dimecres, 12 d’agost del 2009

Un altre desballestament "per llei"

La llei europea que promou al desballestament de les embarcacions de pesca que es donen de baixa definitiva de l’activitat s’acaba de cobrar una altra embarcació tradicional de les illes Balears. Així ens ho ha fet saber Diego Riera, propietari d’un llaütet i seguidor d’aquest i d’altres blogs que tenen la mar com objecte.

Tot i les converses que, segons ens explica Diego, el propietari de llaüt Envidia va mantenir amb els Amics del Museu Marítim, el bastiment no es va poder salvar de passar per la serra. El precepte fonamental de la “feina” és tallar la quilla, allò que equival a tallar-li la columna vertebral.


En aquesta ocasió el fet ens traslladà al Port de Pollença, però és quelcom conegut a tots els ports amb flota de pesca de les Illes Balears on, de forma progressiva, es van eliminant embarcacions que poden tenir valor patrimonial i, a més, poden presentar un estat de conservació òptim per complet.


El per què? La filosofia de la llei és evitar que embarcacions de pesca professional puguin estar navegant després de donar-se de baixa amb l’objectiu d’evitar que algú les continuï fent servir per pescar de forma soterrada o il·legal. Amb aquest argument, es tanca la porta a la seva reconversió a embarcacions d’oci. Només existeix la possibilitat de salvar-les si les adopta alguna entitat sense ànim de lucre i per a finalitats culturals o patrimonials (val d'exemple la constitució de l'Associacio d'Àmics de n'Agustina, d'Alcúdia, per salvar el llaüt de llista tercera Agustina, o la restauració de la barca de bou Balear per part del Consell de Mallorca, però iniciatives com aquestes no sempre són possibles). Per tant, també se’ns priva de veure aquestes embarcacions dedicades, per exemple, al xàrter o a qualsevol activitat econòmica. Simplement, és una d’aquelles circumstàncies que ens fan posar les mans al cap, que sabem que uns dia ens farà reflexionar sobre tot aquell patrimoni que ha desaparegut sense cap causa major, embarcacions vives i útils fins el dia en que la legalitat convida a la seva eliminació.
En el missatge que en Diego ens ha enviat per fer-nos saber la notícia, ens explica que el patró del Envidia li va regalar les forques on feia descansar els rems. Serà el que en quedi del llaüt.
Com no podia ser d'altra manera, agraïm la informació feta arribar per Diego i vos convidam a fer el mateix amb qualsevol episodi similar del qual tingueu constància.

6 comentaris:

  1. Des de l'Associació d'Amics del Museu Marítim de Mallorca hem salvat nombroses embarcacions de la llista tercera, eludint el seu desballestament, però també és cert que moltes altres s'han perdut pel camí.
    Les barques de bou Balear i Nuevo Tomas i els llaguts Port Blau, Vírgen de Fátima, San Bernardino, Kiko i Chubasco són alguns exemples de les nostres intervencions que en major o menor mesura han possibilitat la seva salvaguarda.
    Mentrestant, la llista de barques que intentàrem protegir, però que foren finalment destruïdes a causa d'aquesta draconiana llei, és tan llarga que m'estimo més no reproduir-la.
    Més de set anys portem lluitant contra aquesta estúpida normativa i són algunes les esquerdes legals a les que ens hem acollit, però a pesar dels recursos que hem formulat tot just hem aconseguit que es flexibilitzés l'enunciat d'alguns dels articles més estrictes.
    Els nostres companys del País Basc, de Galícia, de Catalunya, València, Eivissa i Menorca saben prou bé del que estem parlant, perquè com és obvi s'han topat amb els mateixos entrebancs.
    Una vertadera llàstima.
    _________________ Antoni Josep Munar Reus

    ResponElimina
  2. Dissabte passat em varen convidar a la presentació d’un prototip d’embarcació de vela lleugera, al Reial Club Nàutic del Port de Pollença fet de fusta amb tècniques modernes per una empresa italiana que vol produir el prototip a l’illa. Línies molt avantguardistes sense deixar de banda la tradició… El bot estava molt bé, vint i pocs pams, aparell de guaira, 135 quilos, coberta de cedre: 18.000 euros.

    De tornada cap casa, sempre mir els escars, vaig veure l’Envidia damunt l’escar del Moll de Pollença, molt a prop de la carretera, Vàrem tornar a rere per veure-la. Tot i que estava tallada la vaig trobar una barca bonica.
    La història la conec i ningú amb poder de decisió fa res per canviar aquest estat de coses. A mi m’agradaria tenir una barca de l’eslora de l’Envidia, al pas que anam no en trobaré cap mai.

    Entre pagar 18.000 euros i que una barca que ja no en fan (i que no en saben fer) no valgui res. No ho entenc! que cadascú en tregui les seves conclusions.

    No només en restaran les forques. En conec un que té l’arjau.

    Joan

    ResponElimina
  3. Quizá se debería realizar algunqa acción legal amparados por la ley de patrimonio y guiados por algún experto o abogado.
    Me parece una barbaridad que se estén acometiendo estos desguaces.
    Como aficionado en la lejanía, me muero de "envidia" al ver estas embarcaciones y no dejo de pensar en la posibilidad de hacerme con alguna de ellas.
    No lo entiendo, como ser humano, no lo entiendo.

    ResponElimina
  4. Ja n'he vistes massa de barques xapades. No hi ha dret. S'están carregant sa nostra cultura i ningú en fá res. Tan dolents són ets animals (que ademés els hi pagam es sou!) que legislen com es que tenen es poder per trobar solucions i no ho fan, (per esser politicament correctes o lo que és lo mateix, seguir cobrant és sou que els hi pagam). N'hi hauría d'haver prou abans que no en quedi cap.

    ResponElimina
  5. . Està clar que els polítics d'un i altre signe es passen p'els c.....el nostre patrimoni marítim. No passa el mateix amb el patrimoni arqueològic o arquitectònic.
    La població "no marinera" ignora tota aquesta problemàtica, perquè tinguem en compte que a Mallorca la inmensa majoria de la població viu absolutament d'esquenes a la mar, per a la majoria la mar es simplement anar a la platja a l'Estiu.
    Girant fulla.........ho he de dir: Molta gent "enamorada" del nostre patrimoni NO TE BARCA, ja comença a ser hora que deixem de confiar en iniciatives polítiques i ens engresquem personalment Si la gent que presumptament creu que el patrimoni esta desapareguent es dediques a salvar una barqueta un altra gall cantaria. Això és com les "beates" que van cada dia a missa i combreguen i quan surten dónen mala vida a tothom. Quan creim en alguna cosa .....hem d'adquirir algún compromis, per cert....ara amb la "crisi" no és un mal moment per comprar barca o per aconseguir un amarrament.
    Jaume Escanellas

    ResponElimina
  6. Quina llàstima... per això serveix Europa??

    ResponElimina