Una popa segura

Ens aproximàvem al Cap Salines, dia 8 de setembre de 2015. Semblava que anàvem a sobre rails, amb la vela trinquet ben oberta, igual que la mitjana llatina, que empram amb el disseny tan particular de les petites embarcacions tradicionals de pesca de Mallorca.

El mar semblava que s'omplia, l'ona que baixava pel Llevant de Mallorca es feia respectable, però el llaüt ens demostrava perquè tants pescadors el feren servir els dies de la vela i el rem. I és que navegàvem, sobre una barca amb popa tancada; de dues puntes; double ended, en anglès;... són formes de parlar d'aquelles embarcacions que tenen una sortida d'aigües tan afilada com una proa. El llaüt, com tantes altres embarcacions tradicionals, té aquest disseny.

Actualment, la navegació a vela que prima la velocitat ha evolucionat cap a popes ben diferents, amples i molt planes en el fons per aconseguir planejar, navegar per sobre de la velocitat màxima teòrica del buc.

La popa tancada, però, té les seves virtuts. La sensació de seguretat navegant amb vents portants és fantàstica; quan l'ona es fa grossa i ens entra per la popa, la forma del casc la talla i l'aigua passa sense patiments i sense que notem la tendència a orsar, tan típica d'altres tipus de disseny quan llisquen a favor de la mar picada.

La velocitat teòrica en les embarcacions de desplaçament, que no planegen, s'acostuma a situar en un 70%  de l'eslora contada en metres i llavors passada a nusos; és a dir, si el nostre llaüt té cinc metres, hauria de navegar a uns 3'5 nusos. Aquest càlcul orientatiu, en el nostre cas, no es compleix; assolim els 7 nusos navegant al llarg, potser perquè  les formes planes del centre del buc li permeten reduir la fricció amb l'aigua. En el vídeo, navegàvem entre els 5'5 nusos i els 6'5.