Terrals. Dimarts 10-08-2010

Navegada: Sortida en popa des de Cala Gamba direcció al mig de la badia. Llarg per posar proa al cap Enderrocat, després través per aproximar-me a cala Mosques, sense arribar-hi. Tornada a Cala Gamba fent bordades llargues.  
Horari: 07:30 - 10:30
Vent: Terral dèbil però constant, amb pujades d'intensitat mar endins. Suau, però sense caure mai en l'encalmada.
Queviures: Termo de cafè i dues nactarines.

Comentaris: Molt agradable. Solet, però del que no pica. El Nueva Catalina darrerament navega més bé que mai. Li he trobat el puntet al velam i la darrera pulida i pintada de l'obra viva ha fet el seu efecte (tot i que la línia de flotació està molt mal perfilada... però això és estètica)

Terrals. Dilluns 09-08-2010

Avui s'ha aixecat ennigulat. Terrals molt dèbils.

Foto del curs de patí a vela

El Mistral de Julio Villar (com han canviat les voltes al món!)

Més que discret. Així s'arrecera en un pantalà del Club Marítim de Barcelona el Mistral, de Julio Villar. Són els escassos set metres de veler amb els quals va fer la volta el món entre el 1968 i el 1972, amb sortida de Barcelona i arribada a Lequitio. A la seva popa, 38.000 milles marines. D'aquell viatge en va sortir un dels llibres  de referència per a la gent de mar, Ei, petrell!, un diari de navegació poètic en el qual Julio Villar ens feu arribar les essències de la seva circumval·lació al planeta.

Em genera gran respecte Villar i aquest veler tan humil, de línies cada dia una mica més passades de moda, i saber que junts feren un viatge tan llarg. Per a mi, és el recordatori de que és molt bell fer molt amb molt poc, especialment en un món on sembla que si no compres moltes coses no pots fer res.