dissabte, 2 de maig de 2009

Una navegada a mitges... i alguns detalls domèstics


Diari de bitàcola del Nueva Catalina

Singladura: La primera de maig / 02-05-09
Lloc de sortida: Club Naùtic de Cala Gamba / Badia de Palma / Mallorca
Destinació: Ja ho veurem...

10:33. Bufa gregal, sembla que d’uns 16 nusos (la previsió ha dit que aniria baixant). La mar està plana. La cosa és prometedora, bon ventet i de poca ona, perquè a la badia de Palma avui bufa de terra.
És primavera. Es nota al pantalà i també ho deixa clar el decorat humà (jo inclòs) de persones amb ganes de correspondre al sol amb màniga curta que, encara, no va de conjunt amb la pell blanca que ens ha deixat l'hivern.
És dia de navegació en solitari. Sortiré sense aparellar les veles perquè m’agrada més muntar fondejat a prop de s’Illot de sa Galera, sense pegar colzades als veïns d’amarrament. És una forma d’entrar gradualment a la mar: una estoneta de motor i tirarem el ferro. Allà, a més, destaparem el berenar que, ja ho veure, és molt prometedor.

11:04. Estic fondejat a prop de s’Illot de sa Galera. De camí cap aquí he passat per davant del canal de ratxes intenses que es projecten des de la pista de l’aeroport cap a la mar quan el vent és de terra.

He fotografiat la clàssica imatge, per als que naveguem per aquí, dels avions passant per damunt del pal de les nostres barques (la pista és molt a prop). He berenat d’ENSAÏMADA D’ALBERCOCS (espectacular) i d’una mica de cafè que duia en un termo. El vent va a més... jo diria que això ja és tramuntana neta i que de 18 nusos no baixa.


11:47. He enferit les veles. La vela mitjana la primera, i l’he hissada per mantenir-me proa al vent mentre estic fondejat. Després de deliberacions amb jo mateix, he decidit preparar per hissar el triquet amb el ris pres, que la Tramuntana pareix que va a més... 20 nusos? Jo crec que sí. (En arribar a casa, les dades dels serveis meteorològic hem confirmaran que mentre he estat a la mar la intensitat del vent ha oscil·lat entre els 18 i els 23 nusos)

12:17. He sortit del fondeig empès només amb la vela mitjana i fent un bon camí (!). El vent ha pujat. He hissat el triquet, he navegat mitja milla i he hagut de reconèixer que tot i anar amb el ris no podia aguantar la barca tot sol. He aferrat el triquet, he posat motor i he mantingut la mitjana hissada per estabilitzar la barca: és un bon recurs per navegar amb mal temps, no provoca l’orsada excessiva que es pugui pensar si es mantén ben orientada i, a més, augmenta bastant la velocitat, redueix les brandejades i fa més còmoda la navegació.

13:00. M’he arrecerat a Ciutat Jardí.
Relax. Llàstima que s’ha acabat el cafè. Xerrada pel mòbil amb la família (“com li ha anat a na Laia a la piscina?”). Després, moment de posar ordre a bord. El vent continua essent fort... però no estarà gaire a baixar.

14:30 La barca torna a ser amarrada a Cala Gamba. Ara la mar i el vent són perfectes, però és hora de tornar. Són coses que passen sovint.

I tu, com t’ho muntes a bord?

Són aquelles petites coses que vas fent per fer una mica més agradable la vida a bord: un vermut, un dinar, un bany (que no sempre és fàcil trobar una escala que faciliti l’ascens a la traïdora forma de casc d’un llaüt), un pipí... Sí, són importants aquestes coses perquè fan possible viure més moments de plaer en unes embarcacions que, no ens enganyem, tenen les seves limitacions.
A continuació, vos present alguns elements importants per fer vida a bord del Nueva Catalina. Esper que aneu afegint alguns suggeriments.

L’orinal
Hem vaig prometre a mi mateix no pixar direcament per la borda, sobretot si navegava tot sol: he sentit històries de negats amb la bragueta oberta... no vull caure per la borda! L’orinal era dels meus padrins, un d’aquell orinals metàl·lics esmaltats de blanc.

El bòtil de pescador
No és una peça folklòrica, és molt útil. L’aigua que en una de les fotografies heu vist en una ampolla de Lanjaron va a parar aquí, sobretot si la idea és navegar de veres. L’ampolla sovint acaba anant d’una banda a l’altra, mentre que el bòtil de pescador és estable perquè té la base molt ampla, i a més manté l’aigua a una bona temperatura. Només hem de tenir present que "sua", sobretot si fa temps que no s’empra, perquè l’argila és porosa i es beu una mica d’aigua. Quan més humit i fred està, manco aigua sua.

L’arganell

L’arganell és aquesta peça corbada, amb una rotllana al seu extrem superior, que s’encaixa a la paramola i serveix per fer més fàcil treure l’àncora. Tot i que no és imprescindible, el consider molt recomanable, sobretot en embarcacions més grosses.

5 comentaris:

  1. Sr. Olive, buenas tardes a traves de "El mar es el camí" llegué en otra ocasión a este puerto, ahora confirmo que es el del Sr. Olive, que en ocasiones tuve el placer de charlar con él y que incluso por entre mis publicaciones de archivo figura su "Mar de Mars". Un saludo desde Galicia, por aquí seguimos con las mismas historias comunes (vengo de ver alguna de tus entradas)participando en jornadas sobre carpinteria de ribeira y valorando como dar futuro a esta actividad economica. Incluso este año nuestro "Encontro" tendrá dedicación especial, pues se celebra en la villa que vio como se construia el Nieves, que abanderó Masiques.

    Bueno, un saludo.
    Fernando Piñeiro

    ResponElimina
  2. Hola, Fernando! Ya veu que continúas muy bien. Por aquí, ya ves,vamos dando vida a nuestro llaüt. Por Mallorca las regatas de vela latina se aguantan y mejoran. Nos continúa faltando la capacidad de salir más de la isla con nuestros barcos. Para mi, personalmente, es difícil. De todos modos, venir a un Encontro es uno de aquellos planes que espero poder realizar un año de estos.

    ResponElimina
  3. Envidia, sana envidia!!!

    Diego Riera.

    ResponElimina
  4. Hola, Diego! Creus que això comença a parèixer un Day Boat? Tens alguna idea per muntar qualque sistema per cuinar que sigui segur i que no ocupi gaire espai?

    ResponElimina
  5. Lo que més m'ha agradat ha estat l'orinal. I la precaució de no pixar per la borda!!!

    ResponElimina