dimecres, 21 de juliol del 2010

És molt fàcil fer-se amic d'un patí a vela

Així és, és molt fàcil fer-se a amic d'un patí a vela. Hi he pujat i de seguida s'ha iniciat aquella coneixença d'una embarcació que et demana molt però, alhora, de tot d'una ja et du lluny i aviat. Et transporta per damunt les ones amb una gracilitat sorprenent, amb una fricció sobre l'aigua minúscula. Amb tot, és una barca noble. No se si és perquè estem acostumats al caràcter fort de la vela llatina, però a mi el patí a vela m'està semblant una embarcació que t'ajuda a navegar, que et demana moviments continuats del pes, de la vela i del pal per governar-lo, però sempre t'ofereix la seva agilitat per fer que continuis navegant unes ones més enllà, tallant tot el que es trobi a la seva proa.
Des del primer dia vaig poder navegar sol. 20 minuts per cenyir des de la Barceloneta fins l'alçada de la bocana del port de Barcelona i 10 per tornar al llarg! Tot això essent un inexpert. He superat la prova de les virades i les trasbutxades, unes maniobres que reclamen tècniques especials -però també molt lògiques- en una embarcació sense timó: s'ha d'aquarterar la vela en el cas de la virar per avant i convertir les cames en timó en les cas de virar en rodó.
En navegació, és un plaer navegar amb només l'escota a la mài jugant continuament amb el pes del cos i el caçat de la vela. És un poema d'essencialitat i eficiència.
També m'ha agradat molt el concepte de club de platja, com el del Club Natació Barcelona. No es gestionen amarraments, les embarcacions es llencen a la mar per la platja, on els patins s'hi senten còmodes. El canal de desembarcament és ampli i està molt ben senyalitzat. Tots sembla molt fàcil.
De moment no puc adjuntar fotos perquè estic massa ocupat aprenent a navegar. A veure si aquests dies puc fer-ne alguna per penjar-la al blog.
La pregunta ara és: cóm ho faré per continuar navegant en patí després del curs? Ja en parlarem.

3 comentaris:

  1. Molt bé, així com ho expliques pura poesia. No és un contrasentit una embarcació que no té timó?
    Ara fa una sèrie d'anys vaig veure a Fornells un grup de patins que feien la volta a l'illa de Menorca, l'espectacle a Fornells sempre està garantit amb una badia amb unes condicions de vent tan excepcionals. Algú m'ha contat que en va tenir un fa molts anys(Alcúdia fa anys era una zona d'atracció de turisme del Principat) i que el va haver de deixar perquè no va ser capaç de tornar amb un embat fort.
    L'essència de la navegació a la vela crec que consisteix en combinar els elements que ofereix l'embarcació, (creació humana) les condicions de la mar i del temps, així com la perícia del patró. No exisgeix massa del patró una embarcació que no té timó?

    Joan

    ResponElimina
  2. El patí ha evolucionat per ser governable d'aquesta manera i per això tot està està pensat per fer-ho factible. És ben cert que és exigent amb una cosa: els centres de deriva i vèlic han d'estar en harmonia permanent, mentre que molt sovint a les embarcacions amb timó corregim els desequilibris amb el timó.
    Quant a l'exigència, de tota manera, vos he de dir que acostumat a l'aparell de triquet i mitjana del Nueva Catalina l'aparell i govern del patí no em sembla excessivament complicat. Ara bé, en efecte s'ha d'estar àgil... i si no ho estàs aviat ho estaràs. El patí és moviment. Em sembla que t'hi pots passar tota una vida depurant la tècnica, però aviat començaràs a navegar. Cada vegada que he impartit un curs de vela llatina he acabat la setmana sense aconseguir que els alumnes s'atrevissin governar l'embarcació tot sols.
    El patí té recursos per variar la direcció, com que els peus facin de timó per efectuar correccions de rumb o per virar en rodó. Bé és cert que no és amic d'estretors, li agrada la platja i el mar obert, però la seva navegació entra dins una lògica molt essencial i lògica.

    ResponElimina