dijous, 26 d’abril del 2012

Diversió i pocs problemes amb el "15 pams" de Joan Mario Rebassa


El 15 pams és una barca concebuda pel mestre d'aixa mallorquí Joan Mario Rebassa. És pràctica, divertida, transportable sobre la baca del cotxe i oberta a millores si l’armador així ho desitja.


Es tracta del que es coneix com un pram, una embarcació menor amb la proa amb espill, és a dir, plana. Aquest és un sistema àmpliament aplicat a nivell internacional per a la construcció d’embarcacions auxiliars i, també, per a la vela d’esplai i esportiva. L’Optimist i el Cadete en són els models més coneguts a les nostres aigües però, molt possiblement, el monotip anglès Mirror (http://www.mirrorsailing.org/ o http://www.youtube.com/watch?v=v3nn3wHx9D8&feature=related) en sigui un dels exemples amb més prestacions i possibilitats per a un programa que assoleix des de la regata al creuer coster o passejada familiar. Entre tots els models de “pram”, però, hem de destacar els tradicionals noruecs (http://www.youtube.com/watch?v=JtdWzktY3Eo) que es venen construint de forma secular com embarcacions a vela i al rem i que presenten unes línies prou eficients. 


Com és norma en les embarcacions d’aquesta naturalesa, el 15 pams ofereix una capacitat d’acomodació superior a altres embarcacions de la mateixa eslora (3 metres) precisament perquè la proa en espill amplia l’espai disponible. És evident que en navegació la proa plana té incidència, no és el mateix que una proa afinada. La clau està en aconseguir que el pram llisqui sobre el seu fons pla i que, per formes i distribució de pesos, no tingui tendència a capbussar la proa.

 

El 15 pams té la forma i el fons adequat per assumir aquest compromís però agrairà navegacions amb ones baixes i sense rompent.
Joan Mario Rebassa va concebre’l  amb la tutela del seu mestre, Pep Cabot, que en va traçar el disseny. S’inspira en els petits catboat tan extesos a nivell internacional, embarcacions funcionals amb una sola vela amb el pal a l’extrem de proa. L’embarcació està pensada per a simplificar i abaratir al màxim la construcció en tauler i sense problemes en el manteniment posterior. La idea era oferir-lo en kit per a l’autoconstrucció, però la mentalitat tancada de les institucions competents en la matèria varen barrar aquest possibilitat, una vegada més, en contra d’una opció arrelada a molts indrets. Tot i així, queda oberta la possibilitat de participar en la construcció amb la supervisió del mestre, cosa que ajuda a ajustar el pressupost.
Vàrem poder navegar amb el 15 pams fa unes setmanes a la platja de Palmanova (badia de Palma – Mallorca). El decorat era l’idoni, poca ona i un vent de Ponent d’intensitat i direcció variables. L’embarcació navega àgil però dòcil, és viva però no nerviosa, tant amb dos tripulants com amb un. Tot d’una que puges a bord te la perceps com molt convenient per a un adult i un infant.
Tant el llançament a l’aigua com l’avarada des de la platja foren senzilles. El muntatge de l’aparell és ràpid i assequible per a qualsevol persona. Es basa en una fórmula molt habitual en embarcacions d’aquesta mena i que es deriva de la vela al terç amb botavara, tot i que amb algunes variacions en el punt on es fixa l’amant a la perxa on va enferida la vela i, també, en la forma d’articular la botavara amb el pal, que en aquest cas consisteix en una forca que s’encaixa a la part inferior de l’arbre.
Les possibilitats de trimat passen per un cunningham, la trapa i el tensor del pujament. L’escota es disposa amb un peu de gall al mirall de popa que fa de pont pel qual corre la desmultiplicació a traves de la qual ajustem l’obertura de la vela i que s’envia a través de la botavara fins un punt des d’on caçar des del centre en la banyera.

És en l’arboradura on l'armador pot introduir més millores al model inicial. Provàrem una unitat amb pal d’alumini sense obencs muntats, tot i que en Joan Mario el té preparat per fer-los servir. L’ús dels obencs sembla convenient si es fa servir un pal com el que provàrem perquè es tracta d’un alumini que es corba en excés. Si es vol mantenir l’aparell sense obencs (molt simple i funcional) es pot estudiar la incorporació d’un pal reforçat, ja sigui d’alumini o de fusta laminada. Tot plegat és obert a les preferències de l’armador perquè ens trobem amb una proposta de construcció artesana en la qual el mestre d’aixa es pot adaptar l'obra al client, més encara si aquest participa en el procés directament. 


Qui vulgui saber més coses del 15 pams pot contactar amb Joan Mario Rebassa a través d’aquestes senyes: Clàssics de Mallorca - http://www.llautsdemallorca.com – classicmallorca@telefonica.net – Tel. 607 237 493

5 comentaris:

  1. David, después de leer esta crónica me han entrado unas ganas locas de tener un 15 pams, pero una vez visitada la página necesito urgéntemente un classic 25 !!

    Una duda, en la frase "L’us dels obencs sembla convenient si es fa servir un pal col el que provàrem perquè es tracta d’un alumini que es corba en excés." qué es un "pal col"?

    ResponElimina
  2. Què bo, un pal col! Ara ho corregiré, hauria de dir un "pal com". Un pal col seria una nova tipologia d'hortalissa, supos... o un pal fet un nyarro... gràcies per la correcció.
    Com va es llaütet? A mi me toca pintar sa patent d'aqui molt poc.

    ResponElimina
  3. Molt interessant aquesta possibilitat de posar-ho damunt del cotxe, anar on vulguis i navegar. Què pesa aquesta barca? Quines dimensions té el pal i la botavara? Quantes persones es necessiten per davallar la barca del cotxe?

    ResponElimina
  4. No sé el pes exacte. En Joan Mario la puja i la baixa de la baca tot sol perquè aplica la manya, tot i que l'ideal són dues persones, sense que en cap cas en facin falta tres. Quant a les dimensions del pal i la botavara, està entorn els tres metres, fixa't en la fotografia en que es veu la barca damunt l'arena amb l'aparell a damunt, amb la vela enrotllada. Ni el pal, ni la botavara ni la perxa superen l'eslora.

    ResponElimina
  5. Hola David,

    el llaut, está un poco abandonado, he arrancado el motor y dado una vuelta pero poco más. Ahora comenzará el lijado anual y tal vez algún arreglo o mejora (mmm...botalón y foque...mmmm).

    Lo del "pal col" era porque en el libre de "Els aparells dels veleres" de Joaquim Pla hablan de un "pal fiol" y no se si se refiere a un palo hembra o a un palo hueco. No sabía si el pal col era...no sé, la percha en una vela guaira o cualquier otra cosa.

    Una pregunta más, ¿sabes si este barquito estaba en la Escola Náutico Pesquera? hice allí dos curso hace dos años y en el sótano había una embarcación al memos muy parecida, me llamó la atención las bordas, como si fuera un patí català compacto.

    ResponElimina