El 15
pams és una barca concebuda pel mestre d'aixa mallorquí Joan Mario Rebassa. És pràctica, divertida, transportable sobre la baca del
cotxe i oberta a millores si l’armador així ho desitja.
Es tracta del que es coneix com un pram, una embarcació menor amb la proa amb espill, és a dir, plana. Aquest és un sistema àmpliament
aplicat a nivell internacional per a la construcció d’embarcacions auxiliars i,
també, per a la vela d’esplai i esportiva. L’Optimist i el Cadete en són els
models més coneguts a les nostres aigües però, molt possiblement, el monotip anglès
Mirror (http://www.mirrorsailing.org/
o http://www.youtube.com/watch?v=v3nn3wHx9D8&feature=related) en sigui un
dels exemples amb més prestacions i possibilitats per a un
programa que assoleix des de la regata al creuer coster o passejada familiar. Entre
tots els models de “pram”, però, hem de destacar els tradicionals
noruecs (http://www.youtube.com/watch?v=JtdWzktY3Eo) que es venen construint de forma secular com embarcacions a vela i al rem i
que presenten unes línies prou eficients.
Com és norma en les embarcacions d’aquesta
naturalesa, el 15 pams ofereix una
capacitat d’acomodació superior a altres embarcacions de la mateixa eslora (3
metres) precisament perquè la proa en espill amplia l’espai disponible. És
evident que en navegació la proa plana té incidència,
no és el mateix que una proa afinada. La clau està en aconseguir
que el pram llisqui sobre el seu fons
pla i que, per formes i distribució de pesos, no tingui tendència a capbussar la proa.
El 15 pams té la forma i el fons adequat per assumir aquest compromís però agrairà navegacions amb ones baixes i sense rompent.
Joan Mario Rebassa va concebre’l amb la tutela del seu mestre, Pep Cabot, que
en va traçar el disseny. S’inspira en els petits catboat tan extesos a nivell
internacional, embarcacions funcionals amb una sola vela amb el pal a l’extrem
de proa. L’embarcació està pensada per a simplificar i abaratir al màxim la
construcció en tauler i sense problemes en el manteniment posterior. La idea era oferir-lo en kit per a l’autoconstrucció, però la
mentalitat tancada de les institucions competents en la matèria varen barrar
aquest possibilitat, una vegada més, en contra d’una opció arrelada a molts
indrets. Tot i així, queda oberta la possibilitat de participar en la
construcció amb la supervisió del mestre, cosa que ajuda a ajustar el
pressupost.
Vàrem poder navegar amb el 15 pams fa unes
setmanes a la platja de Palmanova (badia de Palma – Mallorca). El decorat era l’idoni,
poca ona i un vent de Ponent d’intensitat i
direcció variables. L’embarcació navega àgil però dòcil, és viva però no
nerviosa, tant amb dos tripulants com amb un. Tot d’una que puges a bord te la perceps
com molt convenient per a un adult i un infant.
Tant el llançament a l’aigua com l’avarada des
de la platja foren senzilles. El muntatge de l’aparell és ràpid i assequible per a qualsevol persona. Es basa en una fórmula molt habitual en
embarcacions d’aquesta mena i que es deriva de la vela al terç amb botavara,
tot i que amb algunes variacions en el punt on es fixa l’amant a la perxa on va
enferida la vela i, també, en la forma d’articular la botavara amb el pal, que
en aquest cas consisteix en una forca que s’encaixa a la part inferior de l’arbre.
Les possibilitats de trimat passen per un cunningham,
la trapa i el tensor del pujament. L’escota es disposa amb un peu de gall al mirall
de popa que fa de pont pel qual corre la desmultiplicació a traves de la qual
ajustem l’obertura de la vela i que s’envia a través de la botavara fins un
punt des d’on caçar des del centre en la banyera.
És en l’arboradura on l'armador pot
introduir més millores al model inicial. Provàrem una unitat amb pal d’alumini sense
obencs muntats, tot i que en Joan Mario el té preparat per fer-los servir. L’ús
dels obencs sembla convenient si es fa servir un pal com el que provàrem perquè es
tracta d’un alumini que es corba en excés. Si es vol mantenir l’aparell sense
obencs (molt simple i funcional) es pot estudiar la incorporació d’un pal reforçat, ja sigui d’alumini o de fusta laminada. Tot plegat és obert a les
preferències de l’armador perquè ens trobem amb una proposta de construcció
artesana en la qual el mestre d’aixa es pot adaptar l'obra al
client, més encara si aquest participa en el procés directament.
Qui vulgui saber més coses del 15 pams pot contactar amb Joan Mario
Rebassa a través d’aquestes senyes: Clàssics de Mallorca - http://www.llautsdemallorca.com – classicmallorca@telefonica.net
– Tel. 607 237 493
David, después de leer esta crónica me han entrado unas ganas locas de tener un 15 pams, pero una vez visitada la página necesito urgéntemente un classic 25 !!
ResponEliminaUna duda, en la frase "L’us dels obencs sembla convenient si es fa servir un pal col el que provàrem perquè es tracta d’un alumini que es corba en excés." qué es un "pal col"?
Què bo, un pal col! Ara ho corregiré, hauria de dir un "pal com". Un pal col seria una nova tipologia d'hortalissa, supos... o un pal fet un nyarro... gràcies per la correcció.
ResponEliminaCom va es llaütet? A mi me toca pintar sa patent d'aqui molt poc.
Molt interessant aquesta possibilitat de posar-ho damunt del cotxe, anar on vulguis i navegar. Què pesa aquesta barca? Quines dimensions té el pal i la botavara? Quantes persones es necessiten per davallar la barca del cotxe?
ResponEliminaNo sé el pes exacte. En Joan Mario la puja i la baixa de la baca tot sol perquè aplica la manya, tot i que l'ideal són dues persones, sense que en cap cas en facin falta tres. Quant a les dimensions del pal i la botavara, està entorn els tres metres, fixa't en la fotografia en que es veu la barca damunt l'arena amb l'aparell a damunt, amb la vela enrotllada. Ni el pal, ni la botavara ni la perxa superen l'eslora.
ResponEliminaHola David,
ResponEliminael llaut, está un poco abandonado, he arrancado el motor y dado una vuelta pero poco más. Ahora comenzará el lijado anual y tal vez algún arreglo o mejora (mmm...botalón y foque...mmmm).
Lo del "pal col" era porque en el libre de "Els aparells dels veleres" de Joaquim Pla hablan de un "pal fiol" y no se si se refiere a un palo hembra o a un palo hueco. No sabía si el pal col era...no sé, la percha en una vela guaira o cualquier otra cosa.
Una pregunta más, ¿sabes si este barquito estaba en la Escola Náutico Pesquera? hice allí dos curso hace dos años y en el sótano había una embarcación al memos muy parecida, me llamó la atención las bordas, como si fuera un patí català compacto.