dijous, 13 d’agost del 2009

Sobre un home que transportava barques i la idea d'un port-museu a Portocolom

En el comentari que Antoni Josep Munar aporta en relació a l’entrada anterior, ens recorda amb tota justícia que l’Associació d’Amics del Museu Marítim de Mallorca “hem salvat nombroses embarcacions de la llista tercera, eludint el seu desballestament, però també és cert que moltes altres s'han perdut pel camí.Les barques de bou Balear i Nuevo Tomas i els llaguts Port Blau, Vírgen de Fátima, San Bernardino, Kiko i Chubasco són alguns exemples de les nostres intervencions que en major o menor mesura han possibilitat la seva salvaguarda.”
Que no hagi estat possible salvar l’Envidia possiblement respon a un problema de saturació, de ja no donar a l’abast i de que les accions per salvar un bastiment només fructifiquen en donar-li una vida nova en casos puntuals.
Avui vull presentar Antoni Josep com “l’home que transportava barques”. Provaré de resumir-ho. Antoni Josep Munar, membre de l’Associació d’Amics del Museu Marítim, ha dedicat bona part del seu temps, de forma altruista, ha dirigir les feines de transport a les coves de Bellver de moltes de les barques que l’Associació ha anat “adoptant” per evitar el seu desballestament. Sí, per qui no n’estava al corrent, les barques han passat de la mar o del varador a les coves que hi ha davall del castell. Voltes que dóna la vida...
Ha estat una feina ingent, cansada, llarga, complexa. Ja ficaràs tu una barca amb la ploma d’un camió-grua en un recinte de sostre sovint massa baix...
Aquesta acció respon al fet que l’Associació ha gestionat la salvació de les embarcacions damunt dels papers i allò que s’ha pogut fer institucionalment de moment ha estat oferir un espai pintoresc per a guardar-les, però en cap cas preparat com a recinte d’exposició. L’esperança és que a dins les coves, amb una certa humitat i lluny del sol, les embarcacions aguantin fins que se’ls trobi una sortida millor.
Amb tot això vull recordar que la demanda de tornar a habilitar un museu marítim a Mallorca es remunta a l’any 1974 (!), data en la qual es va tancar el Museu Naval que existia al Consolat de Mar. Bé és cert que no fa gaires anys es va constituir el Museu de la Mar de Sóller, però no és un recinte amb capacitat per acollir embarcacions, al manco no gaires.
Mentre des de la Direcció General de la Mar o del Consell de Mallorca es continua insistint en la voluntat de crear el Museu Marítim, sovint per deixar constància de la confrontació amb l’Autoritat Portuària, a qui demanen un espai en la zona portuària, les barques dormen, qui sap per quant temps, qui sap si per sempre.
Clar, des de 1974 un ha tingut temps de cansar-se de paraules, pot ser de tornar incrèdul. És feina, és tensió, es desencís, i no sabem que en queda d’il·lusió.

Portocolom, mitjan segle XX

Quan la creació d’un Museu Marítim sembla que s’ha de decidir des dels despatxos, un dia tornes a passejar per Portocolom. De barques de fusta n’hi ha moltes, a la mar, vives. Hi ha mestres d’aixa al port i tota una història per contar, sobre les embarcacions ideades per navegar per dins el port i també sobre les embarcacions mercants que hi amarraven de forma tant freqüent a finals de segle XIX, quan Portocolom mirava cap a França per a l’exportació de vi. Tot això ho vas pensat quan visites el moll flotant que s’ha instal·lat al Moll d’en Pereió per amarrar-hi de forma exclusiva embarcacions tradicionals amb aparell de vela llatina, o quan fas la sinuosa visita a les barraques, pujant i baixant per les escaletes que les connecten amb el carrer, per descobrir alguna barca d’interès que hi romangui guardada.

Pailebot amarrat al moll de l'Aduana

Quan mires Portocolom veus un projecte de port-museu perfectament a l’abast. No seria necessari més que potenciar allò que ja té. Veus que el tarannà del port el demana, seria una forma de crear cultura, de fer viu el patrimoni, de donar sentit al passat en el present, d'obrir les portes a un turisme sostenible. Són apostes a favor de les quals tothom en parla però que es fan tangiblees de forma massa ocasional.

Regata de vela llatina a Portocolom, mitjan segle XX

Un port-museu a Portocolom seria una recompensa justa per a la ciutadania que hi viu i que ha mantingut el seu patrimoni de forma genuina; donaria feina als mestres d’aixa de la localitat i qui sap si podria absorbir la mà d’obra jove que es va creant a l’escola-taller de Mestres d’Aixa del Consell; potenciaria una oferta complementària de qualitat i donaria sortides a un municipi de Felanitx que podria donar opcions laborals als seus habitants sense destruir la seva bellesa. Portocolom lluiria essent allò que ja és, només mancaria potenciar-ho. I un port-museu també podria ser una recompensa per a “l’home que transportava barques” i l’Associació a la qual representa si aquelles embarcacions que esperen un futur millor a dins una cova acabessin surant en les aigües del port per formar part de molls d’exposició, en un mirall d’aigua arrecerat que permetria navegar-hi gairebé tot l’any.
Portocolom, anys 60
La meva opinió és que coses com aquesta a Mallorca no passen perquè continuem patint de “palma-centrisme”. Es dóna per fet que el Museu Marítim de referència ha de ser a Palma i això ens du a topar sempre contra el mateix mur, un port saturat com el de la capital, farcit de sector econòmics que reclamen el seu espai i on es priva el lloc per un museu marítim.
I si no el féssim a Palma? I si entenguéssim allò que es diu descentralitzar? I si Portocolom fos el nostre Douarnenez?

21 comentaris:

  1. Em costa ordenar i assimilar tantes notícies, idees i punts de vista referents a la destrucció de barques, museu marítim i estratègies a seguir, etc.
    És innegable i lloable la tasca dels Amics del Museu Marítim, especialment d’en Toni Pep, guardant i traginant barques, amb l’objectiu de no ser destruïdes, però sense cap objectiu final clar: formar part d’un museu, ser tutelades per particulars, canviades de llista, etc. Crec que després de tants d’anys de perseguir el Museu Marítim sense èxit i de la inoperància constatada de l’administració aquesta associació hauria de canviar d’estratègia, de fet no crec que totes les solucions al mal del patrimoni marítim passin per la creació d’un museu, tot i que és ver que tenir-ne un ajudaria prou.
    Associacions com aquesta moltes vegades supleixen i/o complementen el que hauria de fer l’administració. Sense ànim de fer cap crítica destructiva crec que a l’administració li hem de fer saber que ho fa malament:

    1. La creació d’una escola taller de mestres d’aixa va ser una fita important per a la no desaparició total de l’ofici, però crec que actualment no respon a la dinamització i a la creació de nous tallers que crec que devia perseguir en els seus inicis. Segurament ha acomplit la lloable tasca d’inserir alguns joves al món laboral, tot plegat hauria de fer replantejar els seus objectius, que supòs que devia tenir quan es va crear. Una escola com aquesta tendria més sentit amb un museu. És fa alguna labor amb particulars? Recuperació de barques? Construcció de nous bastiments? Hi ha nous projectes? Es fan tasques de divulgació de les activitats? Quina repercussió té l’escola a la societat?
    2. L’administració té tendència a institucionalitzar el que fa, a repetir-ho per inèrcia i a folkloritzar-ho, perdent-ne el nord si és que alguna vegada en va tenir. Les ajudes a la restauració d’embarcacions, no crec que serveixin per res, no crec que amb el que donen, ni com es donen, ningú es decideixi a arreglar una barca, les ajudes haurien d’anar dirigides en un altra sentit, cercar altres fórmules. Les regates de vela llatina crec que estan bé però hi ha més coses, o bé hem de dir hi havia més coses lúdiques a fer amb el patrimoni marítim oblidat d’aquestes illes, tot el tema del rem està deixat de banda.
    3. Si els polítics actuals tot ho centren en la creació d’un museu marítim no puc entendre com obliden el pla director que es va elaborar fa una sèrie d’anys, que preveia la creació d’una xarxa de museus marítims a tota l’illa de Mallorca. Es déu morir d’oi a un calaix, i es degué pagar a preu de canari jove, amb doblers de tots. A vegades el que fa falta es posar-li imaginació a les coses i arrencar. Per què no comencen amb una altra seu com molt bé apunta en David? A Alcúdia mateix hi ha les instal•lacions de la vella central de Gesa que estan en procés de reconversió i tenen espai per a fer el museu de la Ciència, de la Mar i del que calgui, a més hi ha la seu que preveia el pla director, la torre Major del segle XVI, de titularitat municipal. En notícies publicades recentment als mitjans de comunicació ha aparegut informació sobre els doblers que destinen les administracions autonòmiques a cultura, les illes Balears estan posicionades a la cua.

    4. Sí hi ha lleis europees que minusvaloren les nostres barques hi hauria d’haver el conjunt de les administracions de les illes Balears que corregissin aquesta tendència i avencessin compromeses amb el nostre patrimoni, en vista que la societat civil llevat d’honorables excepcions tampoc les valora. Així doncs es constata que fa falta molta divulgació i posada en valor del patrimoni marítim. Per què no es fa una labor decidida de salvar totes les barques de fusta.

    ResponElimina
  2. Continuació

    PROHIBIT TALLAR-NE CAP MÉS, Per què no les recepciona el Consell (ajuntament d’ajuntaments) i les cedeix a particulars? Per què no resolen d’una vegada el tema d’amarraments, prioritzant les barques tradicionals, oferint-los llocs d’amarratge preferent, subvencionat? Actualment el tema dels amarraments és un dels cavalls de batalla, si no hi ha amarament no hi ha barca, on l’administració hauria de fer alguna cosa i no em consta que faci res.

    5. Com molt bé apunta en David Oliver, ja és ben hora que les institucions trenquin el model centralista i vegin el territori de forma global. Manca una visió de conjunt i una reflexió sobre el tema en profunditat, el que no potser és que els polítics estiguin de mans aplegades a l’espera de no se sap què, tirant contínuament pilotes fora. Si no són capaços de iniciar polítiques destinades a la salvaguarda del patrimoni marítim, passi o no per la creació del Museu Marítim, val més que pleguin i almenys ens estalviaríem els seus sous.


    Per acabar des d’aquest fòrum volem engrescar a l’Ajuntament de Felanitx i al Consell de Mallorca per iniciar les passes oportunes per aconseguir que el Museu Marítim de Mallorca es situï en el Moll de Portocolom, que sigui un museu flotant a l’aire lliure on el patrimoni es mantengui viu en tots els sentits i l’ofici de mestre d’aixa continuï sent part d’aquest i on vagin a parar totes o algunes de les barques un pic restaurades i adoptades.


    Joan

    ResponElimina
  3. Algú s’imagina com seria la imatge de Malta sense les seves barques amb ulls a les amures i colors llampants, sense els gozzos de Sorrento o sense les gòndoles a Venècia. Imaginau-vos com seria la postal de Mallorca sense els llaüts.

    No és cap elucubració, no fa gaire els mitjans de comunicació es feren ressó de la desaparició de la industria dels llaüts per la manca de comandes. Els llaüts mallorquins fa anys que incorporaren la fibra en la seva construcció, cosa que demostra que un moment donat la industria nàutica de les illes era molt puntera i innovadora, capaç d’adaptar-se i evolucionar, tant és així que molta gent considera en la actualitat que un llaüt és una barca amb balou, amb molts de pams d’eslora i dos motors molt potents, un autèntic llaüt mallorquí o menorquí. Res més lluny de la realitat, alguns acompleixen el cànon del que és deia d’un llaüt quan era lleig i que un amic meu després d’un “il•lustre visitant”, anomena “asnarins” : un “caixó”.

    Potser el mal bé de lluny i la cosa està ben perduda. Record que una vegada un mestre d’aixa jubilat em va venir a veure mentre pintava una pastera. Em va dir alguna cosa referent a la pintura, en acabar va sentenciar una dita que m’ha donat voltes pel cap durant anys: “La pell és del llop”. A Mallorca no hi ha llops, o pot ser si? El que volia dir aquell home era que estava tot perdut, la qualitat del que jo devia fer no era la que ell coneixia.
    Si voleu aproximar-vos a la semblança d’aquest home llegiu el que va escriure un nét seu a aquest blog: http://elpitjorblogdelmon.blogspot.com/2009/06/lavi.html
    Joan

    ResponElimina
  4. Joan, és un gust llegir qualcú que diu les coses pel seu nom. Coincidesc plenament amb la teva radiografia del que passa amb el patrimoni, i sospit que comencem a ser un parell de parells que la comencem a saber o a intuir idees per canviar les coses. No se com ho veus, però crec que cada som més que tenim la sensació de que ens prenen el pel quan llegim un nou capítol sobre un possible museu marítim o que estem esperant alguna cosa més que regates de vela llatina com a fórmules de promoció del patrimoni en surada. I el que dius de les ajudes de la restauració, estic del tot d'acord que són una anècdota minúscula en aquest litoral on tenir una embarcació s'ha convertit en cosa de rics per culpa, en gran part, del preu dels amarraments. Sóm nosaltres, els particulars, que estem mantenint la majoria del patrimoni marítim i sabem el que costa.
    Estem implicats emocionalment amb el tema, ens informem i veiem els projectes, els imaginem, veiem les possibilitats de les coses i tenim referents exteriors i cultura suficient per no creure'ns que no es poden fer accions més eficients, socials i creatives. M'ha agradat que esmentessis aquell pla director que va quedar en l'oblit. La idea semblava perfecta, fins que els canvis que hi va haver a dins el Consell de Mallorca situaren a determinades persones en llocs que els permeteren llençar-lo al fems. Per què? Jo diria que una qüestió política i de manca de criteri.
    Saps? ës trist, però no fa gaire comentava qüestions com aquesta amb una persona implicada des de dins l'Administració amb la matèria i la seva resposta quant al que es podia i no es podia fer, va ser que "amb la idiossincràssia de Mallorca" coses com les que comentem, el museu mateix, no es podia fer. I tan amples... Això és tant com dir que tu i jo, i molts altres com nosaltres, no existim. És la cultura del "tanmateix". Precisament, el que està passant - o el que no està passant - amb el nostre patrimoni marítim és el paradigma dels pitjors tòpics de la Mallorca que se sent orgullosa de la seva ignorància, de l'aillament cultural, de la mediocritat.

    ResponElimina
  5. DaviD i Joan estic amb voltros, però per fer tot això es necessiten doblers i de moment qui els tenen son els polítics, si no ho podem treure tallada no vos deixaran cap ni un. Una altra solució podria ser la empresa privada, però qui vos deixarà doblers per fer-ho?
    Desgraciadament totes les coses es moven per doblers, si no n'hi ha hem begut oli.
    Hem de trobar doblers per poder fer el que pensam. Hem de ser realistes necessitem doblers, sinó la cabra no balla.
    Paquita B

    ResponElimina
  6. Hola, Paquita B.
    ÉS ben cert que si no hi ha inversió no hi ha projecte. Tot i així, crec que estem plantejant "bones inversions", fins i tot que es poden incloure a projectes com el de la reforma integral de la Platja de Palma, on es pensen abocar molts doblers.
    Així mateix, crec que la inversió en projectes com el d'un port-museu poden ser molt eficients i factibles de bon començament pels elements que aporta el lloc mateix en el qual fas feina (per exemple, Portocolom), i aviat se'n poden treure rèdits si es complementa amb determinades activitats en les seves instal·lacions (tallers, navegació, visites guiades...) i en el seu voltant (restauració).
    Com molt bé dius, potser la iniciativa privada hi te quelcom com a dir al respecte. Un dia pot sorgir un projecte privat (un inversor estranger?) que vegi les possibilitats dels nostre entorn marítim i ens demostri el partit que se'n pot treure.

    ResponElimina
  7. Hola David, hola a todos!

    David, quiero darte las gracias por publicar las fotos que te envié, me enorgullece poder participar de este blog.

    Quisiera decir una cosa más sobre el anterior post. En una primera lectura me dio la sensación -supongo que MUY equivocada- que el señor Munar se justificaba por no haber podido hacer algo por el Envidia. Estoy convencido que su dedicación es absoluta y me puedo imaginar la cara del técnico de patrimonio del Consell o de pesca del Govern cuando va por allí a solicitar la salvación de un llaut: "Otra vez este tío de los llauts!!"

    Un apunte más, quería proponer a la Asociación de Amics del Museu que aprovechara el desastre del Envidia para hacerse con unos cortes del llaut, creo que sería de lo más didáctico tener un corte transversal, por ejemplo por dónde pasaron la sierra de disco y dos longitudinales de la proa y la popa, con todas las piezas a la vista. Desgraciadamente el llaut ya no está en el varadero y puede que ya sea parte del fuego purificador de Son Reus.

    Otro día os suelto un rollo sobre el museo marítimo de mis sueños, se han despertado los dos grumetes que tengo!!

    Diego.

    ResponElimina
  8. Benvolguts companys, tocats per la sal, la fusta i el vent.
    Reitero les opinions expressades, és més, segurament seria més crític amb la administració. Prou de titulars estèrils en els mitjans de comunicació, el que cal és una actuació eficaç i decidida. Cal simplement posar-hi voluntat i feina. Ja està bé de coverbos!
    Els que cuidem particularment aquest patrimoni marítim viu, no volem medalletes sinó que no es faci tant feixuc el tenir cura d’aquestes embarcacions.
    Totes aquestes opinions m’han aflorat a la memòria una altra situació paral•lela; no fa molt faig escoltar unes argumentacions d’un destacat funcionari ministerial que lloava l’actuació dels pagesos, ja que el seu treball era la millor eina de conservació del paisatge rural i del medi ambient. Totalment d’acord, però.... què no succeeix el mateix en el nostre cas? Idò, no som nosaltres els humils armadors i afeccionats, els que conservem el paisatge i patrimoni marítim del nostre litoral! Doncs una mica més de respecte a tota aquesta gent que preserva embarcacions de la seva destrucció.

    ResponElimina
  9. Va en pla de conya. Llastima que el govern Matas no comandi. Tal vegada si tenguessin que fer un port nou i poder rascar pelas, el projecte de Portocolom seria viable per aquella gent

    Paquita B

    ResponElimina
  10. En primer lloc, enhorabona, David, pel re-disseny del blog. Amb tot i això, no me puc estar d'expressar-te una petita però constructiva crítica: a les fotografies de paisatges marítims existeix una norma irrenunciable i intransgredible, que obliga a respetar la horitzontalitat de la línia de l'horitzó, valgui la redundància...Tanmateix, les normes són per ser trencades...jo en som bastant aficionat.
    Pel que fa als comentaris que s'han anat publicant aqui sobre el tema del Museu Marítim, estic d'acord amb l'esperit comú que els inspira, i em sembla una idea magnífica la de la possibilitat de la creació d'aques museu al Port de Felanitx. A mi no se m'hagués ocorregut mai, i és que som d'aquells que per aquests temes pecam del centralisme que tu denuncies. És un defecte involuntari i sense mala intenció de la majoria dels palmesans, que per deformació natural ens pensam que la nosta ciutat és el llombrígol de les Illes...Gràcies per obrir-me els ulls...
    A pics pens que fa falta uma mica més d'empenta social, una mica més de renou...Hauríem de fer alguna cosa sonada per aconseguir d'una vegada que les institucions responsables es deixàssin de bones paraules i de signatures de papers mullats i passàssin a les actuacions concretes...Jo m'apunt a qualsevol iniciativa, i també me'n pensaré alguna...
    Salut!

    ResponElimina
  11. Ostres, Jaume, m'has tocat la fibra amb això de l'horitzó! I no és conya. Per a mi també és una obsessió, però se m'ha espenyat el photoshop i no puc corregir les fotos que m'han sortit tortes. Hi faré feina...
    I, pel que fa a tota la resta, he de pensar amb tot allò que s'està dient per fer alguna aportació més. La sensació general que tenc és que estem rompent els corsés que, potser, nosaltres mateixos ens hem imposat i estem començant a veure vies creatives i realistes. Acabarem fent una manifestació d'embarcacions per fer-nos sentir? Potser no seria una mala idea...
    I m'agrada molt allò que destaca en Tomeu Rosselló, la nostra dignitat com preservadors de patrimoni. Aixequem el cap i posem-hi una mica de dignitat, no?

    ResponElimina
  12. Si mentres adobes el tema del teu photoshop vols que t'editi alguna imatge només me l'has d'enviar.
    La idea d'una manifestació d'embarcacions tradicionals és molt bona, però té els seus "emperòns": per començar, jo no em limitaria a una simple manifestació, si no a una concentració massiva(*)de llaüts i bots davant l'entrada del port de Palma, cada dijous de bon matí, que és el dia que entren els creuers amb els turistes...es tracta de fer nosa, o com a mínim de fer-mos veure! Entre les barques hi hauriem de penjar pancartes al·lusives al tema reivindicat, tipus "VOLEM MUSEU MARÍTIM JA", com si d'una reivindicació laboral es tractés!
    No sé si hi ha precedents de concentracions d'aqesta mena, ni com s'hauria de fer de forma legal...ho hauriem de mirar...
    (*)El més trist de la qüestió, tanmateix, és que la convocatòria tendria, poc més o manco, el mateix èxit que el "Dinar a Sa Barca" o el de la "I Trobada de Llaüts Clàssics a S'Estalella".
    Ens topam amb el mateix de sempre: els primers interessats (nosaltres) no som capaços de mobilitzar-mos com toca. Així no arribarem mai enlloc...!
    Tot i així em nego a ser pessimista i estic disposat a posar-me al front, amb tu i/o amb qui vulgui, de qualsevol iniciativa...Ja és perque jo no tenc barca, que si no...

    ResponElimina
  13. Quan dic "posar-me al front...", en realitat vull dir "posar-me al capdavant...". Una de tantes "castellanades" que de tant en tant em surten, sense voler...
    Amb tot i això, tampoc tenc cap afany de protagonisme, així és que si algú vol agafar les regnes d'una possible iniciativa que ho faci...em tendrà al seu costat de forma incondicional...!

    ResponElimina
  14. La meva reivindicació ideal seria una gran festa de la mar (per què no a Portocolom?), un cap de setmana o més dies de concentració d'embarcacions i de festa. Això sí, amb una demanda feta explícita, ben difosa en els mitjans de comunicació i a qui pertoqui. Podria incloure's un concurs no oficial obert a tothom de projectes per a fomentar el patrimoni marítim, siguin museus o altres alternatives.
    Crec que una cosa així hauria de passar per un precepte inicial fonamental: si es fes a Portocolom, persones de Portocolom harien ser al capdavant de la història, que no sembli que hi va gent de fora a dir-lis que han de fer.
    Una festa sonada, amb un missatge clar i que generés la concentració de persones que es volguessin implicar.

    ResponElimina
  15. Aquesta idea de la gran festa de la mar a Portocolom em semble molt bé. Qualsevol trobada marinera serà sempre, segur, ben rebuda. Tot suma... Però no deixaria de ser més que això: un acte reivindicatiu que, sí, segurament es veuria reflectit als mitjans de comunicació. Per ventura fins i tot IB3 se'n faria ressò...(!?)...I per ventura als polítics de torn els hi arribaria el missatge (*)
    Al cap de tres dies, però, tot tornaria a la cotidianitat. Al cap de pocs mesos ningú s'acordaria del tema reivindicat, i al cap d'un any estariem en la mateixa situació. I així any rera any, fins que tu, David, i segurament jo abans que tu, ja hauriem passat a millor -o pitjor, mai se sap- vida...
    El que hem de menester són actes més contundents. Em sap greu, però aquest és el meu tarannà, que per ventura xoca amb la filosofia pròpia del "slow sailing", que és la que hauriem de perseguir...
    Insisteixo amb accions més directes i contundents, a risc de quedar-me tot sol en aquesta postura.

    (*) Les nostres lloables institucions públiques, com bé ens recordes tu mateix, ja fa 34 anys que són receptores d'una crida popular exigint la recuperació del Museu Marítim de Mallorca. I així anam fent...i així ens va la cosa...

    ResponElimina
  16. Crec que s'estan plantejant qüestions interessants i, sobretot, les ganes de marcar un punt d'inflexió en la situació. Què vos pareix si hi pensam una mica i en parlem en persona a la Diada de Mallorca de Vela Llatina?

    ResponElimina
  17. Traginador de barques, ... un home que transportava barques, ...no m'ho havien dit mai.
    _________________ Boliquet

    ResponElimina
  18. Chicos, chicos!
    os dejo dos días y estáis pensando en llegar a vela hasta el Consolat y prenderle fuego. Desgraciadamente los políticos dirían que ha sido algo folclórico y Dragut por aquí y los moros y cristianos por allá.

    No creo que una (o cien) concentraciones fueran suficientes. Lo importante sería presentarse en la conselleria que toca con todo hecho y eso obliga a saber que museo queremos bien respecto al contenido ¿llauts?¿ veleros tradicionales/de faena?¿del mar?¿mar-hombre? bien respecto a la tipología ¿museo seco?¿museo con muelle?¿museo con astillero?. Lo que hacen ahora de marearnos con un emplazamiento y con dónde están los fondos históricos es, simplemente, basura.

    Por cierto cuánto más trate de abarcar el museo -llauts, pesca, transporte, deporte, pecios...-mucho mejor, a los políticos les encanta lo in ter dis ci pli nar, se llenarían la boca con esta palabra.

    Diego.

    ResponElimina
  19. Estic d'acord amb la iniciativa "davidiana" consistent en deixar reposar els ànims i parlar-ne més en fred, de totes aquestes delicades qüestions, durant la Diada de Mallorca de Vela Llatina, per exemple. Però el que no em fa ganes és parlar-ne i acabar amb el típic...: "bé,...ja ho veurem..." i que torni a passar un altre any, després dels 34 que ja han passat, i que l'any que ve se'ns torni a encendre la flama reivindicativa que tenim adormida durant tot l'hivern -...i mira que ho és, de curt, l'hivern, a Mallorca...!- i tornem a començar amb la mateixa curolla del Museu Marítim de Mallorca...per a finalment continuar tal i com estam ara...Tal i com estam des de fa tres dècades i mitja!!!
    MUSEU MARÍTIM JA!!!
    (Ai,...si jo tingués barca...!

    ResponElimina
  20. Pensava jo que si finalment l'Autoritat Portuària de Balears es decideix a intervenir en el Moll Vell, ... i certament pretèn destinar l'antiga seu de la Trasmediterránea com a nou edifici administratiu, reservant per no se sap quin ús el que actualment ocupen, per quin motiu no ens cedeixen els dos solars i es muden a la perifèria, com han fet la majoria d'administracions públiques?. Així el museu que tots hem somniat disposaria dels metres quadrats necessaris.
    Fa set anys que en parlen d'aquest canvi d'ubicació. Saps que ho són de lents aquests bons senyors, ... a pesar que aquesta vegada va de bo perquè ja ho han publicat al BOE.

    En qualsevol cas, seguiré pensant que a un lloc tan privilegiat com és ara La Riba el que hi ha d'haver és un museu i no pas unes oficines. Seria una molt bona forma de revitalitzar aquella zona, convertida en una taifa governada per dinosaures, però teniu raó tots els que pensau que hi ha molts altres indrets on podria concretar-se el projecte, encara que sóc una mica escèptic.

    Els programes electorals de la majoria de partits polítics de Mallorca parlen explícitament de la necessitat de crear un museu marítim i es comprometen a potenciar la seva fundació, però em dóna la impressió que estan més pendents d'altres qüestions. I és clar, si en aquesta legislatura no s'han posat d'acord els representants de cadascuna de les administracions implicades, dirigides pels partits integrats en el pacte de govern, doncs no crec pas que ho facin en un futur immediat.

    Tal volta és cert que hauríem d'augmentar la pressió, però estem parlant d'un col·lectiu tan petit. Som quatre dotzenes de nostàlgics i tanmateix no ens faran cas. Si al manco s'ajuntessin totes les entitats d'àmbit marítim, ...
    ________________ Boliquet

    ResponElimina
  21. encara sou tan il.lusos pensar que interessa al poder fer cap museu, els surt més a compte fer carreteres, i més per repartir, ja m'enteneu. és trist peró vera, agradi o no.
    si em permeteu el comentari no faceu més
    publicitat des port, es port pels de felanitx,
    és portocolom pels de fora. veniu i sereu ben
    rebuts sempreu, gaudiu de la encara entre cometes tranquilitat, a estones s'ha de dir.
    tenc els meus dubtes amb el tema dels molls
    flotants que siguin per les barques tradicionals. n'han enflocat un parell llarg per dins es port. sabeu qui maneja aquestes
    competències, medi ambient, uniómallorquina.
    gratau per aqui i trobareu el cap de la troca.
    afectuosament, miquel.

    ResponElimina