels enllaços. Per cert, una reverència per als kaiakistes, sou del més noble i lliure que queda en aquesta mar cada vegada més elitista i renouera, plena de camioners. No trobes que les llanxes haurien d'aprendre a passar-nos per la popa enlloc de fregant la nostra proa?
    Això del torrent ha de ser una passada. Tenia un kaiak, però una imprudència meva va acabar amb ell i quasi acaba amb jo... vaig provar de passar unes rompents sense cubre i va quedar ple d'aigua. La resta va ser una història de por, de poc que no m'ofeg. Però encara tenc el cuquet. Qui sap si tornaré a palejar.
    Els moliceiros són una bellesa, tenen un aire ancestral molt particular i amb aquesta estètica tan polícroma transmeten vida.

    ResponElimina
  5. Bon vespre David, ahir horabaixa vaig anar a veure en Toni Torrens. Quina persona més interessant! Tot i que només vaig estar parlant amb ell uns deu minuts me va bastar perquè me contàs quatre anècdotes sobre la pesca de l'anguila a l'albufera. Li vaig explicar com havia arribat fins a ell i va estar content de saber que seguia el teu blog. També me va donar el número de telèfon d'un amic seu (pobler, és clar) que amb les seves paraules: "és un expert, fins i tot pescava ses anguiles amb ses mans", simplement genial ! Qualque dia d'aquests provaré de posar-m'hi en contacte tot i pel que he pogut esbrinar sobre la normativa referent a la pesca de l'anguila dins l'albufera, he fet una mica tard. Resulta que només es pot pescar entre dia 1 de Juliol i dia 16 de Gener (té lògica si ho penses bé, un dia abans de St. Antoni, per poder fer unes quantes espinagades evitant que es produeixi una sobrepesca la resta de l'any). Però bé, ja ho vorem, de moment ja he après qualque cosa més a part d'haver conegut un personatge ben interessant !

    ResponElimina
  6. Interessant entrada i interessants fotos. Això me recorda alguns registres relacionats amb el patrimoni fluvial (ja sé que sona un poc raro això a Mallorca) que estan a punt de passar a l'oblit.
    Una persona major, ara ja molt major, de Sencelles me contava que quan plovia molt el torrent que passa per aquell poble i que desemboca a l'Albufera s'omplia d'aigua de l'Albufera i que fins i tot ell recorda que de nin s'hi podien pescar anguiles en determinats moments de l'any. Desconec la veracitat absoluta d'aquesta anècdota, fins i tot la puc trobar exagerada però vos assegur que així m'ho contaren.
    Un altre fet relacionat amb la navegació en aigua dolça a la nostra illa és que durant molts d'anys la Síquia de la Vila (encara la podeu veure en alguns trams a la carretera de Valldemossa) va tenir una petita barca (supòs que devia ser una pastera) que es movia amb sirga, és a dir, tirada per animals des de terra. Aquesta barca s'utilitzava per transportar petites mercaderies i materials i també per mantenir neta la síquia. De fet, la carretera de Valldemossa té l'origen en el camí que feien les bísties paralel a la Síquia de la Vila, i al segle XIX la carretera de Valldemossa era coneguda, o era també coneguda i està documentat, com el Camí de la Barca.
    Una abraçada, David
    Tomeu Homar

    ResponElimina
  7. Hola a tots! He llegit amb molt d'interés el vostre diàleg ja que m'acab de treure sa llicència de pesca fluvial per poder anar enguany a pescar 4 anguiles. Voldria saber si seria possible que jo anés a veure aquest senyor de sa farmàcia del carrer dels Oms o si directament me podeu donar el telèfon d'aquest altre senyor de Sa Pobla. Per si un cas vos deix la meva adreça de mail, ès otello427@hotmail.com
    A veure si algún dia coincidim per s'albufera.
    Soc en Feliu i visc a Can Picafort.
    Gràcies anticipades!

    ResponElimina