No se que tal han anat les coses per el vostre entorn, però per aquí l’hivern ens ho ha posat bastant malament això de navegar. A més, vàrem tenir la barca en terra unes setmanes abans i després de Nadal, i ens va coincidir amb un cap de setmana en que realment va fer bo, possiblement l’únic en una successió de temporals de mar i de vent, de pluges o, com a mínim, de dies poc agradables.
Avui, dissabte, a la fi hem sortit, tot i que a fer una volta no gaire llarga i només a motor.
Meteo:
En arribar, devers les onze i mitja del matí, ens ha semblat que aquella brisa fresca era d’una Tramuntana dolça, a la baixa. Tot just pujar a bord i salpar el vent ha anat girant a Ponent i no crec que hagi superat els 10 nusos. Al cel, grans niguls més blancs que negres fluien de la Serra de Tramuntana cap el Pla de Mallorca i el Llevant de l’Illa, però el redol de la badia es mantenia prou clar. La temperatura devia ser d’un 12 graus.
Programa:
- Navegar una mica d’aquí cap allà, notar com la barca navega millor quan fa poc que li has renovat la patent i valorar com ha millorat les qualitats després que ens hem decidit a posar-li una mica de llast. Un dia parlarem d’això, pot canviar molt les qualitats de la navegació.
- Fondejar a prop de s’Illot de sa Galera i fer un berenar un tant bàsic, però que ens ha vingut bé: galetes de dues castes diferents (una amb trossos de xocolata!), cafè per als grans (el termo aquest no el manté prou calent, haurem d’armar l’altre...) i aigua per na Laia.
- Tornar al port després d’haver voltat s’Illot de sa Galera per veure els corbs marins que hi prenien el sol.
- Ja amarrats, Na Laia ha menjat una mica més seriosament, tot i que d’un menú que no té per costum: un “potito”. Normalment li donem coses fetes a casa, però avui hem fet l’excepció per no perdre gaire temps preparant la sortida.
- Feines a port: preliminars per instal·lar un paramitjal nou a la vela mitjana, que l’anterior no era prou resistent. Queda pendent parlar-vos un dia de les particularitat de la vela mitjana.
Nota: El rastre del temporal. Des d’on hem fondejat, hem pogut veure com a la caleta de C’an Pastilla, la mar a xapat, literalment, un Hobbie Cat 16 que de vegades es creuava amb nosaltres en estiu. És només una de les baixes d’aquest hivern. El mal temps fins i tot ha deixat el seu senyal al Nueva Catalina tot i haver estat amarrat, el fregament violent de les amarres ha obert un solc pronunciat al tapa-regala d’estribord.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada