Avui vos proposem un llaüt pintat, obra de Pere Joan, dibuixant de còmic del qual ens som admiradors perquè ens sentim identificats de forma especials amb la poètica dels seus treballs.
Ens agrada molt la làmina que vos proposem perquè: ens posa de bon humor sempre que la mirem; plasma el paisatge d’horitzons baixos que tant ens agrada a nosaltres, que ens estira el Llevant de Mallorca; el llaüt apareix com una icona, és el llaütet perfecte de formes, el paradigma; ens conta una història de tres persones, que cada qual s’inventa, que fins hi tot sempre se la pot inventar diferent.
El dibuixant
PERE JOAN (Palma, 1956), va començar com a dibuixant els anys 70. Va publicar historietes a les revistes: Cairo, Complot, Más madera!, TBO, Viñetas, Vol 502, Cavall Fort... Ha dissenyat també escenografies teatrals, ha il.lustrat articles periodístics, contes per a infants, posters... Col.laborador de "El pequeño País". Ha editat àlbums com : Pasajero en tránsito (1984), El cielo de septiembre (1987), La lluvia blanca (1987) i Mi cabeza bajo el mar (1990). Aquest darrer va ser guardonat amb el premi al "Millor Treball del Saló del Còmic de Barcelona" (1991). Ha publicat també 16 novelas con hombres azules (1996). Dirigeix amb en Max "Nosotros somos los muertos", revista on s’agrupa el bo i millor de la historieta insular i que manté viu l’esperit de la revista de comic quan en queden ben poques.
L’obra
TRES EN BARCA / ES LLAÜT. Aquest és el títol d’aquesta tempera de de 32’5 x 42 cms en l’original. La va pintar per al calendari de 2001 de l’editorial d’Inrevés, empresa que dirigeix juntament amb el seu soci, Sebastià Marí, de qui Pere Joan diu que "sempre que pot disposar d'una barca és un home feliç."
Ens agrada molt la làmina que vos proposem perquè: ens posa de bon humor sempre que la mirem; plasma el paisatge d’horitzons baixos que tant ens agrada a nosaltres, que ens estira el Llevant de Mallorca; el llaüt apareix com una icona, és el llaütet perfecte de formes, el paradigma; ens conta una història de tres persones, que cada qual s’inventa, que fins hi tot sempre se la pot inventar diferent.
El dibuixant
PERE JOAN (Palma, 1956), va començar com a dibuixant els anys 70. Va publicar historietes a les revistes: Cairo, Complot, Más madera!, TBO, Viñetas, Vol 502, Cavall Fort... Ha dissenyat també escenografies teatrals, ha il.lustrat articles periodístics, contes per a infants, posters... Col.laborador de "El pequeño País". Ha editat àlbums com : Pasajero en tránsito (1984), El cielo de septiembre (1987), La lluvia blanca (1987) i Mi cabeza bajo el mar (1990). Aquest darrer va ser guardonat amb el premi al "Millor Treball del Saló del Còmic de Barcelona" (1991). Ha publicat també 16 novelas con hombres azules (1996). Dirigeix amb en Max "Nosotros somos los muertos", revista on s’agrupa el bo i millor de la historieta insular i que manté viu l’esperit de la revista de comic quan en queden ben poques.
L’obra
TRES EN BARCA / ES LLAÜT. Aquest és el títol d’aquesta tempera de de 32’5 x 42 cms en l’original. La va pintar per al calendari de 2001 de l’editorial d’Inrevés, empresa que dirigeix juntament amb el seu soci, Sebastià Marí, de qui Pere Joan diu que "sempre que pot disposar d'una barca és un home feliç."
La platja que apareix al fons de la imatge, explica Pere, és una síntesi de les platges des Trenc i des Carbó.
Un dibuix molt xulo... Ara no recordo si uns punts de llibre i postals que coincidint amb el saló del còmic de Barcelona es van editar amb un far són obra del Pere Joan. Era una edició amb un estand molt potent del govern balear sobre el còmic a les Illes.
ResponEliminaUna abarçada :-)
Hola, Far de la Banya. És ben possible que es tractés de "Cada diubuixant és una illa", és la forma com es va presentar la delegació de dibuixants insulars al saló del còmic de 2008. Era un recull d'historietes on cada un d'ells explicava la seva relació amb el fet insular i, alhora, parlava de la solitària taula del dibuixant com d'una illa des de la qual crea tot sol. La imatge que es feia servir com carta de presentació crec que sí que era de Pere Joan, i era precisament una taula amb el seu flexor corresponent.
ResponEliminaSeguim amb atenció el trànsit marítim del port de Tarragona.
Fins aviat.
Hola! He vist el vostre blog i que parlàveu d'en Pere Joan. Voldria saber si hi ha manera d'aconseguir el relat que en Pere va publicar a la revista Cairo l'any 84 que es deia Pasajero en Tránsito. Fa molts anys que el busco i no l'he trovat mai.
ResponEliminaGràcies!