dimarts, 1 de desembre de 2009

Una treballadora discreta i complidora

Com la pastera del Club Nàutic de Cala Gamba en queden poques a Mallorca. Ara és sota el porxo del club per al seu manteniment periòdic.

Quan l'any passat es trobava en les mateixes circumstàncies, vaig sentir una conversa entre els mariners del club que l'estaven rascant i pintant. En Pep deia que s'estimava més fer feina damunt la pastera que a sobre la "morruda". La pastera és un terra ferm i noble per revisar un mort o allò que faci falta. Ja ho veis, la pastera encara té els seus admiradors tot i la seva morfologia antigosa.
La pastera de Cala Gamba no té nom, no té matrícula. És tan discreta com complidora. El seu univers són les aigües calmades del port, un port que un dia va estar ple de companyes com ella, però on actualment és la darrera que queda de la seva família. La de mestre Jaume va acabar destruïda, prou heu sabeu els que sou de Cala Gamba.
A la pastera de Cala Gamba estic segur que li agrada guanyar-se la vida, és la seva naturalesa, i ben segur que el millor que li pot passar és continuar així. De tota manera, el dia que la rescindeixen dels seus serveis, estaria bé tenir-la present, no deixar-la perdre.

7 comentaris:

  1. Molt bé aquest petit homenatge a la "pastera des club"!! Sempre m'he demanat si té nom o si n'ha tengut. Sobre el comentari den Pep, me recorda el d'un pescador vell que vaig conèixer fa anys (lament no recordar el seu nom) que es va marejar per primera vegada, després de tota una vida dins la mar, quan va sortir amb el llaüt de fibra de vidre del seu gendre!
    Tomeu Homar

    ResponElimina
  2. bon dia a tots,

    No sé si té nom la beta, el que puc assegurar és que és germana de les que jo tenc; és per tant feta a Alcúdia als tallers dels germans "Peraires". Possiblement sigui una de les alcanades que feren a la dècada dels setanta.

    Emguany hi ha calamars, el que no hi ha és temps per anar a pescar-los.

    Endavant David, veig que el teu bloc navega. A tu Tomeu t'he de dir algunes coses sobre els pescadors de Valldemossa però no és en aquest bloc. Si tenc temps i un ordenador, ja t'ho contaré.

    Joan

    Joan

    ResponElimina
  3. A veure Joan si parlam. Tenc unes entrevistes fetes amb pescadors de s'Estaca i de sa Marina i m'agradaria completar-les.
    Tomeu

    ResponElimina
  4. La pastera es mereix el reconeixement que reclames, David, ja ho crec.
    Que els mariners de Cala Gamba la facin servir per molt anys, però quan s'acabi el seu cicle útil li hauríem d'atorgar el tractament que s'ha guanyat a pols, i no m'estic referint a utilitzar-la d'ornament enmig d'un jardí. Per cert, darrerament s'ha posat de moda això d'exposar barques mig destruïdes damunt les rotondes i em sembla denigrant (Capdepera, Sa Ràpita i Colònia de Sant Jordi). És com una mena d'al·legoria d'allò més desafortunada que conniveix amb la destrucció gradual del nostre patrimoni, tant i més quan alguns d'aquests bastiments convertits en suposats ornaments decoratius provenen de la llista tercera de pesca professional. De fet, es poden apreciar els famosos talls transversals fins a la quilla, que ni tan sols s'han molestat en dissimular.

    En realitat m'estava referint a la seva recuperació integral per tal de destinar-la a d'altres usos, que podrien ser perfectament lúdics.

    ResponElimina
  5. Hola, Joan. Estic molt content que puguis identificar la pastera de Cala Gamba. Ara ja té nom i llinatges i això enforteix la seva identitat i la fa més visible.
    Tenc moltes ganes de posar-me (a veure si un dia va de veres) amb tot això de les embarcacions no cobertades, al rem: pasteres, botets, llanxetes. Veure que es perden les de les Caves de Bellever ens parla realment del perill d'extinció d'aquestes tipologies. Estem especulant sobre la possibilitat de fer una trobada de barques d'aquest tipus. En Joan Manel Pons em va comentar a la passada Diada de Vela Llatina de Mallorca que ell estaria intreressat en impulsar la iniciativa. Si vols, podríem començar a plantejar la idea a partir d'aquest blog mateix i a veure com respira l'ambient.
    Quan vares convidar-me a vogar amb la teva beta per Alcanada parlàrem de la possibilitat de fer una primera temptativa a la vostra trobada de barques d'Alcúdia. Potser seria una primera passa per avaluar les possibilitats d'impulsar la qüestió. Per què no un humil calendari de trobades d'embarcacions al rem repartir per difentes indrets de l'Illa? Potser una per estació, per no ser massa ambiciosos.

    ResponElimina
  6. Hola, Toni Pep.
    Sobretot, gràcies per al suport a la nostra fidel companya, la pastera de Cala Gamba. Ja deus haver llegit l'anterior comentari. Ja se que tots anem una mica apurats de feina i de barques, però si això tirés endavant voldria dir que té de convèncer (amb un sopar?) per posar d'una vergada en circulació na Xorica. Com et puc subornar? Qué té de dur pels Reis? On he d'anar a comprar l'estopa? Diguem-ho i acceptaré les condicions amb resignació. Una pastera de ton pare i teva es mereix nedar!

    ResponElimina
  7. A na Xorica li hem de reclavar les taules del fons i, com molt bé assenyalaves al teu comentari, també l'hem de calafatar, ... i em comprometo a fer-ho el més aviat possible per tal que estigui llesta per la Fira de la Sípia. Així hi podrem sortir a vogar plegats per la badia d'Alcúdia, com ja féreu amb en Joan Darder i la seva família aquest passat estiu.
    Pel que fa al tema del suborn, encara que m'agrada més el terme contraprestació, d'estopa ja en tenim a la drassana, mentre que els Reis d'Orient fa ja molts anys que només em porten carbó, motiu pel qual em quedaria amb la proposta del sopar.

    ResponElimina