diumenge, 27 de desembre de 2009

Pescadors sicilians de mitjan segle XX, en una pel·lícula de Luchino Visconti

Cliqueu a sobre d'aquest enllaç:

http://www.youtube.com/watch?v=-R6P89hw9hM&feature=related

5 comentaris:

  1. Hola David i família,

    Molt bo el video. M'han agradat molt les imatges. De fet va ser en una pel·lícula, potser aquesta, que vaig prendre consciència que els mallorquins i les barques nostres no eren tan exclusives. La manera de viure no era tan diferent de la Mallorca de la postguerra. La seqüència intenta mostrar les difícils condicions de vida dels sicilians d'aquell moment gairebé com si fos un reportatge (neorealisme), potser un poc estereotipat. Els mariners van descalços amb la roba apedassada i repeteix els mateixos gestos gue secularment havien fet durant segles tots els homes de la nostra mar. M'ha sorprès el fet en què el pare besa el fill abans de partir, també que duen el timó de casa, o és una lliçència del director o pot constatar que les barques eren robades. La xarxa que porten els pescadors sicilians és una mena de solta, per pescar peix blau. En fan gairebé una processó...
    M'ha agradat l'hissada de vela que han fet, uns autèntics professionals, com han esperat a amollar la part del car de la vela un cop hissada, hi havia molt de vent i bastanta mar.

    Tot ha canviat molt i com que a Alcúdia no ens privam de res també tenin sicilians que ja no pesquen anxoves ni bonítols.
    Al nostre moll a prop de l'Agustina hi ha en Salvador i el seu germà (abans Salvatore) un patró jove de cabotatge que porta una zodiac d'aquestes que agafen els 30 nus i volta els turistes per la badia. En Salvador l'estiu passat em va mostrar on tenien el niu les aguiles peixateres del Coll Baix. Un altre dia el vaig veure que parlava amb uns turistes italians sobre el preu del trajecte, després de què se n'anassin vaig parlar amb ell i li vaig comentar que no devia tenir cap problema amb parlar italià. Em va dir que si que no en tenia cap de problema però que intentava fins i tot parlar malament amb la intenció que no descobrissin el seu origen, així podia passar desapercebut si descobrien que era sicilià, començaven a fer-li preguntes...

    Joan

    ResponElimina
  2. Uep, Joan. Com està la beta? I n'Agustina? Jo estic fent una repassada en profunditat a al Nueva Catalina perquè després de néixer la segona nina, en primavera, estaré una temporada que li podré fer ben poca cosa. Podràs aprofitar la pastera per les minves de gener o la tens en terra? Encara duc el cuquet d'això de remar. No té creguis, el llaüt me l'estim molt, però quan estàs pintant, i pensat en veles i motor, sovint enyores una barca més senzilla. Tu ho saps de sobres, dos rems i prou. Per cert, què trobes de la forma com remen a la cia els sicilians de la pel·lícula?
    Ah, quant a això de l'infant que esperem: si torna a néixer just quan feis la trobada del port d'Alcúdia, tornaré a causar baixa per raons majors. Ja ho veus, ens agrada tenir-les en primavera...

    ResponElimina
  3. És un document sensacional, encara que també crec que hi ha alguns gestos postissos o a mí m'ho pareixen, per exemple quan arribar la pala el timó i la se van passant. Hagués estat més lògic dur-la directament a popa... supòs que és per teatralitzar un poc tota l'escena. En qualsevol cas, són unes imatges precioses. Ja m'agradaria que poguéssim disposar aquí d'unes imatges semblants.
    Per cert, aquestes imatges m'han recordat la pel·licula Stromboli, amb n'Ingrid Bergman. Quan arriben a l'illa es veuen unes imatges precioses de pailebots italians, que no deuen ser molts diferents dels nostres.
    Tomeu

    ResponElimina
  4. Per ca nostra tenc imatges de gent de mar de Mallorca de primera meitat de segle XX, però per penjar-les crec que hauria de demanar permís. Procedeixen de l'arxiu del so i de la imatge del Consell de Mallorca. Veurer-les és molt didàctic, de fet ens explica moltes coses de les nostres pròpies barques. Potser un dia podríem muntar un "cinefòrmum marítim". Què trobeu?

    ResponElimina
  5. Bon vespre a tots,

    Vagin per endavant els meus millors desitjos per aquest nou any que just ara acaba de començar a tos els que fan possible aquest bloc especialment en David i la seva família que aviat veurà ampliada la tripulació. També als lectors que ens uneix el corcó comú de la mar. MOLTS D’ANYS I BONS, com diuen molt encertadament a les Pitiüses.
    Ahir vaig començar a contestar els vostres comentaris i desgraciadament vaig perdre el que havia començat a escriure, la tecnologia té aquestes coses.
    Enguany sembla que no hi haurà minves de gener pel que apunten les prediccions meteorològiques. La beta, bé però he de reconèixer que això de tenir coses està bé però també té inconvenients. Ara fa, crec que tres anys, vaig trobar una zodiac amb el seu motor. En vaig donar part, etc... Ara el bot i el motor són meus, si vull que el motor funcioni l’he de fer funcionar. Enguany he estat infidel i he posat el motor a la beta per anar a pescar calamars, que per cert n’hi ha molts i n’agafen. Si el que es tracta és d’anar a pescar no hi ha color, si vols passejar és una altra cosa (som conscient que és una infidelitat) crec que prest em reconciliaré amb l’austeritat de l’home i el rem i tornaré als orígens. L’Agustina està pendent de pintar.
    Estaria bé David que aprofitassim algun dia,si les feines respectives ens ho permeten, per anar a provar els calamars de correguda. Això si a l’antiga i vogant, encara ens queda tot el mes de gener i febrer.
    Tornat al motiu de l’entrada del teu bloc he de repetir que els sicilians de la imatge són uns autèntics professionals i tècnicament no voguen el que fan és ciar. L’angle de penetració de la pala és el que a mi em varen ensenyar i s’hi t’hi fixes apliquen la màxima força just en el moment just per impulsar la barca, sense fer massa fressa. (això supòs que en anglès no s’entén si hi ha algú que ho intenti traduir)

    Tomeu, vaig estar a punt de comentar la mateixa pel•lícula Stromboli que tu esmentes. També molt relacionada amb les condicions de vida de les comunitats de gent de la mar entorn a mitjan segle XX, tant a Itàlia com aquí. És una pel•lícula que no fa gaire mesos varen passar per televisió de Mallorca. Una pel•lícula, dura que intenta exposar la incomprensió i les dificultats d’adaptació en una comunitat de pescadors d’una dona vinguda del nord. En vaig identificar no sé si més amb els pescadors que amb la protagonista. En un moment de la pel•lícula la protagonista I. Bergman va sembrar una figuera de moro dins d’una alfàbia o cossí. Cosa que no tenia gaire sentit per aquella gent en tant de sentit pràctic... A ca nostra vaig sembrar una figuera de moro fa una sèrie d’anys que tenc a la terrassa de fora en honor en aquesta pel•lícula que denota mediterraneitat per tots els costats.

    David estaria bé veure les imatges de ca nostra, de comunitats marineres i comentar-les. Nosaltres a l’Associació d’Amics de l’Agustina és una activitat que començarem a fer i que no s’ha vist plasmada en res. Tenim una pel•lícula d’un salroig pescat entorn als anys 70 i moltes imatges d’estampes marineres del nostre poble, des dels anys 20 fins als nostres dies.
    A veure si fem això de l’eixida dels calamars i fem un post amb els resultats de l’experiència.

    Joan

    ResponElimina