dimecres, 9 de desembre de 2009

Hola, Dory Man. Hola món

Quan iniciàrem la publicació d’aquest blog també iniciàrem una recerca d’ànimes bessones arreu del món quant a la forma de viure la mar i la navegació. Això és internet.
I ens hem despertat avui amb una grata sorpresa, possible gràcies a la potència de la xarxa: un dels nostres blogs de referència es fa ressò de l’existència de llaüts.blogspot.com des l’altre punta de món. Ens referim a DoryMan, que trobareu en el llistat d’enllaços que adjuntem al marge esquerre. Cerqueu l'entrada que ha publicat el 8 de desembre.
A qui no l’hagi visitat encara, li recomanem amb molta vehemència que conegui DoryMan, hi trobarà un espai ric, interessant, profund i entretingut alhora, ple persones que estimen la navegació i les embarcacions, gairebé sempre amb un tarannà popular, sovint amants d'embarcacions petites i grans alhora.
Podem aprendre molt de Michael Bogoger, la persona que és al capdavant del blog, que té debilitat per les barques i per la música.
I, també, vos convit a pensar en que tenim una finestra oberta per traslladar al món la nostra tradició marítima. En el cas de DoryMan, estem parlant de Newport, Oregon, a la costa oest dels Estats Units.
Si vos sembla, li regalem una imatge prou coneguda per nosaltres però que està bé que la coneguin a tots els racons del món, aquell llaüt veles trinquet, mestra i mitjana que va publicar l’Arxiduc Lluis Salvador d’Àustria a final del segle XIX.

dimarts, 8 de desembre de 2009

Molta fusta al varador de Cala Gamba



Si no he contat malament, hi ha nou barques de fusta en el varador de Cala Gamba i dues davall del porxo. Onze en total.
Estem fent feina. Estem passant gust.








dimarts, 1 de desembre de 2009

Una treballadora discreta i complidora

Com la pastera del Club Nàutic de Cala Gamba en queden poques a Mallorca. Ara és sota el porxo del club per al seu manteniment periòdic.

Quan l'any passat es trobava en les mateixes circumstàncies, vaig sentir una conversa entre els mariners del club que l'estaven rascant i pintant. En Pep deia que s'estimava més fer feina damunt la pastera que a sobre la "morruda". La pastera és un terra ferm i noble per revisar un mort o allò que faci falta. Ja ho veis, la pastera encara té els seus admiradors tot i la seva morfologia antigosa.
La pastera de Cala Gamba no té nom, no té matrícula. És tan discreta com complidora. El seu univers són les aigües calmades del port, un port que un dia va estar ple de companyes com ella, però on actualment és la darrera que queda de la seva família. La de mestre Jaume va acabar destruïda, prou heu sabeu els que sou de Cala Gamba.
A la pastera de Cala Gamba estic segur que li agrada guanyar-se la vida, és la seva naturalesa, i ben segur que el millor que li pot passar és continuar així. De tota manera, el dia que la rescindeixen dels seus serveis, estaria bé tenir-la present, no deixar-la perdre.