diumenge, 23 de gener de 2011

Fregant el cap Enderrocat

Data: 23-01-2011
Travessia: Cala Gamba-Son Verí-Cap Enderrocat-Cala Gamba
Hores de navegació: de 08:00 a 12:00

Fred, però condicions per passar gust a la mar. El vent de Llevant de vegades jugava a tornar Gregal, amb calmes al principi, però amb intensitats prou estimulants a mesura que avançava el dia. Vent de terra, la mar és plana dins la badia de Palma, la barca agafa velocitat amb facilitat.

La feina feta per equilibrar centrar els pesos i trimar la barca està donant resultat: hem navegat sense tocar el timó des de Cala Gamba a Son Verí, el llaüt s'ha fet ell tot solet la Platja de Palma en cenyida oberta.
Hem vist sortir el sol quan passàvem Can Pastilla. Tot seguit, he aprofitat per menjar tranquilament.  

 

Menú del dia: sopes mallorquines, un plàtan, una mandarina, termo de cafè. 
Hem costejat des de davant Son Verí Vell fins fins el cap Enderrocat. Alguna estona de calma ha allargat l'aproximació fins que una retxa de vent que ha sorgit de la raconada de Bellavista ens ha aglapit i ens ha ajudat a superar la fita oberts al llarg (un dia parlarem del que és Cala Blava i del que és Bellavista, topònims que quan s'esmenten sovint són objecte d'imprecisions).



Les minves de gener han deixat a la vista lloses que normalment són cobertes d'aigua. Hem trescat a prop de la vorera, a estones avançat amb paciència per redols on les penyes barraven el pas al vent, a estones havent de reorientar les veles per escometre el vent que feia giravolts en precipitar-se alguna escletxa del roquisssar.



Hem provat de respondre a aquesta dinàmica voluble i hem pogut navegar més o menys paral·lels a la costa, distrets en provar d'apendre'ns les raconades.



De sobte, la tremolor de la mar que s'apropa des de la vorera, les veles que s'inflen com una galtada, l'escora del llaüt abans d'assolir velocitat...el vent reforça i ho fa amb vocació d'establir-se. Ens hem fet enfora de les roques per cercar-lo franc i hem posat proa a Cala Gamba, navegant entre la cenyida oberta i el través, lliscant a bona velocitat. El llaüt s'ha portat com un senyor.

2 comentaris:

  1. La navegació en solitari i veure trencar el dia al mig de la mar són normalment de franc, però a molta gent li costen molt. És un privilegi poder gaudir d'una experiència com la que descrius.

    No ens endurem res més, som el que hem viscut!

    Joan

    ResponElimina
  2. És ben cert el que dius, Joan, que aquestes coses són de franc... però que no ho són gens. Cada vegada que surt a navegar em faig creus de com mos ho fem per mantenir la barca. De fet, no puc assegurar que pugui ser així en el futur.
    Mentre és possible, cada vegada anem una mica més lluny, o a un indret que no coneixem, o trobem unes condicions que no havíem trobat abans. El camí del coneixement de l'embarcació es perfila llarg. Després de cinc anys de navegar amb el Nueva Catalina encara li estic millorant coses.
    Darrerament, a més, estic fent "mes vida a bord", menjant a la barca, fondejant aquí o allà, desant els interiors... i això fa que le vagi sentint més com ca teva, un espai íntim.
    I què puc dir de navegar en solitari? A qui li agrada li costa molt fer-ho d'una altra manera.

    ResponElimina