Decorats de gener

Dia: 16 de gener de 2011
Travessia: Cala Gamba - La Fossa - Cala Gamba
Hores de navegació: 07:30 / 14:00

Hem sortit a les 07:30 amb una boira que ens ha engolit en un decorat irreal. Hem navegat a vela per dins els niguls, amarats d'humitat. De les veles queien gotes. Els renous es propagaven de forma especialment audible. Percebíem remors de la terra, dels carrers, de l'aeorport. És el primer pic que hem hagut de fer sevir la bruixola (no fem servir GPS) per marcar rumb SE i fugir del trànsit mártítim del port de Palma, des d'on ens arribàven, ben clares, les sirenes dels vaixells. El nostre objectiu era el cap Enderrocat.

Les veles feien bona feina perquè els vents terrals han anat bufant i ens han tret mar endins, però sense que haguem pogut constatar de forma visual on érem exactament. Hem mantingut els llums de posició encesos per precaució, hem acabat per treure la vela triquet perquè, tot i que el llum traspassa la tela, els tapa parcialment (fem servir un pal de senyals desmuntable que no va al cap de tot del pal).     
La boira s'ha fet més espesssa. Hem decidit aturar el motor i ens hem mantingut proa al vent amb la vela mitjana alçada. No se molt bé quant temps hem estat així. Hem aprofitat per fer un cafetet del termo i picar una mica. Estàtics, sense veure res, semblava que fóssim dins una habitació.

Devers les 09:30 hem vist la primera embarcació, un llaüt de fibra cabinat, en ha semblat que duia proa cap a Palma. La boira començava a escampar-se, tot i que sense cap pressa. Encara ens ha sortit de dins ella un pesquer professional que ha comparegut sense que ens l'esperéssim. Ha feinejat a un quart de milla de nosaltres.
La fesomia de la costa est de la badia de Palma s'ha fet reconeixible. Anàvem bé, teníem el cap Enderrocat ben enfilat. A la nostra popa, vèiem el port de Palma, amb la primera clariana que esqueixava del tot els niguls i queia sobre dos mercants fondejats fora del port.
Hem aparellat i navegat fins superar el cap Enderrocat. El decorat era d'un sol que guanyava terreny, de vent de Llevant, feble però suficient, mai de més de 10 nusos, una brisa que que ha jugat a canviar de direcció i a fer-nos poc eficaces les bordades per aproximar-nos a terra. Però ens hem divertit i ha estat evocador navegar paral·lels a la costa, amb la proa mirant mar endins, com si fos l'inici d'una travessia llarga.

A les 12:00 la cosa ja era de sol radiant i calma total. Ni un bri d'aire. Amb tot l'aparell hissat hem berenat més sòlid, completament aturats, a unes dues milles de la costa. És d'agrair que el sol hagi assecat les veles de cotó, que havien quedat xopes a dins la boira. Després de divagar i posar una mica d'ordre, hem tornat a motor.