Així és, és molt fàcil fer-se a amic d'un patí a vela. Hi he pujat i de seguida s'ha iniciat aquella coneixença d'una embarcació que et demana molt però, alhora, de tot d'una ja et du lluny i aviat. Et transporta per damunt les ones amb una gracilitat sorprenent, amb una fricció sobre l'aigua minúscula. Amb tot, és una barca noble. No se si és perquè estem acostumats al caràcter fort de la vela llatina, però a mi el patí a vela m'està semblant una embarcació que t'ajuda a navegar, que et demana moviments continuats del pes, de la vela i del pal per governar-lo, però sempre t'ofereix la seva agilitat per fer que continuis navegant unes ones més enllà, tallant tot el que es trobi a la seva proa.
Des del primer dia vaig poder navegar sol. 20 minuts per cenyir des de la Barceloneta fins l'alçada de la bocana del port de Barcelona i 10 per tornar al llarg! Tot això essent un inexpert. He superat la prova de les virades i les trasbutxades, unes maniobres que reclamen tècniques especials -però també molt lògiques- en una embarcació sense timó: s'ha d'aquarterar la vela en el cas de la virar per avant i convertir les cames en timó en les cas de virar en rodó.
En navegació, és un plaer navegar amb només l'escota a la mài jugant continuament amb el pes del cos i el caçat de la vela. És un poema d'essencialitat i eficiència.
També m'ha agradat molt el concepte de club de platja, com el del Club Natació Barcelona. No es gestionen amarraments, les embarcacions es llencen a la mar per la platja, on els patins s'hi senten còmodes. El canal de desembarcament és ampli i està molt ben senyalitzat. Tots sembla molt fàcil.
De moment no puc adjuntar fotos perquè estic massa ocupat aprenent a navegar. A veure si aquests dies puc fer-ne alguna per penjar-la al blog.
La pregunta ara és: cóm ho faré per continuar navegant en patí després del curs? Ja en parlarem.
dimecres, 21 de juliol del 2010
divendres, 16 de juliol del 2010
"La mar quotidiana" ha sortit d'impremta
"La mar quotidiana. Cartes d'un pescador" ha sortit d'impremta. Aquesta és la portada d'un dels primers exemplars. Supos que aviat el podreu trobar a les llibreries i esper que l'edició aporti alguna cosa.
Per part meva, tenc aquella sensació de buit de qui acaba un projecte i, alhora, ja he trobat algunes errates que m'hauria agradat haver vist i corregit abans... per tant, me n'adon que no l'he acabat i que ara toca revisar l'edició perquè si en podem fer una altra surti perfecte.
Tot i així, esper que vos agradi.
dimarts, 29 de juny del 2010
A la fi he acabat el llibre!
Després d’anys de fer-hi voltes, he acabat el llibre “La mar quotidiana. Cartes d’un pescador”. Miquel Font editor està fent els darrers retocs abans de dur-lo a impremta.
La història es nodreix d’un fet real, la relació epistolar entre un pescador del barri de Santa Catalina de Palma, Bartomeu Vera Mas, i qui escriu. Això passava quan el segle XX donava pas al segle XXI, una dada que cobra simbolisme quan el pescador transmet el llegat als fills d’una nova era.
El llibre parla de la mar a partir d’una visió social i cultural. No hi ha grans gestes ni galons, és una mar és propera i el diàleg amb la terra ferma és permanent. És el paradigma de la Mediterrània, i alhora, el viatge a un univers reduït i concret, però ric per qui el sap mirar.
El pescador escrivia a sobre quartilles i el periodista les atresorava per complir un pacte: fer-ne un llibre. Però el pacte s’ha complit tard perquè en Tomeu va morir el 2005. Tot i així, ha perseverat en traslladar el missatge en un text on m’agradaria transmetre que se senten dues veus amigues, encara que filles de moments històrics diferents.
Tot plegat, també, ens ha dut a reflexionar sobre la mar que estem vivint i de l’espai que li queda a la cultura marítima amb la qual ens sentim identificats.
He de donar les gràcies a la família de Bartomeu Vera pel seu suport i a Antoni Josep Munar per l’amor pel missatge i per les millors paraules alhora de transcriure’l. Va fer una feina impagable d’assessorament lingüístic.
Segurament farem les primeres presentacions del llibre a partir de mitjan agost i al barri de Santa Catalina en setembre.
La història es nodreix d’un fet real, la relació epistolar entre un pescador del barri de Santa Catalina de Palma, Bartomeu Vera Mas, i qui escriu. Això passava quan el segle XX donava pas al segle XXI, una dada que cobra simbolisme quan el pescador transmet el llegat als fills d’una nova era.
El llibre parla de la mar a partir d’una visió social i cultural. No hi ha grans gestes ni galons, és una mar és propera i el diàleg amb la terra ferma és permanent. És el paradigma de la Mediterrània, i alhora, el viatge a un univers reduït i concret, però ric per qui el sap mirar.
El pescador escrivia a sobre quartilles i el periodista les atresorava per complir un pacte: fer-ne un llibre. Però el pacte s’ha complit tard perquè en Tomeu va morir el 2005. Tot i així, ha perseverat en traslladar el missatge en un text on m’agradaria transmetre que se senten dues veus amigues, encara que filles de moments històrics diferents.
Tot plegat, també, ens ha dut a reflexionar sobre la mar que estem vivint i de l’espai que li queda a la cultura marítima amb la qual ens sentim identificats.
He de donar les gràcies a la família de Bartomeu Vera pel seu suport i a Antoni Josep Munar per l’amor pel missatge i per les millors paraules alhora de transcriure’l. Va fer una feina impagable d’assessorament lingüístic.
Segurament farem les primeres presentacions del llibre a partir de mitjan agost i al barri de Santa Catalina en setembre.
diumenge, 30 de maig del 2010
Dur el patí a vela a Mallorca
El patí a vela és una embarcació preciosa. A aquells que no la coneixeu, vos convidaria a fer-ho a través d'enllaços com: http://www.adipav.org/ , http://perso.gratisweb.com/paticatala/index.htm , http://ca.wikipedia.org/wiki/Pat%C3%AD_de_vela.
M'agradaria ajudar a crear una flota de patins a Mallorca i estic cercant gent que li faci ganes el projecte.
Aquest estiu faré un curs a Barcelona per aprendre a navegar en aquest pura sang, una catamarà sense timó que es governa jugant amb el pes del cos. Després, a veure com ho puc fer per dur un patí cap aquí.
Qualsevol persona que estigui interessada en la idea, pot contactar-me a través de mardemars@gmail.com.
Aquest estiu faré un curs a Barcelona per aprendre a navegar en aquest pura sang, una catamarà sense timó que es governa jugant amb el pes del cos. Després, a veure com ho puc fer per dur un patí cap aquí.
Qualsevol persona que estigui interessada en la idea, pot contactar-me a través de mardemars@gmail.com.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)