Viatge a Màlaga per conèixer la "barca de jábega" (II)

La "barca de jábega" és una raresa preciosa, un d’aquells elements que ja no és fa vell, sinó antic. En haver aconseguit acomodar-se al present sembla que aspiri ha conquerir la immortalitat.

Pablo Portillo és el vice-president de l’associació Amigos de la Barca de Jábega i el que més s’ha dedicat a la recerca històric. Impertorbable sota el sol malagueny, li pertoca explicar a tots els grups que, des de les 10 del matí i fins a les 14:00, acudeixen a les platges del Pedrealejo per participar en un dels múltiples batejos de mar que l’entitat ofereix de forma oberta, desenfada... divertidíssima!

Pablo és davant d'una "barca de jábega" de quasi nou metres d’eslora que descansa sobre l’arena. Ens parla de trets en el seu disseny que ens remunten a les formes fenícies, ni romanes, ni gregues. No s’explica com un llegat de profunditat semblant ha pogut arribar als nostres dies. Dels trets fenicis ens en parlen les propies formes de l’embarcació i elements com el cap del codast més alt que el del capirol, i aquell espoló que se situa per sobre de la roda - amb un cap de serp eculpit i que mira al cel - a diferència de l’epoló propi dels romans, situat en línia amb el peu de roda a forma de tallamar. I d’arrels antigues, encara que no únicament fenícies, ens en parla també aquell ull pintat a la propa de totes les “barcas de jábega”, simbol ancestral de significació incerta, present en l’herència de tradicions nàutiques com la maltesa, d’alguns idrets de Portugal, o del Vietnam. Quin fou el seu origen? A parti de quin focus cultural, de quina simbologia i mitologia es va estendre i quines cultures l’incorporaren? No tenim prou coneixement per contestar a aquestes preguntes, però sí per afirmar que a la “barca de jábega” malaguenya té ulls “des de sempre”.

L'element en qüestió és, així mateix, l'exponent de la cultura dels "marengos", dels pescadors de la vorera, dels humils homes que s'han fet la vida en la frontera entre la mar i la terra salpant ormeigs de platja, com la "jàbega", xarxa calada amb la barca i hissada a braços des de l'arena. El fruit era peix de baix cost i el guany s'havia de repartir entre moltes boques.Cada embarcació tenia el seu símbol esculpit sobre el capirol, tot i que actualment totes hi presentin un capellet malagueny. La xàvega, com el botix i altres arts de pesca similars, foren prohibits per l'impacte que tenien en el fons, tot i que no deixa de ser irònic que l'arrossegament es practiqui en el present amb ormeigs i embarcacions de molt més impacte.

Cada part de la "barca de jábega" té nom, però són noms que responen a una cultura nàutica singular que es desmarca dels vocables nàutics que ens són comuns a la majoria. Les platges de Màlaga tenen un diccionari específic per a la seva embarcació més genuïna, que alhora s’inclou en un vocabulari encara més extens propi dels marengos. Visiteu  http://www.amigosjabega.org/index.php?page=la-barca-de-jabega

Els Amigos de la Barca de Jábega expliquen l'embarcació com un ventall de possibilitats diverses en relació a la forma d'aprximar-s'hi. Pablo Portillo ens convida a conèixer-la atenent a aspectes que tenen a veure amb la navegació, l'esport, la lingüística, la gastronomia, l'art, la religió... la barca és el centre, però el prisma a través del qual la mirem en matisa la imatge.

Les explicacions sobre la platja són la primera passa abans d’embarcar. Pujarem a la “Rompeola”, una de les unitats més lleugeres (500 quilògrams) construïda pensant en les regates al rem. Es manté la forma original però es mira de reduir el pes de més d’una tona de les unitats antigues emprant fusta més lleugera i més fina. 

 

Sis joves “jabegotes” són els nostres amfitrions. Són tan amables com divertits, adolescents d’institut. Són la demostració de que l’embarcació està passant de generació en generació. Els més grans ens han parlat de l’afició per vogar com activitat lúdica, la majoria dels més joves ens mostren l'afició per la vessant més competitiva de la voga. Sigui quina sigui la preferència, tothom es bolca en atendre’ns a nosaltres, els nous en tot això. Ens deixen agafar els rems si volem, i naveguem tranquilament fins que les dues barques que hem sortit a la mar ens trobem. Amb les platges del Pedregalejo de rerefons, es durà a terme el bateig de mar amb la cerimònia que podeu veure en el video següent. El patrimoni, la festa i l’humor s’hi donen la mà.