dimarts, 29 de juny del 2010

A la fi he acabat el llibre!

Després d’anys de fer-hi voltes, he acabat el llibre “La mar quotidiana. Cartes d’un pescador”. Miquel Font editor està fent els darrers retocs abans de dur-lo a impremta.

La història es nodreix d’un fet real, la relació epistolar entre un pescador del barri de Santa Catalina de Palma, Bartomeu Vera Mas, i qui escriu. Això passava quan el segle XX donava pas al segle XXI, una dada que cobra simbolisme quan el pescador transmet el llegat als fills d’una nova era.

El llibre parla de la mar a partir d’una visió social i cultural. No hi ha grans gestes ni galons, és una mar és propera i el diàleg amb la terra ferma és permanent. És el paradigma de la Mediterrània, i alhora, el viatge a un univers reduït i concret, però ric per qui el sap mirar.

El pescador escrivia a sobre quartilles i el periodista les atresorava per complir un pacte: fer-ne un llibre. Però el pacte s’ha complit tard perquè en Tomeu va morir el 2005. Tot i així, ha perseverat en traslladar el missatge en un text on m’agradaria transmetre que se senten dues veus amigues, encara que filles de moments històrics diferents.

Tot plegat, també, ens ha dut a reflexionar sobre la mar que estem vivint i de l’espai que li queda a la cultura marítima amb la qual ens sentim identificats.

He de donar les gràcies a la família de Bartomeu Vera pel seu suport i a Antoni Josep Munar per l’amor pel missatge i per les millors paraules alhora de transcriure’l. Va fer una feina impagable d’assessorament lingüístic.

Segurament farem les primeres presentacions del llibre a partir de mitjan agost i al barri de Santa Catalina en setembre.

8 comentaris:

  1. Enhorabona David per la feina acabada, ja tenc ganes de llegir-ho! . Gracies una vegada més per la teva contribució a la cultura marina.Tal vegada ja ho tens en comte,el puguis presentar al nou espai cultural del reformat teatre "casino" Republica Mar y Tierra, al qual hi haura un aula de cultura popular. Si vols preparar qualque cosa per la presentació comta amb jo i l'associació de mestres d'aixa , estarem encantats d'ajudar.
    Ja de pas comentar-te, que estaria be arreplegar els estudis locals que s'han fet referent al barri i la mar, mitjançà l'associació Montepio del Arrabal.
    A i aprofitant l'avinenteça, referent a lo del pati català a mi m'interesa el tema.Salut,Jordi Nadal

    ResponElimina
  2. Hola, Jordi.
    Del llibre te de dir que el procés de fer-lo ha estat com un viatge iniciàtic. Allò que per a mi ha significat en Tomeu Vera és mal d'explicar. És com la presa de consciència de quelcom que ja duies a dins però només ho intuies, no li acabves de posar nom i llinatges. I tenia a veure en la forma de viue la mar.
    Quant al patí a vela n'hem de parlar. És una història que motiva molt. Tenc moltes ganes de pujar-me a un i veure com funciona aquest enginy. Se que ho podré fer aquest estiu i que, molt possiblement, després m'obseionaré en com ho de fer per no deixar-ho. Poder tenir-ne un, a veure on...
    Pareix que hi ha un seguit de coincidències (ja en parlarem) que mos podrien ajudar si volem muntar una flota a Mallorca. Crec que rebríem suport de fora perquè així fos i hi ha algun patinista de Catalunya que ve a fer feina a Mallorca i te ganes de moure la cosa.
    D'entrada, ja vos mostraré fotos del curs que faré al Club Natació Barcelona.
    Per cert, és una embarcació interessants per als que sou mestres d'aixa, perquè la majoria es continuen construïnt en fusta. Potser en podríem construir qualcun aquí?
    Estem en contacte.

    ResponElimina
  3. Enhorabona David.
    Des de Menorca també desitjam que el puguis presentar aquí.

    Amics de la Mar de Menorca

    ResponElimina
  4. Per Menorca, el que sigui. A veure si ho podem organitzar per abans de Nadal.

    ResponElimina
  5. Hola, David!

    M’afegeixo a les enhorabones per aquesta feina de recuperació i conservació del patrimoni marítim immaterial que has fet amb aquest llibre i que ja tinc ganes de llegir.

    Escolta, i per aquesta vora de la mar no et faria gràcia presentar-lo? Se m’acut que l’Espai Marina Tradicional del proper Saló Nàutic, al novembre, podria ser un bon lloc i un bon moment per fer-ho. Si et ve de gust, parlem-ne.

    I pel que fa al patí, ja ens explicaràs com t’ha anat el curs que faràs al Club Natació Barcelona, que és un dels bressols d’aquesta embarcació. És un vaixell sensacional, ja ho veuràs. No sé si vas veure l’entrada sobre el patí català que vaig publicar amb motiu de l’exposició que li va dedicar l’associació “A Tot Drap” de Sant Pol. Allà hi explico la història i hi ha un parell de vídeos molt guapos sobre la construcció d’aquest vaixell i on també se’l veu en acció.

    Que t’ho passis bé!

    ResponElimina
  6. Enhorabona David! M'imagino que ha estat un procés complicat i laboriós, tot un part, però coneixent-te estic segur que serà un valuós llegat cultural. La memòria d’En Bartomeu Vera restarà ben honorada. Ja tinc ganes de llegir-lo, avisa de seguida quan arribi a les llibreries.
    Bona feina, salut!

    ResponElimina
  7. Estic molt agraït pels comentaris de tots, a veure si el llibre vos agrada....
    Joan, m'agradaria molt venir a presentar-lo a l'Espai de Marina Tradicional. Ho podem mirar d'organitzar.
    Quant al patí a vela, i tant que vaig llegir-ne l'entrada, com sempre un treball impecable de El Mar és el Camí.
    Per a mi és una il·lusió d'infantesa. Quan era ben jovenet em vaig trobar en una llibreria, de casualitat, el llibre "El patín a vela", de Guido Depoorter, editat el 1974. En aquell moment no en tenia ni idea que estava comprant una obra que durant anys seria l'única centranda en aquesta embarcació i que per a molts es convertiria en peça de col·leccionista. Me'l vaig llegir de d'alt a baix diverses vegades, i ara l'he tornat a fullejar per estar preparat per al curs. Des de llavors vaig esperar el dia de poder navegar en patí. Em vaig trobar en que a Mallorca no hi havia flota i, a més, vaig acabar prioritzant tenir o navegar en altres tipus d'embarcació. Ara m'ha sortit l'oportunitat. Estic encuriosit per l'impacte que em causarà, a veure si realment "enganxa", com diuen els que hi naveguen. No descarto que m'agradi tant que acabi focalitzant els esforços en promocionar-lo a les Illes Balears i les Pitiüses. He anat sabent que hi ha patins a Eivissa (una flota no competitiva) i que també n'hi ha hagut a Mallorca, però no se on han anat a parar. Un dels reptes associats a introduir el patí seria vincular la iniciativa amb la creació d'un club de platja, tan adequat per al patí però que aquí és inexistent. Ja ho veurem. De moment, gaudiré de passar una setmana allà on va nèixer el patí català.

    ResponElimina
  8. Enhorabona, David a veure si surt a la venda aviat i el podem llegir aquest estiu. Estaria bé que el presentassis a Alcúdia.
    Coneixeu algú disposat a fer la travessia d'Alcúdia a Fonells el pròxim dijous?

    ResponElimina